divendres, 22 d’agost del 2014

Es redueix l'atur?




Ahir a la Sexta Notícies es va plantejar si els 'minijobs' arriben per quedar-se? Van dir que segons el diari “Expansión” a tot l’estat fins a juny d’aquest any, es van fer 416000 contractes a temps parcial d’entre 20 i 29 hores setmanals, es van destruir 298000 llocs de feina a temps complert, encara que al 2013 es van crear 192000 llocs, si es fa l’equivalència a jornada de 40 hores setmanals, s’han destruit 132000 llocs. Els empresaris diuen que no els hi dona per més, però els experts alerten que aquesta reducció de jornada pot generar una precarietat que es pot estendre en el temps.

Sara Moreno el passat 5 d’Agost a un article al diari Ara va posar sobre la taula la hipòtesi “Treballar menys per treballar tots” que és el títol del llibre que va publicar el 1994 el sociòleg Guy Aznar.

Segon les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre el nombre d’aturats va caure en 310.400 persones, i és la primera vegada que les estadístiques de l’EPA registren creació d’ocupació neta des dels inicis de la crisi econòmica, és a dir del 2008. Una anàlisi acurada de les dades fa emergir les raons del pessimisme que, sens dubte, obliguen a moderar l’optimisme. 

Al mateix article es diu que segons la mateixa EPA del segon trimestre del 2014 s’han perdut quasi 4 milions d’hores de treball, 837.000 persones només van treballar una hora a la setmana, 1.275.000 persones només van treballar 9 hores a la setmana i 2,8 milions de les persones ocupades voldrien (necessitarien) treballar més hores de les que treballen. En definitiva, la interpretació oficial de les dades ha confós, amb més o menys voluntat, la creació d’ocupació amb ocupació més precària. Davant l’evidència empírica que posa de manifest la disminució de les hores de treball amb un augment de les persones ocupades, l’única explicació vàlida és que el treball que hi ha està mès repartit. 

Durant la industrialització, el control del temps de treball remunerat esdevé el centre del conflicte social i un bon reflex de les lluites de poder. Les primeres mobilitzacions obreres van començar a reclamar la jornada diària de vuit hores sota l’eslògan del 8x3 (vuit hores per treballar, vuit hores per descansar i vuit hores per a la cultura i instrucció). L’objectiu principal d’aquesta reivindicació era la millora de les condicions de treball i vida, amb el teló de fons que assenyalava la relació existent entre el temps de treball i l’ocupació.  A finals del segle XX, la reducció de la jornada laboral emergeix com una alternativa per combatre l’atur massiu a través de la redistribució del treball assalariat i, indirectament, de la renda. Durant els anys 70 i 80 del segle XX, es recupera la històrica reivindicació obrera del 8x3 en alguns cercles acadèmics, intel•lectuals i polítics. Actualment en el terreny de la intervenció, destaquen algunes actuacions emblemàtiques en l’àmbit europeu com la reducció del temps de treball a França a través de la llei de les 35 hores; el model finlandès del 6 + 6, o la "flexisecurity" del cas danés. Està clar que la reducció del temps de treball s’ha d’acompanyar de la seva reorganització a fi de minimitzar els efectes econòmics i socials.

Sara Moreno continua dient al diari Ara que la situació actual del mercat de treball espanyol i català no s’identifica amb cap d’aquestes estratègies. La política d’ocupació del govern no respon als objectius de millora de la qualitat de vida i de les tres reivindicacions històriques sobre jornada laboral, només té entre les seves màximes preocupacions obtenir bons resultats estadístics fixant l’atenció en determinats indicadors. Per això no té problemes a considerar que una persona està ocupada (i, per tant, no aturada) pel simple fet d’haver treballat una hora a la setmana, per exemple, rentant plats per a una empresa de càtering. Però els mateixos indicadors que conviden a l’optimisme evidencien una realitat que només es pot mirar amb pessimisme. Pel govern, l’ocupació és bona a qualsevol preu.

La conseqüència de tot això és la precarietat laboral (salaris baixos, inestabilitat, temporalitat i jornada parcial obligada). És imprescindible reivindicar els drets laborals adquirits i no oblidar que la fita de “treballar menys per treballar tots” donava per descomptat el treball digne, tal com reclama l’Organització Internacional del Treball.

Compartim el que desenvolupa Sara Moreno, no es pot dir que baixa l’atur a canvi de jornades reduïdes, precarietat i pèrdua de drets. Està clar que és millor treballar 4 hores o menys que res, però s’han de conservar els drets laborals que tant han costat d'aconseguir, i per suposat és necessari organitzar la distribució de feina, perquè es minimitzin els efectes econòmics i socials.

Maria Hilda LOPEZ
Secretaria Assat50