dilluns, 24 de juliol de 2017

El CTESC elabora un informe sobre l'atur de les persones de 45 a 64 anys






Presentació de l'informe al CTESC

Les conseqüències de la darrera crisi econòmica sobre les persones de més edat no tenen precedents als països de l’OCDE. Tal com reflecteix l’Informe, l’atur de llarga durada i de molt alta durada ha afectat especialment els treballadors i treballadores de 45 a 64 anys que han perdut la seva ocupació.


En aquest context, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya(CTESC), a iniciativa pròpia, va acordar l’elaboració d’un informe amb la finalitat d’aportar un seguit de consideracions i recomanacions al Govern en aquest àmbit.


Els principals objectius als quals l’Informe ha volgut donar resposta són:


•           Contextualitzar teòricament l’objecte d’estudi.

•           Caracteritzar l’atur de llarga durada de les persones de més edat des del vessant estadístic i quantitatiu, d’una banda, i des del vessant discursiu i qualitatiu, de l’altra.

•           Identificar les polítiques d’ocupació que s’adrecen a aquest col•lectiu i detectar vies de millora amb vistes al foment de l’ocupació


De l’Informe en destacarien les següents aportacions: 


1.         Un important corpus d’evidència empírica que demostra que l’atur de llarga durada i de molt llarga durada són realitats que afecten particularment les persones treballadores de més edat que han perdut el seu lloc de treball.

2.         Una anàlisi de les conseqüències de l’atur de llarga durada, distribuïdes en dos grans àmbits: impactes econòmics i socials, d’una banda, i impactes sobre l’estat de salut de l’altra.

3.         Una sistematització de les polítiques públiques per combatre l’atur de llarga durada.

4.         Un recull d’experiències i mesures en l’àmbit europeu per lluitar contra aquest tipus d’atur. Aquestes mesures s’han classificat a partir de les seves finalitats:

a.         El manteniment de l’ocupació, la prevenció i la sensibilització.

b.         Garantia d’ingressos.

c.         Retorn a l’ocupació, desglossat per mesures relacionades amb l’atenció i l’orientació a mida, la formació i qualificació, la intermediació i recol•locació, la promoció del treball autònom, i els incentius a la contractació.

5.         Un recull exhaustiu de mesures actives a Catalunya.

6.         Per últim, l’Informe incorpora un document de consideracions amb un total de 69 recomanacions, amb l’objectiu de millorar les polítiques adreçades al col•lectiu objecte d’estudi.


L'atur de llarga durada (més d'un any) i de molt llarga durada (més de dos anys) afecta especialment els treballadors de 45 a 64 anys. De fet, tres de cada quatre persones aturades de més de 45 anys porten més d'un any a l'atur (161.000 persones) i tres de cada cinc porten més de dos anys buscant feina (125.000 persones). Així ho constata l'informe «La població de 45 a 64 anys en situació d'atur de llarga durada» elaborat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya amb dades de l'EPA, que es va presentar el passat 13 de Juliol.
L'estudi destaca que la majoria d'afectats per l'atur de llarga durada tenen edats compreses entre els 55 i els 59 anys, són dones, de nacionalitat estrangera, tenen nivells educatius baixos i constitueixen llars unipersonals o monoparentals.


Segons dades de l'EPA, el 2016 les persones de 45 a 64 anys representen el 42,1% de la població de 16 a 64 anys i el 41,1% de la població activa d'aquestes edats. No obstant, la població d'entre 45 a 64 anys concentra el 36,8% de les persones aturades, el 46,9% de les persones en situació d'atur de llarga durada i el 50,4% de les persones en situació d'atur de molt llarga durada.


Dins del col•lectiu, l'atur de llarga durada afecta el 73,9% del total i el de molt llarga durada, el 57,5%. En altres paraules, gairebé 3 de cada 5 persones aturades de 45 a 64 anys fa més de 2 anys que estan a l'atur. A més, el risc de pobresa és del 47% i del 53,8% quan les persones d'aquest tram d'edat es troben, respectivament, a l'atur i a l'atur de llarga durada.


Davant d'aquesta situació, el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha alertat que l'atur de llarga durada té uns costos personals, socials i econòmics importants, cosa que provoca un «important desequilibri en el mercat de treball de la Unió Europea».


A més, el consell subratlla que aquest fenomen «s'autoreforça i es converteix en un cercle viciós i la probabilitat de reinserció laboral disminueix».

Per tot plegat, el CTESC creu que són necessàries polítiques públiques específiques per a l'atur de 45 a 64 anys.

FONT: CTESC 

Per accedir a l'informe cliqueu aquí


Per part d'Assat creiem que es tracta d'un molt bo informe, que recull de form àmplia l'actual situació, amb un meticulós i extens treball de camp, a on a més d'actualitzar les estadístiques, es proposen 69 recomanacions, per cada una de les següents consideracions:

- Sobre la necessitat d'unes polítiques adreçades a les persones aturades de llarga durada de 45 a 64 anys.
·     - Dimensions d'una política pública per combatre l'atur de llarga durada de les persones entre 45 i 64 anys.
·     - Gestió de les mesures.Manteniment de l'ocupació.
·     - Prevenció i sensibilització.Cap a una garantia d'ingressos.
·     - Tornar a l'ocupació dins d'aquesta proposa 6 apartats, entre ells (Atenció i orientació a mida,Formació i qualificació, etc.).

Les recomanacions s'han consensuat amb les àrees corresponents, pel que es tracta d'una molt bona eina per contribuir a millorar l'atur en general i la de les persones de 45 a 64 anys en particular, creiem necessari prioritzar les recomanacions que impliquin menor cost i major eficiència en la seva implantació.


En tot cas el més urgent és la creació d'ocupació, s'han de posar en marxa més recursos cap a aquesta tasca, a més la formació s'ha d'orientar cap als nous models productius, el que proposa també l'informe del CTESC.

Maria Hilda LOPEZ PEREZ
Presidenta Assat50
 

divendres, 30 de juny de 2017

Que no nos engañen con las pensiones


El colectivo de personas desempleadas mayores de 45 años, además de sufrir la lacra del paro de larga duración, cobraran menos en su jubilación, especialmente a las que se les agotan las prestaciones por desempleo, las ayudas y los subsidios.

La penalización es primero por la jubilación anticipada (actualmente y según los casos esta puede ser a los 61 o a los 63), se pierde alrededor de un 20 % de la pensión, y la segunda por un cálculo hecho sobre una parte de la vida laboral (los últimos 15 años) en la que pesan los años en paro, con cotizaciones muy bajas o nulas.

Es necesaria una modificación del sistema de pensiones, para que llegado el momento se cobre una jubilación que permita vivir dignamente, después de haber pasado unos años en un paro obligatorio, precariedad e inseguridad laboral.

Actualmente el sistema de pensiones se base en los ingresos y gastos (los ingresos vienen de los cotizantes, y los gastos las personas que cobran las pensiones), el problema actual es que con la crisis (paro, precariedad, bajos salarios y contratos 'basura'), los ingresos por cotizaciones no son suficientes para cubrir los gastos.

Los Pactos de Toledo establecieron una distinción en el sistema público de pensiones, las pensiones no contributivas serían financiadas vía Presupuestos Generales del Estado (PGE), mientras, que las contributivas lo harían mediante las cotizaciones sociales.

Vicenç Navarro y Juan Torres López en su libro "Lo que tienes que saber para que no te roben la pensión", publicado a finales del 2013 por Espasa, como expertos en economía y políticas públicas, exponen los datos y razones que explican cómo el sistema público de pensiones en España es perfectamente sostenible. Al tiempo que denuncian cómo detrás de todo el discurso catastrofista sobre su insostenibilidad se esconde el interés de bancos y aseguradoras por hacer negocio con los fondos privados de pensiones.

Recientemente Valeriano Gómez, licenciado en Ciencias Económicas y Empresariales, ex ministro de Trabajo, y los profesores de la Universidad Autónoma. Borja Suárez Corujo y Santos M. Ruesga, han escrito el  libro "¿Cobraremos la pensión?", en la presentación de este, Valeriano expuso que  España tiene derecho a tener un sistema de revalorización de las pensiones en base a la Constitución, la "cuestión fundamental" es evitar mediante una nueva reforma la pérdida de poder adquisitivo de las pensiones "porque si no es así, en los próximos diez o quince años el poder de compra se puede reducir en un veinticinco o un o treinta por ciento".


Para Gómez hay que huir de la sensación de "no poder permitirse" este tipo de medidas. La revisión de las pensiones debe ser de acuerdo al Indicador de Precios de Consumo (IPC), y  hay que buscar financiación alternativa y complementaria a través de los tributos, ya que esto es cuestión de compromiso social y voluntad política. Más allá de cualquier análisis técnico, el sistema de pensiones tiene futuro, España es el país en el que se sigue gastando mucho menos en proporción a su riqueza que otros Estados miembro de la UE. Es necesario abordar el problema, detrás de los mensajes catastrofistas del PP, hay que derogar la reforma del sistema de pensiones de 2013, y volver a tener el indicador de precios como referencia a la hora de la revalorización de las pensiones, además de una revisión del Pacto de Toledo.

Por su parte, para Santos M. Ruesga, catedrático de Economía Aplicada de la Universidad Autónoma de Madrid, coautor del libro, es necesario que se dote de más fondos al sistema, el mantenimiento del sistema público de pensiones, lo que es una cuestión política. Para él, las pensiones públicas "se pueden pagar perfectamente" siempre que se afronte cuanto antes una reforma fiscal que permita recurrir menos al endeudamiento.  Para este autor la situación del sistema de pensiones ya no es solo un problema demográfico a largo plazo, porque lo que ha llevado a su situación deficitaria ha sido una fuerte caída del empleo y una evolución a la baja de las bases de cotización y los salarios. El sistema de pensiones es "sostenible", pero es necesario un mayor esfuerzo y compromiso social para mantenerlo, contrariamente a esto lo que se hace es difundir una política del miedo en torno al asunto.

Para el presidente del Consejo Económico y Social (CES), Marcos Peña, lo importante es que haya voluntad política, compromiso y respeto, y que no se tenga miedo "a la reforma permanente", puesto que el sistema se tiene que ir adaptando a continuas modificaciones.

Según datos de Eurostat, el gasto de pensiones en relación al PIB en España fue de un 11,4% en 2012 (en 2016, además, ese porcentaje descendió al 10,4%), por debajo de trece países de la UE15, siendo Francia (14,9%) e Italia (16,1) los que dedican más presupuesto. Luego es falso que España gaste mucho en pensiones. Incluso a la altura de 2050, según Eurostat, el gasto del Estado español igualaría al actual de Francia (un 14%).

Después de trabajar durante gran parte de la vida tenemos derecho a percibir una pensión digna, y disfrutar de los medios necesarios para vivir dignamente. También lo tienen las personas que estando en búsqueda activa de empleo, no lo encuentran (por lo que no pueden trabajar) y con ello tampoco cotizar, para estas es necesaria una prestación decente,  que cotice hasta la fecha de la jubilación, o bien cuando con 55 años o más se está en paro y no se encuentra trabajo, y se tienen 35 o más años cotizados, se pase directamente a la jubilación. 

Las pensiones son un derecho consagrado en los artículos 41 y 50 de la Constitución, la Jubilación es un derecho constitucional, irrenunciable, junto a la educación, la sanidad y la atención a las personas dependientes, son uno de los pilares fundamentales del Estado de Bienestar y no tiene sentido que para el gobierno la sostenibilidad del sistema público de pensiones sea un tema recurrente en tiempos de crisis, como hemos visto hay propuestas para solucionar el problema y es necesario que el gobierno trabaje para que se pongan en marcha, en lugar de cómo hemos visto lanzar mensajes catastrofistas sobre el asunto.

Maria Hilda LOPEZ PEREZ
Presidenta Assat50

dimecres, 21 de juny de 2017

Assat va participar a l'Hospitalet fa teatre


El diumenge 18 de Juny a les 19 hores, Assat Teatre va participar a Mostra de Teatre, representant l'obra "45+l'ODISSEA NEWS", al teatre Joventut de la nostra ciutat.

L'obra va ser creada per les persones que la van interpretar, i la temàtica ens va acostar a l'Odissea que suposa sobreviure a la situació que pateixen les persones aturades en general, i les aturades de més de 45 anys en particular, a través d'accions de la vida quotidiana.

 
Per desgràcia és una temàtica massa contemporània, es va desenvolupar des de l'empatia i el coneixement del tema.


ACTORS I ACTRIUS:
Dago PINTO
Jihad SATTOUT
Juan SANCHEZ
Mª. Margarita GONZALEZ
Maica ANTEQUERA
Maria Hilda LOPEZ
Maria Jesus DELGADO
Pedro LORENTE
Silvia OLIVA
Tere ROFES

El teatre empodera i ens fa més forts!

Les persones que vam interpretar l'ODISSEA NEWS totes associades d'Assat50, us agraïm a les persones que vau a venir a veure'ns, ens vau aplaudir molt ! 

Va ser un plaer interpretar 45+l'ODISSEA NEWS!

Per nosaltres va ser un èxit!

Moltes mercès 
Assat Teatre


dimecres, 31 de maig de 2017

El drama de la precariedad laboral



España lidera junto a Polonia la tasa de temporalidad contractual en la UE, y solo uno de cada ocho contratos que llega a las oficinas de empleo es indefinido.

Así, si bien por primera vez en la historia este mes de Mayo se firmaron más de dos millones de contratos. La precariedad laboral ha crecido a una velocidad mayor, el porcentaje de contratos indefinidos ha sido del 8,2%. Hay otros números que emergen cada mes: uno de cada cuatro contratos dura una semana o menos y la duración media de los temporales se acorta sobre la de hace 10 años, 54,6 días frente a 81 días. Más2millonesContratosEnUnMes 

Las empresas se han acostumbrado a contratar bajo esta fórmula", dice el profesor Miguel Ángel Malo. 

diumenge, 28 de maig de 2017

L'atur, causes i conseqüències


Atur o desocupació, al mercat de treball, fa referència a la situació de la persona que no té feina, i per tant tampoc salari. Afecta la població activa (que estant en edat, condicions i disposició de treballar, no té d'un lloc de treball). Es defineix també com la incapacitat d'una economia per absorbir a tota la força laboral (totes les persones que desitgen treballar).
Es diu que la persona està a l'atur quan compleix quatre condicions:

1) Està en edat de treballar.
2) No té feina.
3) Està buscant feina.
4) Està disponible per treballar.

En aquest ordre d'idees és un fenomen involuntari, tant per les persones com per les empreses. Les persones busquen feina, i no són contractades, les empreses, en haver-hi atur, no produeixen el que seria possible amb plena ocupació (la demanda és menor especialment si l'atur és molt alt, pel que l'economia és ralenteix) i tenen menys ingressos.

dilluns, 8 de maig de 2017

Més del 50% de les persones aturades no rep cap tipus de prestació


Segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) el passat 27 d'Abril, al primer trimestre del 2017 les llars amb tots els membres a l'atur va augmentar en 6.900, fins a arribar a 1.394.700, dels quals 344.500 eren unipersonals.

Més del 50% d'aqueste persones no rep cap tipus de prestació, dada que creix des de novembre del 2010, al juliol del 2011 aquesta taxa va arribar a un 41% interanual, i va augmentar a un ritme molt ràpid fins a duplicar-se en els últims cinc anys. Així segons la EPA de l'últim trimestre del 2015 dels 4,8 milions de persones a l'atur, només 1,3 rebia algun tipus d'ajuda del Ministeri d'Ocupació. Hi ha gairebé 3,5 milions de persones aturades sense prestacions o subsidis el 72% del total, la desprotecció està en els nivells més alts de la sèrie històrica. Cal assenyalar que gairebé mig milió d'aquestes persones no han treballat mai, i no han generat el dret de percebre-la.