El passat mes de
juny, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) va presentar el
tercer Estudi del procés de revisió de la despesa, conegut com Spending Review.
Realitzat per primera vegada a Espanya per un organisme independent basant-se
en dades, l'evidència empírica i les millors experiències en l'àmbit nacional i
internacional. El projecte s'ha centrat en l'avaluació de la despesa pública en
Polítiques Actives d'Ocupació (PAE).
Una vegada aplicades les diferents metodologies d'avaluació a la informació disponible, la AIReF conclou que existeixen clares deficiències que posen en qüestió la qualitat de la despesa en PAE i considera necessari identificar quins programes, serveis i itineraris són més eficaços per a poder fer una assignació eficient dels recursos públics.
A més, la institució constata que els objectius del repartiment a través de la Conferència Sectorial no estan clarament definits i que a les últimes dècades han anat canviant sense haver valorat la seva eficàcia. Així mateix, assegura que la traçabilitat de la despesa és insuficient per a poder conèixer els fluxos de principi a fi i que els criteris comptables no estan normalitzats, la qual cosa fa que Espanya estigui allunyada de les millors pràctiques internacionals.
L'avaluació específica del programa PREPARA revela que no hi ha hagut millora en la sortida al mercat laboral dels seus participants, fonamentalment durant els sis mesos que dura la prestació. Finalment, la AIReF conclou que les dades i els sistemes d'informació són molt heterogenis, de qualitat millorable i impedeixen l'anàlisi amb l'amplitud pretesa inicialment.
A partir de l'anàlisi d'aquestes troballes i de l'experiència internacional, AIReF inclou en l'Estudi 27 propostes, encara que considera prioritari actuar sobre cinc àmbits per a posar el focus en les necessitats de l'aturat i l'eficàcia dels serveis prestats i millorar els sistemes i qualitat de la informació. Les principals conclusions de la AIReF són:
- Estima entre 6.100 i 6.500 milions d'euros la partida de gasto que es destina a Espanya a PAE.
- Proposa identificar els itineraris més eficaços per a fer una assignació eficient dels recursos públics.
- Aposta per incorporar l'avaluació com a pràctica habitual per a poder prendre decisions basades en l'evidència.
- Suggereix incorporar incentius orientats al compliment d'objectius en l'assignació de recursos en la Conferència Sectorial i en les retribucions dels responsables d'orientar i formar als demandants d'ocupació.
- Planteja dissenyar una estratègia que involucri als agents locals, ja que la dimensió local a Espanya és limitada.
- Proposa incorporar al Sistema Nacional d'Ocupació (SNE) la millora de l'accés a les dades, incrementar la seva qualitat i adequar l'arquitectura tecnològica.
- Revisar la subvenció com a instrument de finançament per a aquestes polítiques.
- Necessitat d’una col·laboració público - privada pagant per eficàcia.
- Basar-se en Alemanya com a bones pràctiques per a millorar el sistema d'indicadors per al repartiment de fons.
- Sistema de finançament que permeti traçabilitat en l'execució de les PAE.
Una vegada aplicades les diferents metodologies d'avaluació a la informació disponible, la AIReF conclou que existeixen clares deficiències que posen en qüestió la qualitat de la despesa en PAE i considera necessari identificar quins programes, serveis i itineraris són més eficaços per a poder fer una assignació eficient dels recursos públics.
A més, la institució constata que els objectius del repartiment a través de la Conferència Sectorial no estan clarament definits i que a les últimes dècades han anat canviant sense haver valorat la seva eficàcia. Així mateix, assegura que la traçabilitat de la despesa és insuficient per a poder conèixer els fluxos de principi a fi i que els criteris comptables no estan normalitzats, la qual cosa fa que Espanya estigui allunyada de les millors pràctiques internacionals.
L'avaluació específica del programa PREPARA revela que no hi ha hagut millora en la sortida al mercat laboral dels seus participants, fonamentalment durant els sis mesos que dura la prestació. Finalment, la AIReF conclou que les dades i els sistemes d'informació són molt heterogenis, de qualitat millorable i impedeixen l'anàlisi amb l'amplitud pretesa inicialment.
A partir de l'anàlisi d'aquestes troballes i de l'experiència internacional, AIReF inclou en l'Estudi 27 propostes, encara que considera prioritari actuar sobre cinc àmbits per a posar el focus en les necessitats de l'aturat i l'eficàcia dels serveis prestats i millorar els sistemes i qualitat de la informació. Les principals conclusions de la AIReF són:
- Estima entre 6.100 i 6.500 milions d'euros la partida de gasto que es destina a Espanya a PAE.
- Proposa identificar els itineraris més eficaços per a fer una assignació eficient dels recursos públics.
- Aposta per incorporar l'avaluació com a pràctica habitual per a poder prendre decisions basades en l'evidència.
- Suggereix incorporar incentius orientats al compliment d'objectius en l'assignació de recursos en la Conferència Sectorial i en les retribucions dels responsables d'orientar i formar als demandants d'ocupació.
- Planteja dissenyar una estratègia que involucri als agents locals, ja que la dimensió local a Espanya és limitada.
- Proposa incorporar al Sistema Nacional d'Ocupació (SNE) la millora de l'accés a les dades, incrementar la seva qualitat i adequar l'arquitectura tecnològica.
- Revisar la subvenció com a instrument de finançament per a aquestes polítiques.
- Necessitat d’una col·laboració público - privada pagant per eficàcia.
- Basar-se en Alemanya com a bones pràctiques per a millorar el sistema d'indicadors per al repartiment de fons.
- Sistema de finançament que permeti traçabilitat en l'execució de les PAE.
En concret, la AIReF proposa implementar eines de perfilat i propostes d'itineraris adequats, que detectin les necessitats dels demandants, segons les seves característiques, amb l'objectiu últim de prestar el servei més adequat: la vinculació real d'oferta i demanda d'ocupacions.
A més, suggereix incorporar l'avaluació com a pràctica habitual per a poder prendre decisions basades en l'evidència, i posar el focus en l'eficàcia de les PAE perquè l'orientació i la formació millorin l’ ocupabilitat de les persones. Planteja també incorporar incentius orientats al compliment d'objectius en l'assignació de recursos en el repartiment en Conferència Sectorial i en les retribucions dels responsables d'orientar i formar als demandants d'ocupació.
Finalment, proposa dissenyar una estratègia que involucri als agents locals, ja que la dimensió local, bàsica en les bones pràctiques internacionals, a Espanya és limitada. Suggereix incorporar al Sistema Nacional d'Ocupació (SNE) la millora de l'accés a les dades, incrementar la seva qualitat i adequar l'arquitectura tecnològica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada