Cal que l'any 2018 es posin en marxa mesures urgents para reduir l'atur

Polítics, economistes, empresaris, sindicats i treballadors, treballen en solucions per reduir l'atur. Si bé hi ha coincidència en què la crisi econòmica i la falta de creixement són algunes de les causes de l'alta taxa, no es pot oblidar l'elevat nivell d'atur estructural que segons un recent estudi de Funcas se situa entre el 14 i el 16% de la població activa a Espanya.

La reducció de l'atur estructural (conseqüència de desajustaments entre el mercat de treball i el model productiu), és molt més difícil. S'han de posar en marxa mesures a llarg termini, que no tenen efectes immediats, pel que són necessàries també mesures a curt i mitjà termini. Algunes de les reformes plantejades a continuació han tingut resultats àmpliament beneficiosos en molts països, aquí no obstant la incertesa política, i l'allunyament de posicions entre els mateixos ciutadans fan difícil pensar, almenys actualment, abordar aquest desafiament amb la responsabilitat que es requereixen.

Es fa necessari reinventar els motors de creixement (turisme i construcció), potenciant el turisme cultural interior, i impulsant la construcció a través del desenvolupament d'infraestructures de transport i de rehabilitació de monuments històrics.

Cal facilitar la creació d'empreses, engegant mesurades de suport real a l'emprenedoria, amb la reducció de traves burocràtiques i de càrregues fiscals (Espanya actualment ocupa el lloc número 81 en el rànquing mundial de facilitat per engegar una empresa, segons el Banc Mundial). D'aquesta manera l'economia podria diversificar-se i s'alleujaria la tradicional dependència del mercat de treball espanyol de les grans multinacionals i del sector públic.

Incentivar la competència i la innovació en tots els sectors, a Espanya els productes d'alta tecnologia només són el 5,1% de les exportacions (sent superades per països com Romania o Lituània), mentre que la mitjana europea és del 15,6%. Fa falta més inversió en R+D+i pel que fa als competidors (1,24% del PIB, contra un 2,01% de mitjana europea i 2,4% en l'OCDE).

Altra mesura hauria de ser reforçar el sistema educatiu, l'objectiu d'aquesta reforma no ha de ser tant l'augment del nombre de titulats i titulades (de fet cada any surten més graduats de les universitats que els que l'economia demanda), sinó millorar la seva educació per facilitar la inserció laboral i potenciar el capital humà de les empreses espanyoles. El sistema hauria de basar-se en el mèrit, en l'aprenentatge de competències concretes més que en l'acumulació de coneixements teòrics i una sòlida formació en idiomes és el camí seguit per altres països europeus com Holanda, i demostra que quan les institucions públiques i privades poden especialitzar-se i competir lliurement entre si acaben oferint una formació de major qualitat als seus alumnes.

Pel Consell Empresarial per a la competitivitat, es podria reduir l'atur al 50% en 2018 si s'acabés amb l'economia submergida i el diner negre. Segons les seves dades els diners "B" suposa a Espanya un 23,1% del P.I.B, Holanda solament l'11%.

Són necessàries a més accions per la implicació i la participació directa de les empreses en les polítiques d'ocupació. Cal engegar mesures que els permeti conèixer les dimensions del problema, la seva importància en termes socials i econòmics. Això implica reconèixer-les en el seu paper, per valorar-les en la seva justa mesura, per escoltar-les activament i per oferir-los solucions als seus problemes. A Europa les polítiques d'ocupació que funcionen són aquelles que impliquen a les empreses com succeeix a Anglaterra on són les protagonistes del Apprenticeship, aportant el salari de l'aprenent o a Àustria on participen de les polítiques d'inclusió. Així és important, generar espais de col·laboració amb les empreses en cada entorn. Espais que vagin des de la seva participació activa a la planificació fins al contacte directe amb les persones que busquen ocupació i amb les quals més dificultats tenen. Hi ha molt per fer i proposar en aquest àmbit. Per exemple, recuperar la figura de l'aprenent i posar en marxa mesures perquè les empreses valorin l'experiència de les persones grans, de manera que es millorin les competències tècniques, s'hauria de promoure la transmissió de coneixement intergeneracional a les empreses, les persones amb experiència poden transmetre les claus del treball a les més joves.

Reduir la gestió administrativa del Servei Públic d'Ocupació (SEPE) al mínim i incorporar més professionals d'atenció i suport a les persones, estiguin en situació de desocupació o no. El SEPE hauria de comptar amb equips d'orientació formats per professionals ben connectats amb la realitat empresarial, molts coneixements sobre comportament i aprenentatge, amb pes i capacitat de decisió en nombre suficient. Això és un clam des de la Unió Europea a l'Organització Internacional del Treball.

Al mercat laboral actual, l'excessiva temporalitat i les jornades de treball reduïdes, que generen importants ineficiències econòmiques, precarietat laboral, etc., és altra dificultat.  Caldria unificar els contractes indefinits i temporals i eliminar (o reduir a la seva mínima expressió) la contractació temporal, i introduir un contracte únic amb cost indemnitzatori creixent podrien ajudar. Per a activitats estacionals com a agricultura o turisme es pot usar la modalitat de fix discontinu. Per a activitats de curtíssima durada o purament temporals s'haurien d'usar les empreses de treball temporal, en les quals tots els treballadors tindrien el contracte únic indefinit. No té sentit que el cost de les activitats temporals i de molt curta durada recaigui.

L'atur és un problema social, econòmic, i de salut pública, pel que creiem s'han de posar en marxa amb URGÈNCIA mesures reals per reduir-ho. Ens agradaria que l'any 2018 es generés ocupació de qualitat, pel que li demanem al govern i als agents socials es posin seriosament i de manera responsable a donar alternatives per solucionar el problema.

Maria Hilda LOPEZ PEREZ

Junta Assat50