Espanya porta més de 3 dècades amb taxes d'atur molt elevades, que no se semblen en absolut a les de les economies dels membres de la Unió Europea (UE), sense que existeixin alertes socials.
La taxa d'atur aquí està en el 14,7%, durant la crisi el nivell màxim va ser del 25% (2012). Ara les dades són millors, amb una població activa per sobre dels 19 milions, però l'atur estructural continua molt elevat.
És preocupant que l'objectiu de l'atur estructural a Espanya sigui del 10%. A Alemanya, Noruega o Suècia, o bé a altre països a Europa, si la situació d'atur estructural fos tan alta la gent sortiria al carrer a protestar. Aquí es considera una situació bona, també per Portugal, Grècia o Itàlia, és una bona dada un atur per sota del 15%. Un atur estructural tan alt és una herència difícil d'assimilar i una dolenta herència.
L'augment del PIB si bé és una bona notícia, el problema és que la situació es deguda al turisme i l'estacionalitat vacacional. El que fa que les dades d'atur només millorin en certes dates de l'any.
En aquests moments tenim un panorama laboral amb "ninis", bretxes salarials per sexe i atur de llarga durada. El 71 per cent dels joves espanyols estan treballant sota contractes temporals i el 39 per cent d'aquests joves ho fan a temps parcial.
La crisi econòmica va deixar sense feina a la meitat dels joves espanyols, i els que tenen feina, aquesta és temporal, amb contractes a temps parcial i salaris baixos, és a dir feina precària.
El problema de fons de l'atur estructural a Espanya, és principalment l'abandonament escolar. Son quasi el 40 % dels joves entre 16 i 29 anys, que gairebé tenen l'ESO, la taxa és una de les més altes de la UE.
Al pressupost destinat a formació, no es fa té en compte les necessitats de les empreses. La Formació Professional (FP) està mal orientada i bastant desprestigiada des de fa dècades. Una de cada 4 persones aturades a la (UE) eren espanyoles el 2016, més d'un terç estaven en l'atur en 2017. En el 2018 més d'un milió de famílies tenia tots els membres en situació d'atur.
Per millorar l'atur estructural d'Espanya, s'han de canviar les estratègies fins i tot pensar com millorar les empreses.
S'ha parlat bastant de la motxilla austríaca, però Àustria no és Espanya, ni la situació de partida per a implementar aquest mecanisme és la mateixa. Encara i així pot ser una idea a explorar.
Segurament aquesta idea s'haurà d'adaptar a la realitat que estem vivint i fer-ho d'una forma progressiva. S'ha de veure si pot conviure l'actual sistema actual d'indemnitzacions amb un sistema de comptes individuals i si caldria fer compatibles tots dos sistemes durant cert temps o que es complementin.
Aquí la motxilla seria com la maleta d'una persona gran, per portar a totes parts però que ha d'incloure una mica més d'equipatge en un inici, perquè sigui més portable durant la nostra vida laboral.
La motxilla espanyola és un gran repte.Segurament serà inevitable estar disposats a tirar de pressupostos de l'estat a l'inici, encara que hi hagi poc d'on agafar dins dels pressupostos i s'augmenti el dèficit que marca la Unió Europea.
A curt termini s'han d'adoptar mesures contundents, com fer la vida molt més fàcil a les empreses i a treballadors i treballadores. A més s'ha de reduir la burocràcia, millorar la fiscalitat, promoure la identificació i correcció del fracàs escolar, intentant que les ajudes estudiantils serveixin per a alguna cosa, promovent la famosa Formació Professional (FP) dual.
Durant les últimes dècades, els Governs han aplicat diferents receptes i mesures, tant en situacions adverses com en situacions de bonança. Les idees i propostes per a reconduir el problema de l'atur estructural ha estat tan variat com poc eficaç, i continua persistint.
Per afrontar el problema de l'atur estructural, és més urgent una solució política conjunta. Ha d'haver-hi un acord de principis a aplicar per a solucionar-lo, més enllà de colors o afinitats ideològiques, aquest problema ha d'abordar-se amb pactes i visió.
Font: ElBlogSalmon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada