El drama de l'atur de les persones de més de 55 anys

Les persones aturades de més de 55 anys, són joves per jubilar-se però grans per treballar, es tracta d'un col·lectiu que en general va començar a treballar jove (en moltes ocasions amb poc més de 16 anys), molt castigat per la crisi que es va veure afectat per expedients de regulació d'ocupació. A més derivada de les noves tecnologies la seva feina ha canviat molt o ha desaparegut pel que s'ha de reciclar. Pateix discriminació laboral per edat, i veu com la seva jubilació minvarà, per la no cotització o per una reducció d'aquesta, als darrers anys. En molts casos té també els fills joves a casa sense feina.

L'atur del col.lectiu s'ha multiplicat gairebé per quatre en els últims 10 anys. Aquesta és la conclusió del sindicat UGT en el seu últim informe, basat en dades de l'Enquesta de Població Activa. Segons l'estudi, entre el 2007 i el 2017 les persones aturades de la franja a partir dels 55 anys, han passat a ser de 137.500 a 539.800 desocupats, és a dir un 293% més.

Segons Francisco Mesonero, Director general de la Fundació Adecco, resulta obligat reformular les polítiques actives d'ocupació, de manera que aquestes tinguin en compte a les persones amb més dificultats, s'han de facilitar els recursos necessaris adients perquè puguin trobar una ocupació que dignifiqui la seva vida. De res serveix apoderar a aquestes persones si després es troben amb un mercat laboral que els hi gira l'esquena.

El 58% de les persones aturades de més de 55 anys a Espanya, pensa "Mai tornaré a treballar" un neguit que tendeix a incrementar-se, augmentant així el risc de cronificació de l'atur i, per tant, el risc de vulnerabilitat.

L'any 2018 es va tancar, a Extremadura, amb un 7,7% menys d'aturats que l'any anterior; no obstant això, l'atur d'aquestes persones tendeixen a incrementar la seva proporció sobre el total de l'atur, una tendència també present en l'àmbit nacional. Així ho avalen les xifres: fa 10 anys, el col·lectiu representava un 8,6% del total de l'atur, mentre que avui el percentatge s'incrementa al 13,1%. Les dades no poden entendre's sense estudiar les possibles causes, entre elles l'augment: de l'envelliment poblacional, la cronificació de l'atur i l'existència d'una sèrie de prejudicis cap aquestes persones, tant en el teixit empresarial com en la societat.

Per Mesonero, la incorporació de les persones aturades de més de 55 anys al mercat laboral és clau per a la sostenibilitat de les empreses i, en general, de l'economia. Sens dubte, és un contrasentit discriminar per edat en una societat que registra màxims històrics d'envelliment i que preveu continuar amb aquesta tendència en els pròxims anys. Prenen com a base Extremadura, els màxims d'envelliment són històrics, anotant un índex de longevitat del 137% (137 de més de 64 per cada 100 menors de 16), enfront del 120% nacional.

El col·lectiu sèniors troba grans dificultats per torna al mercat laboral, amb el que no aconsegueixen abandonar les llistes de l'atur. Això es deu principalment a la desactualització de competències i als prejudicis associats a l'edat (discriminació laboral). A més, el perill d'aquests estereotips és que poden influir negativament en el concepte i la imatge que aquestes persones tenen de si mateix, arribant a disminuir la seva confiança i entorpir la seva inserció al món laboral. Per aquest motiu, resulta fonamental erradicar els prejudicis i les creences esbiaixades que ofereixen una visió distorsionada del que significa ser sènior.

Després de perdre l'ocupació de tota la vida o després de llargs períodes d'inactivitat, s'enfronten a un mercat diferent del que coneixien, amb un gran desconeixement quant a les noves fórmules de cerca d'ocupació. A les causes, també se suma la cronificació de la desocupació d'aquestes persones. Com a mostra, un 58% de l'atur de més de 45 anys és de llarga durada, enfront del 45% general. Així mateix, les llistes d'atur s'han vist engrossides per una important massa de persones sènior –fonamentalment dones– que continuen incorporant-se al mercat laboral després de llargs períodes d'inactivitat, per a compensar els efectes d'economies ressentides pels efectes a llarg termini de la crisi. Així, passen de la inactivitat a l'atur de llarga durada, degut, en primer lloc, a les dificultats i el desconeixement a l'hora de reciclar-se professionalment, així com a la discriminació que experimenten. Això condueix, en molts casos, al treball en l'economia submergida, deixant a aquestes persones desprotegides i exposades a la precarietat i exclusió.

És necessari prestar-li especial atenció perquè existeix una estreta relació entre no tenir feina i la pobresa. L'ocupació funciona com a indicador per a mesurar el benestar social i la maduresa d'una societat, i l'activitat és la millor forma de combatre situacions de pobresa i exclusió.

Finalment pel Director general de la Fundació Adecco, l'absència de relleu generacional només pot esmenar-se si totes les persones trobem oportunitats laborals on aportar el nostre talent i sanejar l'economia del nostre país. A més del valor que aporten les persones de més de 55 anys, les empreses tenim una responsabilitat a l'hora de captar i retenir talent sènior, perquè en la majoria dels casos requereixen uns anys més de cotització per a accedir a la pensió, una recompensa de molts anys de treball. En aquest escenari, resulta obligat reformular les polítiques actives d'ocupació, acostant als ciutadans amb més dificultats les competències i recursos necessaris perquè puguin trobar una feina que dignifiqui la seva vida. De res serveix apoderar al col·lectiu de persones aturades de més de 55 anys, si després es troben amb un mercat laboral que els gira l'esquena. Per això, és primordial avaluar als candidats i candidates sobre la base de criteris qualitatius, que res tenen a veure amb dades socio-demogràfiques. 

El Director general de la Fundació Adecco diu també que, oblidar-se de qualsevol etiqueta és fonamental per al desenvolupament saludable i sostenible d'una empresa. Pot resultar més complex d'entrada, però és molt més efectiu en el llarg termini.

Font: Hoy.es