dilluns, 31 de juliol de 2017

No pot haver-hi progrés sense feina digne


L'Institut Nacional d'estadística va publicar el passat dia 27 l'enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de 2017, segons aquesta l'atur baixa al trimestre en 340.700 persones. El número total de persones aturades se situa en 3.914.300, en termes relatius el descens trimestral de l'atur és del 8,01%.

L'evolució de l'atur en variació anual és del (–14,44%). La xifra total de persones aturades s'ha reduït en 660.400 persones en un any, amb un descens de 348.300 en els homes i de 312.100 entre les dones. L'atur disminueix en tots els sectors, principalment en sector serveis (144.000 persones aturades menys).

També segons l'EPA, les persones ocupades han augmentat en 375.000 en relació al trimestre anterior (un 2,03%), i se situen en 18.813.300. En termes d'estacionalitat la variació trimestral és del 0,85%. L'ocupació ha crescut en 512.300 persones en els 12 últims mesos. La taxa anual és del 2,80%


Les llars que tenen a tots els seus membres actius en atur disminueixen aquest trimestre en
117.100, fins a un total d'1.277.600, la xifra més baixa des del 2009. D'aquest 318.700 són unipersonals. Encara així la dada continua sent molt alta i negativa, ja que es tracta de persones sense protecció. 

Per altra banda, segons dades del mes de Maig del 2017 del SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal), la taxa de cobertura de les persones que han perdut la feina (prestació o subsidi) puja al 53,7% gairebé un punt més que un any abans, això vol dir que es redueix el nombre de persones amb protecció social, el que porta a moltes persones aturades sense protecció, i en risc d'exclusió social.

Si bé sense dubte la reducció de l'atur és una bona noticia, s'han de tenir en compte les dades negatives, a més la classe treballadora ha perdut molts drets des del 2008. Això primer per l'efecte directe d'una intensa crisi, provocada per un capitalisme sense control i per l'avarícia d'un sector financer allunyat dels interessos de les persones i de l'economia productiva, també per unes polítiques, anomenades d'austeritat, que han augmentat les desigualtats i la precarietat laboral, i per la reforma del PP en el 2012 que ha reduït salaris, prestacions socials, etc., tot això ha retallat drets i llibertats,es pot afirmar que les accions posades en marxa, no han estat satisfactòries. 

Encara que a l'economia espanyola es porten tres anys amb creació d'ocupació, la feina que hi ha és precària (salaris baixos, jornades reduïdes i molta temporalitat). Per una bona recuperació econòmica és necessari que és creí feina amb condicions dignes (salaris adequats, jornades senceres i contractes de llarga durada, etc.), que permetin l'increment del consum i la producció, en un estar del benestar no es pot permetre que hi hagi persones excloses o en risc d'exclusió.


Segons un recent informe de l'European Anti-Poverty Network (EAPN), la manca d'ocupació o bé l'ocupació precària són els causants principals que gairebé 13 milions d'espanyols estiguin en risc de pobresa i exclusió. Es tracta del 27,3% del total de la població.

Les dades de l'EPA són positives, però la xifra d'atur queda molt lluny dels 1,5 milions de persones aturades a l'estiu de 2007. Per altra banda cinc comunitats espanyoles estan entre les deu amb més atur de la UE, a més el mercat laboral que tenim és massa dependent de l'estacionalitat (Setmana Santa, estiu, etc.), per tot això la recuperació econòmica encara té moltes ombres.

Si es considera que a una economia la relació (ingrés = despesa =producte) sempre és certa, és impossible que l'estalvi pugui generar un creixement del producte i per tant ajudi a estimular la inversió. En moments als quals a l'economia li costa avançar, si l'estalvi no es transforma en inversió i en rellançament no s'avança, allò de què els diners van a on hi ha diners és cert.

Molts economistes adverteixen que la resposta a la crisi global més que amb una austeritat fanàtica, el que cal són mesures que donin força a la demanda interna per impulsar el creixement, pel que la feina que es creí ha de ser amb bones condicions laborals, i una retribució que permeti viure dignament i desenvolupar un projecte vital, de forma que si no es genera riquesa, no hi ha progrés.

Maria Hilda LOPEZ PEREZ
Junta Assat50

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada