Les persones
aturades de més de 55 anys, són joves per jubilar-se però grans per treballar,
es tracta d'un col·lectiu que en general va començar a treballar jove (en moltes
ocasions amb poc més de 16 anys), molt castigat per la crisi que es va
veure afectat per expedients de regulació d'ocupació. A més derivada de les
noves tecnologies la seva feina ha canviat molt o ha desaparegut pel que s'ha de
reciclar. Pateix discriminació laboral per edat, i veu com la seva jubilació
minvarà, per la no cotització o per una reducció d'aquesta, als darrers anys.
En molts casos té també els fills joves a casa sense feina.
L'atur del
col.lectiu s'ha multiplicat gairebé per quatre en els últims 10 anys. Aquesta
és la conclusió del sindicat UGT en el seu últim informe, basat en dades de
l'Enquesta de Població Activa. Segons l'estudi, entre el 2007 i el 2017 les
persones aturades de la franja a partir dels 55 anys, han passat a ser de
137.500 a 539.800 desocupats, és a dir un 293% més.
Segons Francisco
Mesonero, Director general de la Fundació Adecco, resulta obligat reformular
les polítiques actives d'ocupació, de manera que aquestes tinguin en compte a
les persones amb més dificultats, s'han de facilitar els recursos necessaris
adients perquè puguin trobar una ocupació que dignifiqui la seva vida. De res
serveix apoderar a aquestes persones si després es troben amb un mercat laboral
que els hi gira l'esquena.
El 58% de les
persones aturades de més de 55 anys a Espanya, pensa "Mai tornaré a
treballar" un neguit que tendeix a incrementar-se, augmentant així el risc
de cronificació de l'atur i, per tant, el risc de vulnerabilitat.
L'any 2018 es va
tancar, a Extremadura, amb un 7,7% menys d'aturats que l'any anterior; no
obstant això, l'atur d'aquestes persones tendeixen a incrementar la seva
proporció sobre el total de l'atur, una tendència també present en l'àmbit
nacional. Així ho avalen les xifres: fa 10 anys, el col·lectiu representava un
8,6% del total de l'atur, mentre que avui el percentatge s'incrementa al 13,1%.
Les dades no poden entendre's sense estudiar les possibles causes, entre elles
l'augment: de l'envelliment poblacional, la cronificació de l'atur i
l'existència d'una sèrie de prejudicis cap aquestes persones, tant en el teixit
empresarial com en la societat.
Per Mesonero, la
incorporació de les persones aturades de més de 55 anys al mercat laboral és
clau per a la sostenibilitat de les empreses i, en general, de l'economia. Sens
dubte, és un contrasentit discriminar per edat en una societat que registra
màxims històrics d'envelliment i que preveu continuar amb aquesta tendència en
els pròxims anys. Prenen com a base Extremadura, els màxims d'envelliment són
històrics, anotant un índex de longevitat del 137% (137 de més de 64 per cada
100 menors de 16), enfront del 120% nacional.
El col·lectiu
sèniors troba grans dificultats per torna al mercat laboral, amb el que no
aconsegueixen abandonar les llistes de l'atur. Això es deu principalment a la
desactualització de competències i als prejudicis associats a l'edat
(discriminació laboral). A més, el perill d'aquests estereotips és que poden
influir negativament en el concepte i la imatge que aquestes persones tenen de
si mateix, arribant a disminuir la seva confiança i entorpir la seva inserció
al món laboral. Per aquest motiu, resulta fonamental erradicar els prejudicis i
les creences esbiaixades que ofereixen una visió distorsionada del que
significa ser sènior.
Després de perdre
l'ocupació de tota la vida o després de llargs períodes d'inactivitat,
s'enfronten a un mercat diferent del que coneixien, amb un gran desconeixement
quant a les noves fórmules de cerca d'ocupació. A les causes, també se suma la
cronificació de la desocupació d'aquestes persones. Com a mostra, un 58% de
l'atur de més de 45 anys és de llarga durada, enfront del 45% general. Així
mateix, les llistes d'atur s'han vist engrossides per una important massa de
persones sènior –fonamentalment dones– que continuen incorporant-se al mercat
laboral després de llargs períodes d'inactivitat, per a compensar els efectes
d'economies ressentides pels efectes a llarg termini de la crisi. Així, passen
de la inactivitat a l'atur de llarga durada, degut, en primer lloc, a les
dificultats i el desconeixement a l'hora de reciclar-se professionalment, així
com a la discriminació que experimenten. Això condueix, en molts casos, al
treball en l'economia submergida, deixant a aquestes persones desprotegides i
exposades a la precarietat i exclusió.
És necessari
prestar-li especial atenció perquè existeix una estreta relació entre no tenir
feina i la pobresa. L'ocupació funciona com a indicador per a mesurar el
benestar social i la maduresa d'una societat, i l'activitat és la millor forma
de combatre situacions de pobresa i exclusió.
Finalment pel
Director general de la Fundació Adecco, l'absència de relleu generacional només
pot esmenar-se si totes les persones trobem oportunitats laborals on aportar el
nostre talent i sanejar l'economia del nostre país. A més del valor que aporten
les persones de més de 55 anys, les empreses tenim una responsabilitat a l'hora
de captar i retenir talent sènior, perquè en la majoria dels casos requereixen
uns anys més de cotització per a accedir a la pensió, una recompensa de molts
anys de treball. En aquest escenari, resulta obligat reformular les polítiques
actives d'ocupació, acostant als ciutadans amb més dificultats les competències
i recursos necessaris perquè puguin trobar una feina que dignifiqui la seva
vida. De res serveix apoderar al col·lectiu de persones aturades de més de 55
anys, si després es troben amb un mercat laboral que els gira l'esquena. Per
això, és primordial avaluar als candidats i candidates sobre la base de
criteris qualitatius, que res tenen a veure amb dades socio-demogràfiques.
El Director general de la Fundació Adecco diu també que, oblidar-se de qualsevol etiqueta és fonamental per al desenvolupament saludable i sostenible d'una empresa. Pot resultar més complex d'entrada, però és molt més efectiu en el llarg termini.
El Director general de la Fundació Adecco diu també que, oblidar-se de qualsevol etiqueta és fonamental per al desenvolupament saludable i sostenible d'una empresa. Pot resultar més complex d'entrada, però és molt més efectiu en el llarg termini.
Font: Hoy.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada