L'esmenat subsidi, es va establir fa dècades amb la intenció de què les persones que acreditaven tots els requisits per jubilar-se, excepte l'edat, tinguessin una renda econòmica.
L'objectiu era proporcionar ajudar a persones aturades amb dificultats per tornar a trobar feina, més enllà dels 50 anys. Aquest subsidi a més, cotitzava per a la pensió de jubilació.
Els requisits
principals van ser, estar a l'atur, tenir més de 52 anys, haver esgotat una
prestació contributiva o altre subsidi per atur, haver cotitzat un mínim de sis
anys al llarg de la vida laboral i no tenir rendes mensuals superiors al 75%
del (SMI) Salari Mínim Interprofessional en l'àmbit personal, a més que acreditar tots els requisits
per jubilar-se, excepte l'edat.
El R.D. de 15 de març de 2013 asenyalat anteriorment, va endurir molt les condicions d'accés al subsidi, entre les quals, la de rendes que van passar de ser a l'àmbit familiar en lloc del personal, així si a la unitat familiar els ingressos superaven el 75% de l'SMI (1.060 euros, quan la persona aturada hi era a la unitat familiar només amb altra), es perdria el dret a percebre'l.
El R.D. de 15 de març de 2013 asenyalat anteriorment, va endurir molt les condicions d'accés al subsidi, entre les quals, la de rendes que van passar de ser a l'àmbit familiar en lloc del personal, així si a la unitat familiar els ingressos superaven el 75% de l'SMI (1.060 euros, quan la persona aturada hi era a la unitat familiar només amb altra), es perdria el dret a percebre'l.
La disposició
legal R.D. del 2013, a més de la de rendes, va endurir molt
les condicions d'accés. Primer va reduir considerablement les persones
beneficiàries, elevant l'edat d'accés dels 52 als 55 anys, en segon llocs va
introduir la jubilació forçosa a 61 anys, per les persones que cobressin aquest
subsidi en lloc d'esperar fins a l'edat legal de jubilació, com abans de 2013.
Tercer la base de cotització per jubilació va passar del 125% de l'SMI al 100% d'aquest.
L'anticipació de la jubilació i la reduccio de la base de cotització, comporta forts coeficients
reductors per a la pensió de jubilació. Aquestes
repercussions són més forts per a qui se li va denegar l'accés al subsidi,
sobre la base del criteri de suficiència de rendes. Motiu pel qual Miguel Arenas, advocat del
Col·lectiu Ronda, aconsella que a les persones que, en els últims 12 mesos, li
van suspendre el dret a percebre'l, pel fet que la seva familiar superés el
nivell d'ingressos, demanin immediatament la rehabilitació del seu dret. Quan
aquesta retirada es va produir fa més de 12 mesos, es pot tornar a sol·licitar,
això si amb la data del nou reconeixement.
• Que l'edat d'accés torni a ser en 52 anys,
• Que com a mínim es cotitzi a la Seguretat Social pel 125% de l'SMI
• Que s'elimini la jubilació forçosa a 61 anys
Sembla que el Govern del PSOE està estudiants aquests aspectes, també el sindicat UGT ho està reclamant.
Calen a més mesures per fomentar l'ocupació del col·lectiu, com poden ser accions de sensibilització per la no discriminació laboral per edat i pel valor de l'experiència i el talent. Segons dades l'Enquesta de Població Activa el 2017 hi ha 539.000 persones de més de 55 a l'atur, un 13,7% del total de l'atur. Un recent estudi del sindicat UGT, asenyala que l'atur del col·lectiu +55, va augmentar un 293% entre 2007 (2.129.547 van ser el total de persones a l'atur) i finals de 2017 (total a l'atur 3.766.700). Al començament de la crisi, en 2007 la taxa d'atur a Espanya era igual a la de França (8,4%), més baixa que a Alamània (8,7%).
És necessària també una major dotació pressupostària per les
polítiques actives d'ocupació. A Espanya aquesta dotació és entorn del 0,5% del
PIB, quan a països amb índexs d'atur molt més baixos, és més alta, Dinamarca
(1,81% del PIB), Holanda (0,84% del PIB), o Alemanya (0,64% del PIB), Però,
principalment cal que aquestes mesures siguin eficaces (les actuals no donen
els resultats esperats), especialment pel que fa a l'atur de llarga durada,
patit per persones de més de 45 anys. Aquestes han de contemplar l'avaluació de
l'eficiència dels programes d'inserció.
El punt negre de la recuperació econòmica és l'atur, si no creixen els salaris i no es redueix la proporció de contractació temps parcial i les jornades reduïdes, l'increment de la riquesa no es correspon al seu repartiment, pel que no es redueix la pobresa laboral segons l'Organització internacional del Treball (OIT).
El punt negre de la recuperació econòmica és l'atur, si no creixen els salaris i no es redueix la proporció de contractació temps parcial i les jornades reduïdes, l'increment de la riquesa no es correspon al seu repartiment, pel que no es redueix la pobresa laboral segons l'Organització internacional del Treball (OIT).
Si voleu saber més, cliqueu a:
Maria Hilda LOPEZ PEREZ
Presidenta Assat50
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada