Aquest any, el Primer de Maig a o Dia Internacional dels
Treballadors, és atípic per la crisi sanitària del coronavirus, serà el primer
des de la recuperació de la democràcia, en el que no s'han omplert els carrers
de persones manifestant-se per a defensar els seus drets, a través de les
xarxes socials i els mitjans de comunicació els sindicats majoritaris, entre
ells CCOO i UGT s'han dedicat a reconèixer la labor dels professionals
d'aquells serveis essencials que estan exercint des de la primera línia de
combat contra el virus.
Des d'Assat50, de la mateixa manera volem reconeixer al personal sanitari que està en primera línia, salvant vides, i arriscant a vegades les seves pròpies, a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, als treballadors i treballadores de les farmàcies, per obrir els seus establiments i subministrar-nos aquelles medicines o productes que són vitals per a la nostra salut, el mateix per les persones que treballen a la neteja, a l'alimentació, al transport, etc., totes fonamentals per fer que aquest confinament sigui molt més suportable, aportant confort al nostre dia a dia. El nostre respecte, afecte i admiració, per a tots i totes.
Des d'Assat50, de la mateixa manera volem reconeixer al personal sanitari que està en primera línia, salvant vides, i arriscant a vegades les seves pròpies, a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, als treballadors i treballadores de les farmàcies, per obrir els seus establiments i subministrar-nos aquelles medicines o productes que són vitals per a la nostra salut, el mateix per les persones que treballen a la neteja, a l'alimentació, al transport, etc., totes fonamentals per fer que aquest confinament sigui molt més suportable, aportant confort al nostre dia a dia. El nostre respecte, afecte i admiració, per a tots i totes.
El Primer de Maig és la festa del moviment obrer mundial,
aquest dia es contextualitza en la revolució industrial als Estats Units
(EUA)., a finals de maig de 1886 diversos sectors patronals van accedir a
atorgar la jornada de 8 hores a diversos centenars de milers d'obrers, en total
eren 48 hores a la setmana (vuit hores per sis dies laborals). El mateix
Federic Engels, recollia aquest fet en el prefaci de l'edició alemanya de 1890
de 'El manifest comunista'. No obstant això la jornada de vuit hores real, no
va ser real fins molts anys després.
La celebració bé que a finals del segle XIX, arribaven cada any per ferrocarril milers de ramaders a Chicago -segona ciutat en numero d'habitants dels de l'oest i del sud dels EUA- on hi havia indústria, creant-se les primeres modestes poblacions que acollirien a centenars de milers de persones. Les condicions laborals eren molt precàries, amb jornades laborals permeses d'entre 14 i 18 hores. Va ser a la Federació Estaunidenca del Treball (American Federation of Labor), la que va triar l'1 de maig de 1886 per a les mobilitzacions, una de les reivindicacions bàsiques va ser la jornada laboral de 8 hores. L'endemà la protesta va continuar pels 1.200 acomiadaments derivats de la vaga del dia anterior, va haver-hi brutals atropellaments policials, l'acció va deixar sis morts i gran quantitat de ferits.
Els dies següents va seguir la revolta, el resultat va costar la vida a molts treballadors i dirigents sindicals. Van ser milers els acomiadats, detinguts, processaments, ferits de bala o torturats. La majoria immigrants irlandesos, russos, polonesos, italians, espanyols, alemanys, i d'altres països eslaus.
La celebració del Primer del Mais, és d'homenatge als Màrtirs de Chicago, sindicalistes anarquistes que van ser executats als Estats Units per participar en les jornades de lluita per la consecució. A partir de llavors es va convertir en una jornada reivindicativa dels drets dels treballadors en sentit general, celebrada en major o menor mesura a tot el món. A Amsterdam en 1904, es va reunir la II Internacional que va demanar a «tots els partits, sindicats i organitzacions socialdemòcrates lluitar energèticament en el Primer de Maig per a aconseguir l'establiment legal de la jornada de 8 hores i que es complissin les demandes del proletariat per a aconseguir la pau universal». Al mateix temps el congrés va fer «obligatòria a les organitzacions proletàries de tots els països deixar de treballar l'1 de maig, sempre que fos possible i sense perjudicis per als treballadors». A partir d'aquesta data el Primer de Maig va ser festiu oficial en honor a la classe obrera, el que es va aconseguir gradualment a la majoria de països. A França el 23 d'abril de 1919, el senat va ratificar la jornada laboral de vuit hores i va fer que per primera vegada l'1 de maig de 1919 fos un dia no laborable.
La celebració bé que a finals del segle XIX, arribaven cada any per ferrocarril milers de ramaders a Chicago -segona ciutat en numero d'habitants dels de l'oest i del sud dels EUA- on hi havia indústria, creant-se les primeres modestes poblacions que acollirien a centenars de milers de persones. Les condicions laborals eren molt precàries, amb jornades laborals permeses d'entre 14 i 18 hores. Va ser a la Federació Estaunidenca del Treball (American Federation of Labor), la que va triar l'1 de maig de 1886 per a les mobilitzacions, una de les reivindicacions bàsiques va ser la jornada laboral de 8 hores. L'endemà la protesta va continuar pels 1.200 acomiadaments derivats de la vaga del dia anterior, va haver-hi brutals atropellaments policials, l'acció va deixar sis morts i gran quantitat de ferits.
Els dies següents va seguir la revolta, el resultat va costar la vida a molts treballadors i dirigents sindicals. Van ser milers els acomiadats, detinguts, processaments, ferits de bala o torturats. La majoria immigrants irlandesos, russos, polonesos, italians, espanyols, alemanys, i d'altres països eslaus.
La celebració del Primer del Mais, és d'homenatge als Màrtirs de Chicago, sindicalistes anarquistes que van ser executats als Estats Units per participar en les jornades de lluita per la consecució. A partir de llavors es va convertir en una jornada reivindicativa dels drets dels treballadors en sentit general, celebrada en major o menor mesura a tot el món. A Amsterdam en 1904, es va reunir la II Internacional que va demanar a «tots els partits, sindicats i organitzacions socialdemòcrates lluitar energèticament en el Primer de Maig per a aconseguir l'establiment legal de la jornada de 8 hores i que es complissin les demandes del proletariat per a aconseguir la pau universal». Al mateix temps el congrés va fer «obligatòria a les organitzacions proletàries de tots els països deixar de treballar l'1 de maig, sempre que fos possible i sense perjudicis per als treballadors». A partir d'aquesta data el Primer de Maig va ser festiu oficial en honor a la classe obrera, el que es va aconseguir gradualment a la majoria de països. A França el 23 d'abril de 1919, el senat va ratificar la jornada laboral de vuit hores i va fer que per primera vegada l'1 de maig de 1919 fos un dia no laborable.
Vaga de La Canadenca (1919)
El primer país d'Europa on es va aprovar la jornada de 8
hores, va ser Espanya, el febrer del 1919 dos mesos abans que a França. La
Confederació Nacional del Treball (CNT) va impulsar a Barcelona, la vaga
coneguda com "La vaga de la Canadenca" a l'empresa elèctrica Regs i
Força de l'Ebre, filial de l'empresa Canadenca. El Sindicat CNT, va ser un
factor clau en la propagació de la vaga, si bé la seva cúpula estava a la presó
des de setmanes abans, entre ells, Salvador Seguí, el conegut com Noi del
Sucre. Van aconseguir la jornada de les vuit hores de treball diària a Espanya
(48 setmanals, sis dies laborables), sobre el paper eren de 8 hores encara que
realment es treballaven 10 o 12 hores per jornada. No va ser fins a 1983 amb el
primer Govern de Felipe González, on es va establir definitivament a l'anomenat
Estatut dels Treballadors, la jornada de 40 hores, a més de 30 dies naturals de vacances a l'any com
a mínim.
Han passat més de cent anys (des de 1886), i el 1r de maig és a molts països el dia del Treball, la lluita contra la precarietat laboral segueix, se celebra l'origen del moviment obrer modern, si bé els països de colonització britànica el celebren en altres dates.
La crisi del coronavirus ha fet que els nivells d'atur siguin ja són molt alts i es preveu que ho siguin molt més, pels economistes els efectes poden ser devastadors, creuen que a impacte dependrà de la prolongació de l'estat d'alarma, de com es resolguin els principals efectes de la crisi, i de les mesures per a mitigar els seus efectes sobre l'activitat econòmica, les accions haurien de ser de cooperació entre països, de protecció als treballadors, al teixit empresarial, i la població en general, que siguin d'aquesta manera és l'esperança.
Han passat més de cent anys (des de 1886), i el 1r de maig és a molts països el dia del Treball, la lluita contra la precarietat laboral segueix, se celebra l'origen del moviment obrer modern, si bé els països de colonització britànica el celebren en altres dates.
La crisi del coronavirus ha fet que els nivells d'atur siguin ja són molt alts i es preveu que ho siguin molt més, pels economistes els efectes poden ser devastadors, creuen que a impacte dependrà de la prolongació de l'estat d'alarma, de com es resolguin els principals efectes de la crisi, i de les mesures per a mitigar els seus efectes sobre l'activitat econòmica, les accions haurien de ser de cooperació entre països, de protecció als treballadors, al teixit empresarial, i la població en general, que siguin d'aquesta manera és l'esperança.
Maria Hilda
LOPEZ PEREZ
Presidenta
Assat50
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada