diumenge, 23 d’octubre de 2016

La riquesa de l'edat als llocs de treball



Agència Europea per la Seguretat i Salut en el Treball. Campanya 2016-2017: «Treballs saludables per a cada edat»


Europa està preocupada per l'envelliment saludable a la feina, l'Agència Europea per a la Seguretat i Salut en elTreball (amb seu a Bilbao), aquest any ha posat en marxa  la Setmana Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, per l'Envelliment Saludable i el Treball Sostenible. L'esdeveniment té lloc dels pròxims 24 al 28 d'octubre, i es diu "Treballs saludables per a cada edat". Inclou nombrosos actes i activitats, a les que empreses i altres entitats relacionades amb la Seguretat i Salut en el Treball participen. 

En els últims anys s'està produint un acusat canvi demogràfic, es viu més temps i en millors condicions de vida. Els avanços científics, l'alt nivell de la sanitat pública, el desenvolupament de les polítiques socials, la disminució en les taxes de fecunditat, entre d'altres, han provocat un envelliment de la població. En els últims 100 anys l'esperança de vida ha augmentat 30 anys.


Pel que fa a la població activa, es preveu que a Espanya el 2030, el 30% de la població activa tingui entre 55 i 64 anys, això principalment per l'augment de l'esperança de vida, les millores tecnològiques, la incorporació més tardana dels joves a la vida laboral, etc.

Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), del quart trimestre del 2015, l'atur es va reduir en 678.000 persones en els últims dotze mesos. El nombre d'aturats (4,8 milions) va caure a la seva xifra més baixa des del 2010, però una taxa d'atur del 20% segueixen sent una barbaritat. Pel que fa a l'atur de llarga durada, més de 2,8 milions d'aturats fa més d' un any que estan sense feina, d'aquestes persones uns dos milions fa més de 24 mesos que estan en aquesta situació. Són els oblidats del mercat laboral. Dins de l'atur de llarga durada estan les persones aturades de més de 45 anys, que segons les dades de l'EPA són 1,7 milions, d'aquestes uns 250.000 porten entre un i dos anys en atur i gairebé un milió fa més de dos anys que no treballen. Quines perspectives tenen?

És curiós que Europa es preocupi perquè els llocs de treball siguin saludables per les persones madures, i aquí més del 35% de l'atur és de persones de més 45 anys, amb no gaires perspectives de trobar feina.

Per un molt necessari intercanvi d’experiències, s’han de mantenir les relacions intergeneracionals a les empreses, com a altres situacions de la vida en general .La discriminació per motius d'edat, fa que les persones de més edat no puguin transmetre els seus valors, i la seva experiències a la resta de la societat.

França, els Països Baixos, Noruega i Suïssa, porten a terme polítiques d'ocupació cap a un envelliment inclusiu. Finlàndia s'ha centrat en el manteniment de les capacitats de treball de les persones madures. Consideren l'edat com un banc de coneixement, és a dir una oportunitat i no com un problema, ja que si bé amb el temps es tenen dificultats per realitzar cert tipus de tasques, l'experiència aporta molt valor afegit als llocs de treball.

Per què a Espanya no es tenen en compte les bones practiques dels països europeus?

La gestió del factor edat s'ha d'abordar amb un enfocament positiu i integral, les actuacions principals que han aplicat aquests països són, la millora de les condicions de treball i l'enriquiment de tasques per augmentar la probabilitat de mantenir les capacitats de treball, valorar l'experiència, formació professional al llarg de tota la vida, posta en valor que no competeixen amb les persones més joves, sinó que són complementaris.

És necessari un canvi cultural per la no discriminació per edat. També animar als agents socials que promoguin bones pràctiques al respecte, les actuacions discriminatòries per raó d'edat, estan prohibides, tant l'ordenament jurídic europeu i espanyol. Calen a més incentius financers a les empreses, per què les persones de més edat continuïn treballant.

L'atur quan s'enquista, i posa a les persones que ho pateixen en risc d'exclusió social, és una calamitat. A més quan afecta a població potencialment activa és un fracàs social, i sobretot del govern.

Maria Hilda LOPEZ
Presidenta Assat50

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada