dissabte, 19 de novembre de 2016

La transmissió intergeneracional, un repte per a les empreses.


Actualment a Espanya, l'esperança de vida és de gairebé 83 anys, i per primera vegada des de 1941 hi ha més defuncions que naixements. En quatre generacions (entre1910 i 2009) l'augment, de l'esperança de vida s'ha duplicat, ara un bebè té més de 40 anys d'expectativa de la vida pel que fa al seu besavi. Aquest augment, es deu bàsicament, a les millores sanitàries i d'higiene, una millor alimentació, els avanços en la medicina, etc.

Això, juntament amb la incorporació més tardana dels joves al món laboral, la disminució a les taxes de fecunditat, entre d'altres, apunten al fet que a la Unió Europea la població activa al grup d'edat d'entre 55 a 64 anys augmenti un 16% fins al 2030.

Segons dades publicades per Eurostat en 2015, en la UE la mitjana de persones d'entre 55 i 64 anys que treballa, és del 53,3%. Suècia destaca per l'elevada taxa d'ocupació d'aquestes persones amb gairebé un 75%. A continuació Alemanya (66,2%), Dinamarca i Estònia, tots dos amb taxes superiors al 64%. El Regne Unit i els Països Baixos se situen entorn del 62%, a Espanya el 44,3%, i del 43,6% el 2014.



Pel que fa a Espanya, durant la crisi la destrucció d'ocupació va afectar molt a les persones més grans (les persones aturades de més de 45 anys, van passar de 413.100 al tercer trimestre del 2007, a més de 1.700.000 actualment), pel que fa a les de més de 55 anys se'ls va obligar a acollir-se a plans de prejubilació i jubilació anticipada. Això ha estat un autèntic desaprofitament de talent, en la majoria dels casos no es va preveure cap pla de successió, ni de gestió del coneixement que permetés recuperar i atresorar l'experiència d'aquestes persones.

L'experiència acumulada, l'estabilitat, el talent, el saber fer de les persones més grans, així com els seus coneixements, les seves habilitats, etc. són necessaris a la societat en general i a les empreses en particular, a Europa ho tenen clar.

L'Observatori Talent Sènior (OTS), recolza els projectes de "Seniority", en els quals participen persones joves i persones madures. En aquesta col·laboració uns aporten, talent, experiència, habilitats i coneixements, i els altres competències digitals, noves idees, frescor, curiositat, imaginació, una major agilitat, etc., la qual cosa dóna lloc a una interacció i un intercanvi entre generacions, amb resultats molt positius.

El psicòleg britànic Raymond Cattell (1905 – 1998) va establir una nova distinció entre dos tipus d'intel·ligències: intel·ligència fluida i cristal·litzada. La intel·ligència fluida es refereix a una habilitat heretada per pensar i raonar d'una manera abstracta, mentre que la intel·ligència cristal·litzada neix de l'experiència i encarna el nivell d'aculturació, educació i aprenentatge, coneixement, i les habilitats que s'adquireixen durant tota la vida, i no es poden deixar perdre.

Una societat diversa, que tendeix a l'envelliment, ha de tenir en compte que segons la demografia, la taxa d'ocupació de les persones de més de 45 anys al mercat laboral, ha de créixer, a més no es pot permetre, prescindir de l'experiència i el talent d'aquestes persones, que tant han aportat i han estat les més castigades de la crisi.

Fan falta polítiques perquè les empreses valorin l'experiència, així com mesurades per a la creació d'ocupació per a aquest col·lectiu.

Maria Hilda LOPEZ PEREZ

Junta Assat50

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada