diumenge, 2 de maig de 2021

Un primer de maig amb màscaretes, aforaments i distancia de seguretat

 








Si bé el 2020 el Primer de Maig que va ser atípic per la crisi sanitària del coronavirus, es va celebrar a les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Ara el 2021 els sindicats majoritaris UGT i CCOO, han convocat, marxes i concentracions estàtiques.

Amb aforaments limitats, màscaretes i mantenint la distància de seguretat, es van sortir al carrer a unes 70 ciutats de tota Espanya. A Madrid la Delegació del Govern a Madrid va autoritzar 8 manifestacions amb un total 4.175 persones. La pandèmia ha impedit marxes massives. Els serveis d'organització dels sindicats van estar pendents del compliment de les normes.

Amb el lema "El país està en deute amb la classe treballadora", es reivindica la derogació de la reforma laboral per una dignitat laboral, la pujada del salari mínim i la derogació de la reforma de pensions de 2013, perquè hi hagi pensions suficients per a les pròximes tres dècades.

A Madrid per la proximitat de les eleccions autonòmiques (aquest dimarts 4 de maig), es van reivindicar polítiques d'esquerres i la conquesta de drets laborals i socials en la història del sindicalisme. A més, i per l'actual crisi econòmica a causa de la pandèmia, es va subratllar la necessitat d'una sortida cap a la recuperació sense retallades i combatent la desigualtat, al contrari del que va succeir en la passada recessió financera.

Va haver-hi també referències als centenars de milers de persones que a Espanya ho continuen passant malament. Més d'1,2 milions de llars amb tota la família en desocupació, als qui han hagut de fer cua per a poder tenir una vida i manteniments bàsics i a tots els treballadors que estan sent afectats pels Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) i pels acomiadaments massius que de manera irresponsable estan impulsant algunes grans empreses del nostre país. A més d'un recordatori per als anomenats treballadors "essencials", que durant els moments més crus de la pandèmia es van guanyar els aplaudiments massius de les vuit de la tarda quan la població estava tancada en les seves llars, i que en molts casos pateixen precarietat i males condicions laborals. Es van assenyalar, la necessitat de posar fi a la precarietat permanent, i la desigualtat instal·lada, i l'enorme incertesa que desgasten a milions de persones.

En les intervencions, els sindicats també van estar en contra els acomiadaments anunciats en el BBVA i CaixaBank i van exigir a l'administració que no permeti que recursos públics, com els préstecs ICO, acabin pagant els ERO.



A Barcelona un miler de persones segons la Guàrdia Urbana, reclamaven mesures perquè la crisi no la tornin a pagar els treballadors en un acte que va acabar al final de la Via Laietana. També es va demanar accelerar la formació del nou Govern davant la crisi econòmica, ja que després de vuitanta dies de les eleccions autonòmiques a Catalunya no hi ha acord.

El Primer de Maig o Dia Internacional del Treball, té com a origen la revolta d' Haymarket a Chicago en 1886. Tot va començar després de diferents reivindicacions, l'1 de maig més de 200.000 treballadors que van iniciar una vaga. No va ser una lluita pacífica, i la vaga es va saldar amb diversos morts, desenes de ferits, i altres tants detinguts. A la fi de mes, diversos sectors patronals van accedir a les peticions d'aquest moviment obrer i es va establir la jornada de vuit hores diàries. Tres anys més tard, molts van adoptar aquesta nova regulació en el Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional.

A Espanya, aquest dia va ser celebrat per la primera vegada en primer de maig de 1889, els socialistes estaven preocupats que no hi hagués participació suficient en el dia indicat, llavors estaven planejant fer la celebració en el dia 4 de maig, un diumenge. La seva preocupació va ser innecessària, perquè la classe obrera ja estava organitzant manifestacions per al dia primer, ja que tots havien sentit sobre la decisió feta en Paris a l'inici de l'any. Els anarquistes també estaven planejant protestar en el dia primer, ja que va ser declarat el Dia Internacional del Treball. Van estar dues manifestacions a Madrid, una socialista i una anarquista, prenent rutes diferents per la ciutat. El primer de maig no va ser declarat festa nacional fins a 1931 amb el començament de la Segona República. Després de la guerra civil al 1939, les organitzacions obreres van mantenir activitat en la clandestinitat.

Quan va morir Franco en 1975, el Dia del Treballador va ser celebrat amb una mica més de llibertat, sense ser festa oficial. En 1977 es va marcar el començament del Dia del Treballador, des de 1936 la Confederació Sindical de Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT), van poder protestar junts requerint salaris justos, ocupació estable, i més protecció social. En 1978 el Primer de Maig va ser legalitzat novament com a festa nacional, en 1979 es va realitzar per primera vegada la manifestació de Confederació Nacional del Treball (CNT). La data va acabar convertir-se en una cita ineludible. Així cada any unes 400 convocatòries, recorren els carrers d'Espanya.

L'1 de maig és una jornada per a reivindicar els drets de treballadors i treballadores i unes bones condicions laborals. Ara això s'ha de fer més que mai, ens estaven recuperant de la crisi del 2008 la qual va provocar altres xifres d'atur i la pèrdua de drets laborals, quan arribar la pandèmia de la covid-19 actualment un any després de la seva irrupció, es donen les pitjors xifres d'atur i destrucció d'ocupació, amb 3.949.640 persones aturades a finals de març, i 743.628 persones acollides a un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO).

Des d'Assat50 la nostra demanda és a més perquè es valori l'experiència i el talent de les persones aturades de més de 45 anys, i més especialment a partir dels 55 a on el 70% porta més d'un any en aquesta situació . Aquesta xifra reflecteix l'escassa ocupabilitat dels perfils amb més edat en un mercat laboral marcat per la temporalitat i la precarietat. La pandèmia ha fet més difícil la situació del col·lectiu que el 2020 ha augmentat l'atur gairebé en quatre punts respecte a 2019.


María Hilda López Pérez

Presidenta Assat50

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada