dilluns, 8 de maig de 2017

Més del 50% de les persones aturades no rep cap tipus de prestació


Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) el passat 27 d'Abril, al primer trimestre del 2017 les llars amb tots els membres a l'atur va augmentar en 6.900, fins a arribar a 1.394.700, dels quals 344.500 eren unipersonals.

Més del 50% d'aqueste persones no rep cap tipus de prestació, dada que creix des de novembre del 2010, al juliol del 2011 aquesta taxa va arribar a un 41% interanual, i va augmentar a un ritme molt ràpid fins a duplicar-se en els últims cinc anys. Així segons la EPA de l'últim trimestre del 2015 dels 4,8 milions de persones a l'atur, només 1,3 rebia algun tipus d'ajuda del Ministeri d'Ocupació. Hi ha gairebé 3,5 milions de persones aturades sense prestacions o subsidis el 72% del total, la desprotecció està en els nivells més alts de la sèrie històrica. Cal assenyalar que gairebé mig milió d'aquestes persones no han treballat mai, i no han generat el dret de percebre-la.

Aquestes persones són aturades de llarga durada, pel que a més de no rebre cap tipus d'ajuda tenen molt complicada la subsistència, i es veuen expulsades del mercat laboral gairebé per sempre, el que és un autèntic drama. Com poden viure aquestes persones? Mentrestant el govern parla de la millora de les dades de l'atur amb massa optimisme, quan l'ocupació que es crea és precària, amb contractes temporals i jornades de treball reduïdes, i no fa res perquè la situació millori.

Quan les polítiques actives d'ocupació dirigides a incentivar l'ocupació amb mesures pel creixement de l'economia, no donen els resultats esperats, s'han de posar en marxa de manera paral·lela polítiques passives per sostenir la renda de les persones aturades. Un col·lectiu tan gran sense cap prestació, té com a resultat un índex de pobresa alt, a més de risc d'exclusió social, la taxa actual de cobertura és del tot insuficient, pel que és necessària una millor cobertura.



Països com Bèlgica, on la durada de la prestació contributiva és il·limitada, en altres la durada de la prestació assistencial també és il·limitada (França, Irlanda, Alemanya, Regne Unit, Finlàndia, Àustria...), en molts països la durada de la prestació contributiva és major que a Espanya.



Esta en marxa una iniciativa legislativa popular impulsada pels sindicats, que s'està debatent al Congrés dels Diputats per establir una renda mínima garantida per a les llars amb menor nivell de renda. Per la nostra part creiem que aquesta ha de cobrir les llars unipersonals, i la quantia ha de ser la de salari mínim, i acompanyada de mesures per millorar les oportunitats de reinserció al mercat laboral.

A Catalunya el Govern i entitats han arribat a un preacord per crear la renda garantida de ciutadania (RGC) a Catalunya. El text, que cal que avui ratifiqui la comissió promotora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), incorpora la novetat que aquesta prestació –inicialment de 550 euros però que creixerà fins als 664 euros el 2020– pugui ser compatible amb un sou baix inferior a aquest llindar només en el cas de les llars monoparentals.

Els requisits per accedir a la futura renda són: Tenir més de 23 anys, dos anys de residència a Catalunya, no tenir  més propietats que la primera residència, i sis mesos sense tenir cap ingrés ni prestació.

Tindrem aviat alguna d'aquestas rendas? Que ajudi a aquestes persones a viure dignament, mentre busquen feina i quan la trobin aquesta sigui digna i de qualitat?

Ens agradaria que fos així, però no ho tenim molt clar.

Maria Hilda López Pérez
Presidenta Assa50

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada