El 2020 es generarà feina de qualitat i de forma sostinguda?

L'ocupació és un dels elements més determinants que influeixen en l'economia d’un país, pel que és important conèixer les conseqüències que es deriven d'aquesta problemàtica, amb l'objectiu que els governs influeixin en les alternatives i aspectes promocionals sobre la professionalitat i la cerca d'ocupació activa.

El més afecta de l'atur a l'economia, és el flux de diners. Un flux de caixa constant és essencial per a qualsevol economia que vulgui prosperar, tant cap a dintre i cap a fora. Si no s'aconsegueix això, el creixement econòmic és lent, el que fa que difícil fer un canvi de tendència al futur. Com a resultat d'això, es disminueix la despesa del consum el que condueix a la deflació provocada per una demanda mínima amb relació a l'oferta de productes i serveis.

Una taxa d'atur estructural alta, i la diferència d'atur amb els altres països, és un problema important de l'economia espanyola. Els experts parlen de què aquí això passa per diversos factors com: la manca d'incentius al treball, el desajustament entre l'oferta i la demanda laboral, el cost de la contractació per a les empreses, l'elevada temporalitat, la ineficàcia del sistema de recol·locació o la falta de mesures per a frenar la destrucció d'ocupació en temps de recessió econòmica.

Al mes de novembre l'atur ha augmentat un 0,75% a Catalunya. En total, hi ha 390.182 persones aturades. Al conjunt de l'Estat espanyol, l'atur ha registrat l'augment més gran des del novembre des del 2016. S'hi han afegit 20.525 persones, un 0,6% més, i el nombre de persones a les llistes de l'atur s'ha situat en 3.198.184. Segons les dades del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, és el quart mes consecutiu en què l'atur creix, després d'agost, setembre i octubre. 

Les conclusions de l'últim estudi de l'agència de la UE Eurofound, són que l'ascensor social és un dels pilars del contracte social que sosté l'economia europea. El que no és una altra cosa que la permeabilitat de les capes socials, de manera que les persones poden prosperar o veure's relegats al llarg de la seva vida. A Espanya, aquest ascensor social està trencat, o greument avariat, la qual cosa genera que moltes persones es vegin atrapades al parany de la precarietat de la qual no aconsegueixen escapar. L'estudi analitza la segmentació del mercat laboral de quatre països de la Unió Europea: Alemanya, Espanya, França i Regne Unit. L'agència assenyala a Espanya per la fragmentació del seu mercat laboral, per la poca contractació estable, la feina precària i l'atur. El que no descobreix res nou en aquest punt.

Si un país s'enfronta a altes taxes la majoria de les persones acumulen més deute de la necessària perquè siguin capaces de complir amb les seves obligacions financeres, tals com hipoteques, préstecs per a automòbils i altres comptes.

Segons explica Daniel Lacalle, economista i director d'inversions de Tressis, "Espanya és l'únic país que ell coneix que ha tingut tres vegades un atur superior al 20% durant més de 10 trimestres. Com és possible que hagi passat això i que no es produís una absoluta bogeria en la societat? Doncs perquè desafortunadament hi ha molts desincentius al treball que permeten que la gent s'acostumi a aquesta situació tan tremenda que és l'atur. Hi ha desincentius a la mobilitat, la família, a l'emprenedoria,... ,alguns països com Alemanya, Regne Unit, el Japó, els Estats Units tenen pràcticament plena ocupació i no és una casualitat".

Per a Valentín Bote, director de Randstad Research, també entra en joc altre factor. "A més dels desincentius i de la mateixa rigidesa del mercat laboral, existeixen forts desajustaments entre l'oferta i la demanda. Milers d'aturats tenen un perfil i unes competències que no es demanden. És cert que les empreses moltes vegades no troben els candidats que necessiten", diu.

D'altra banda, Manuel Alejandro Hidalgo, professor d'Economia Aplicada de la Universitat Pablo Olavide de Sevilla, posa l'accent en un motiu de caràcter institucional: la manera en el qual regulem i imposem impostos en el mercat de treball. Per exemple, no es vinculen els salaris a la productivitat, les prestacions per desocupació són relativament elevades, les cotitzacions socials que paguen les empreses per la seva plantilla també són altes respecte a altres països europeus i existeix una elevada temporalitat en els contractes laborals.

Les xifres oficials parlen per si mateixes: pràcticament 27 de cada 100 persones assalariades d'Espanya tenen un contracte temporal (en el cas dels joves la relació és del 73%, un rècord a Europa), la feina a temps parcial està en màxims històrics i les empreses paguen per les seves plantilles una de les cotitzacions socials més altes de tota la UE. De fet, la patronal es queixa que Espanya recapta més per aquest concepte que per IRPF o IVA. 

EL pitjor de tot això és que el futur no es presenta massa optimista, primer perquè, la taxa d'atur estructural s'ha elevat amb la crisi i se situa actualment en el 10%-11% (fa una dècada era del 8% (si bé el 2012 es va donar la taxa més alta d'atur amb un 25,77%), i el segon, estem a anys llum dels nivells d'atur que registren algunes de les economies més potents del món, com els EUA, Regne Unit, el Japó, Noruega o Alemanya, on només quatre de cada 100 persones no tenen feina.

Només Grècia té més atur que Espanya, el nivell l'atur més alt el tenen els joves, i les persones de més de 50 anys, a més com ja hem vist la precarietat laboral és alta i qualitat de l'ocupació molt dolenta. Fedea i McKinsey  donen una sèrie d'accions com:

• Donar suport a les empreses en la seva orientació a l'exterior, i en particular, el mercat asiàtic.
• Fomentar la creació d'empreses amb major grandària ja que la seva productivitat és equivalent a l'europea.
• Fer una reforma laboral en profunditat.
• Garantir la disponibilitat i/o accés a un adequat capital humà a tots els nivells.
• Simplificar radicalment la regulació per a facilitar l'activitat empresarial, i l'entrada i sortida de nous competidors al/ del mercat.
• Promoure la disponibilitat de capital per a la iniciativa empresarial.
• Millorar l'activitat innovadora.

És necessari un pacte per part de partits polítics, empresaris, i sindicats, per a tirar endavant mesures per millorar la competitivitat de la nostra economia i la creació d'ocupació, en realitat cap d'aquestes mesures suposaria un fort impacte en els comptes públics, i excepte la reforma laboral, aquestes no implicarien conflictivitat social.

Serà possible que el 2020 sigui l'any en què es redueixi l'atur i es generi feina de qualitat? 

A entitats com Assat50, ens agradaria molt que així fos.

Maria Hilda LOPEZ PEREZ

Presidenta Junta Assat50