El drama de la precariedad laboral

España lidera junto a Polonia la tasa de temporalidad contractual en la UE, y solo uno de cada ocho contratos que llega a las oficinas de empleo es indefinido.

Así, si bien por primera vez en la historia este mes de Mayo se firmaron más de dos millones de contratos. La precariedad laboral ha crecido a una velocidad mayor, el porcentaje de contratos indefinidos ha sido del 8,2%. Hay otros números que emergen cada mes: uno de cada cuatro contratos dura una semana o menos y la duración media de los temporales se acorta sobre la de hace 10 años, 54,6 días frente a 81 días. Más2millonesContratosEnUnMes 

Las empresas se han acostumbrado a contratar bajo esta fórmula", dice el profesor Miguel Ángel Malo. 

Para Josep Mª Blanch, catedrático de Psicología de la UAB (Universitat Autonoma de Barcelona), "La precariedad laboral produce un desasosiego mayor que estar en el paro", estar en el paro es una experiencia psicológica de certidumbre, pero un precario "siente que aún puede ir a peor". La precariedad afecta a la psicología del individuo: "El trabajo ya no es fuente de identidad social, ahora ofrece más estabilidad lo que se hace en tiempo de ocio". "La gente que trabaja en precario cambia de oficio cada semana y la identidad laboral, especialmente en los jóvenes, no es algo que se busque".

Por otro lado la OIT (Organización Internacional del Trabajo), realizo un informe sobre lo que llama trabajos "atipicos", para Philippe Marcadent, Jefe del Servicio que realizó el informe, "Las ventajas a corto plazo respecto a los costos y la flexibilidad pueden ser superadas por las pérdidas de productividad a largo plazo. Los datos demuestran que las empresas que recurren con mayor frecuencia al empleo atípico tienden a invertir menos en formación, tanto de los empleados temporales como de los permanentes, así como en tecnologías e innovación que permitan mejorar la productividad”.

El informe de la OIT, propone cuatro recomendaciones políticas a fin de mejorar la calidad de las formas atípicas de empleo: 

Primero, llenar las lagunas normativas, incluyendo políticas que garanticen la igualdad de trato para todos los trabajadores, sin importar el tipo de acuerdo contractual; políticas que establecen un número de horas garantizadas y limiten la variabilidad de las horas de trabajo; leyes y su puesta en práctica para hacer frente a la clasificación errónea del empleo; la limitación de ciertos usos de formas de empleo atípicas a fin de evitar abusos; y la asignación de obligaciones y responsabilidades en el caso de acuerdos de trabajo que involucren a múltiples partes. 

Segundo, fortalecer la negociación colectiva a través, entre otras medidas, del fortalecimiento de las capacidades de los sindicatos para representar a los trabajadores en formas de empleo atípicas y la extensión de los acuerdos colectivos para abarcar a todos los trabajadores de un sector o categoría específica. Además, todos los trabajadores deben tener acceso a los derechos de libertad sindical y negociación colectiva. 

Tercero, fortalecer la protección social al eliminar o reducir los umbrales sobre el número mínimo de horas, de ganancias o de duración del empleo; flexibilizar los sistemas en relación a las contribuciones requeridas para tener derecho a las prestaciones, permitir las interrupciones en las contribuciones y mejorar la transferibilidad de las prestaciones. Estos cambios deberían ser complementados con políticas universales que garanticen un nivel mínimo de protección social. 

Cuarto, adoptar políticas sociales y del empleo que apoyen la creación de empleo y que concilien las necesidades de los trabajadores no sólo en materia de formación, sino también en lo que se refiere a las responsabilidades familiares como el cuidado de los hijos y de las personas mayores.

FUENTE:Diario20Minutos (1) Diario20Minutos(2) Informe OIT,Trabajos Atipicos

L'atur, causes i conseqüències

Atur o desocupació, al mercat de treball, fa referència a la situació de la persona que no té feina, i per tant tampoc salari. Afecta la població activa (que estant en edat, condicions i disposició de treballar, no té d'un lloc de treball). Es defineix també com la incapacitat d'una economia per absorbir a tota la força laboral (totes les persones que desitgen treballar).

Es diu que la persona està a l'atur quan compleix quatre condicions:

1) Està en edat de treballar.

2) No té feina.

3) Està buscant feina.

4) Està disponible per treballar.

En aquest ordre d'idees és un fenomen involuntari, tant per les persones com per les empreses. Les persones busquen feina, i no són contractades, les empreses, en haver-hi atur, no produeixen el que seria possible amb plena ocupació (la demanda és menor especialment si l'atur és molt alt, pel que l'economia és ralenteix) i tenen menys ingressos.

Té una gran transcendència social, ja que significa que una persona amb actitud i aptitud per al treball, és a dir, que vol treballar i té facultats per fer-ho, no pot fer-ho, perquè no hi ha feina, la qual cosa és alienant per a la persona.

La teoria econòmica keynesiana atribueix les causes de la desocupació als béns i serveis. L'explicació és que la demanda de treball és derivada de la producció i vendes de les empreses: a major demanda de béns i serveis, major producció i major demanda d'ocupació. Però si la demanda de béns i serveis disminueix, les empreses redueixen la seva activitat productiva i també les seves necessitats de treball, apareixent l'atur. En aquesta situació, proposen que l'estat prengui la iniciativa i estimuli l'activitat econòmica mitjançant la inversió pública.

Altres causes poden ser:

• Un desajustament entre l'oferta i la demanda en relació a la qualificació de les persones aturades.
• El desigual repartiment de l'ocupació (hi ha persones amb més d'una feina, o que fan hores extraordinàries, i d'altres no tenen treball).
• La tecnologia: els avanços tecnològics, concretament la robotització de tasques, davant d'aquesta teoria hi ha un ampli debat a favor i en contra.

Les conseqüències de l'atur molt són negatives, pel que fa a l'àmbit econòmic primer per manca d'ingressos a escala personal (es persones com que no tenen ingressos, no poden pagar el llum, l'aigua, la possible hipoteca, i si l'atur s'allarga inclús els aliments..., el cas és que s'acumulen els deutes. s'accentua la precarietat i hi ha risc d'exclusio social, es genera feina precària i el desenvolupament de l'economia submergida), en l'àmbit estatal per la no recaptació d'impostos (IRPF, i quotes a la seguretat social que cobreixen diferents partides ((protecció en cas de baixa mèdica, maternitat, a la prestació per risc en l'embaràs, incapacitat permanent que es derivi d'una malaltia comuna o un accident no laboral, paternitat, la jubilació, prestacions per mort i supervivència (viduïtat, orfandat...)), contingències professionals (protecció en cas d'accidents de treball i per malalties professionals), cotització per atur (prestacions i ajudes per desocupació), i la Cotització per a Formació Professional)), que corresponen al salari i que descompten les empreses i després ingressen a Hisenda i a la Tresoreria de la Seguretat Social.

A més la manca de cotització dins dels 10 o 15 anys abans de l'edat de jubilació, o bé cotitzar amb sous baixos (contractes temporals, salaris baixos, etc.), convertiran una pensió decent per poder viure en una molt més minvada. A més hi ha conseqüències per a la salut, etc., de les que ja hem parlat en aquest blog.

L'atur aquí té més incidència que a la resta de països desenvolupats per les següents raons:

-Hi ha una gran desconnexió entre la formació acadèmica i la necessària pel món laboral. S'ha descuidat la Formació Professional, que una font important de generació d'ocupació a Europa.

-La teoria de què percebre ajudes públiques desincentiva la recerca de treball, en la majoria de situacions no és correcte. Convé recordar que en general les persones aturades el que volen és trobar feina, i la cerca d'aquesta s'allarga si no es troba el treball que es desitja, i s'ha d'agafar feines precàries que no aporta'n res.

-Hi ha una regulació laboral complexa i inflexible, normes rígides i antiquades resta dinamisme al mercat laboral. El caràcter protector del dret laboral espanyol ha acabat per perjudicar el treballador, en lloc de beneficiar-ho, ja que contribueix a generar-li el pitjor de tots els mals, l'atur. A més, els universitaris s'han d'anar a altres països, amb la pèrdua de capital humà que això significa, i les persones de més de 45 anys se les discrimina als llocs de treball per edat (no es valora l'experiència). És urgent una reforma laboral, que redueixi la precarietat laboral i fomenti ocupació de qualitat.

-Hi ha molta economia submergida, el que engreixa artificialment les xifres de l'atur i constitueix una competència deslleial respecte als qui compleixen amb les seves obligacions, a més de ser una pèrdua enorme d'ingressos per a l'erari públic. L'existència de controls formalistes i no dirigits al fons del problema i una nul·la consciència social tenen la culpa.

-Les llistes de persones que estan al SEPE (Servicio Publico de Empleo a Espanya, i del SOC (Servei d'Ocupació a Catalunya), no són correctes no estan computant com a aturats molts aturats que realitzen cursos de reciclatge i formació, entre d'altres.

Amb tot aquest panorama cal actuar rapidament i el govern té molt a fer, si bé és cert que es redueix l'atur això és amb feina precària (contractació temporal, jornades reduïdes, sous baixos, etc.). En moltes ocasions tenir feina no redueix estar en risc d'exclusió social. Hi ha un problema de qualitat del treball, no hi haurà una recuperació econòmica real, si no es posen en marca accions per generar ocupació de qualitat, i amb sous dignes.

Maria Hilda Lopez Perez
Junta Assat50

Més del 50% de les persones aturades no rep cap tipus de prestació

Segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) el passat 27 d'Abril, al primer trimestre del 2017 les llars amb tots els membres a l'atur va augmentar en 6.900, fins a arribar a 1.394.700, dels quals 344.500 eren unipersonals.

Més del 50% d'aqueste persones no rep cap tipus de prestació, dada que creix des de novembre del 2010, al juliol del 2011 aquesta taxa va arribar a un 41% interanual, i va augmentar a un ritme molt ràpid fins a duplicar-se en els últims cinc anys. Així segons la EPA de l'últim trimestre del 2015 dels 4,8 milions de persones a l'atur, només 1,3 rebia algun tipus d'ajuda del Ministeri d'Ocupació. Hi ha gairebé 3,5 milions de persones aturades sense prestacions o subsidis el 72% del total, la desprotecció està en els nivells més alts de la sèrie històrica. Cal assenyalar que gairebé mig milió d'aquestes persones no han treballat mai, i no han generat el dret de percebre-la.

Aquestes persones són aturades de llarga durada, pel que a més de no rebre cap tipus d'ajuda tenen molt complicada la subsistència, i es veuen expulsades del mercat laboral gairebé per sempre, el que és un autèntic drama. Com poden viure aquestes persones? Mentrestant el govern parla de la millora de les dades de l'atur amb massa optimisme, quan l'ocupació que es crea és precària, amb contractes temporals i jornades de treball reduïdes, i no fa res perquè la situació millori.

Quan les polítiques actives d'ocupació dirigides a incentivar l'ocupació amb mesures pel creixement de l'economia, no donen els resultats esperats, s'han de posar en marxa de manera paral·lela polítiques passives per sostenir la renda de les persones aturades. Un col·lectiu tan gran sense cap prestació, té com a resultat un índex de pobresa alt, a més de risc d'exclusió social, la taxa actual de cobertura és del tot insuficient, pel que és necessària una millor cobertura.

Països com Bèlgica, on la durada de la prestació contributiva és il·limitada, en altres la durada de la prestació assistencial també és il·limitada (França, Irlanda, Alemanya, Regne Unit, Finlàndia, Àustria...), en molts països la durada de la prestació contributiva és major que a Espanya.

Esta en marxa una iniciativa legislativa popular impulsada pels sindicats, que s'està debatent al Congrés dels Diputats per establir una renda mínima garantida per a les llars amb menor nivell de renda. Per la nostra part creiem que aquesta ha de cobrir les llars unipersonals, i la quantia ha de ser la de salari mínim, i acompanyada de mesures per millorar les oportunitats de reinserció al mercat laboral.

A Catalunya el Govern i entitats han arribat a un preacord per crear la renda garantida de ciutadania (RGC) a Catalunya. El text, que cal que avui ratifiqui la comissió promotora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), incorpora la novetat que aquesta prestació –inicialment de 550 euros però que creixerà fins als 664 euros el 2020– pugui ser compatible amb un sou baix inferior a aquest llindar només en el cas de les llars monoparentals.

Els requisits per accedir a la futura renda són: Tenir més de 23 anys, dos anys de residència a Catalunya, no tenir  més propietats que la primera residència, i sis mesos sense tenir cap ingrés ni prestació.
 
Tindrem aviat alguna d'aquestas rendas? Que ajudi a aquestes persones a viure dignament, mentre busquen feina i quan la trobin aquesta sigui digna i de qualitat?

Ens agradaria que això fos el més aviat posible, la manca de feina és una situació involuntària, pel que ha d'haver-hi una protecció econòmica per les persones en atur, i més quan l'atur és molt alt, i trobar feina es fa molt difícil, i a vegades quasi impossible. Aquesta protecció és per evitar l'inseguretat ciutadana i el drama personal que pateixen les persones afectades.

Maria Hilda López Pérez

Presidenta Assa50

La entrevista de trabajo, claves para personas mayores de 45 años

Según un informe de Adecco e Infoempleo, los mayores de 45 años son los que tienen peores perspectivas de futuro en el ámbito laboral al representar el 40% de los parados en nuestro país mientras que su volumen de oferta de empleo solo llega al 6,6 %.

Debido a estos datos, la mayoría de personas mayores de 45 años creen que les será muy difícil encontrar un nuevo empleo y consideran la edad un importante obstáculo para su reinserción laboral. Si te encuentras en esta situación te recomendamos que no tires la toalla y conviertas la veteranía en una oportunidad y en un valor añadido en todas las entrevistas de trabajo que realices.

Consejos para realizar una entrevista de trabajo después de los 45 años

Lee Hecht Harrison, la consultora de recolocación del Grupo Adecco, nos ofrece seis consejos muy útiles a la hora de realizar una entrevista de trabajo en esta situación:

• Si al entrevistarte te mencionan cuestiones relacionadas con la sobrecualificación o sobre tu experiencia, lo mejor que puedes hacer es responder con ejemplos al entrevistador acerca de las nuevas capacidades o habilidades que serás capaz de adquirir en el nuevo puesto.

Tenir feina no treu estar en risc d'exclusió social

Segons l' informe sobre l'estat social de la nació any 2017, hi ha 8 milions de persones que encara que tinguin feina són pobres i estan en risc d'exclusió social. S'han de posar en marxa mecanismes que generin més estabilitat a l'ocupació, amb salaris que permetin viure amb dignitat. S'està perdent el capital humà.

La remuneració salarial i el seu increment és un dels aspectes de les condicions de treball més reivindicats. La (OIT) Organització Internacional del Treball ha lluitat constantment per establir normes que garanteixin i protegeixin el dret dels treballadors a percebre un salari just. Ja el preàmbul de la seva Constitució el 1919, diu "la garantia d'un salari vital adequat" és un dels objectius més urgents.

Salari deriva del llatí "salarium", que significa 'pagament de sal' o 'per sal', ve de l'època dels romans, la sal era tan valuosa que els pagaments als funcionaris públics es realitzaven en paquets de sal, que després s'usaven com a moneda de canvi. La quantitat de sal que cobraven rebia el nom de "salarium", on va derivar després la paraula salari.

No a la discriminació laboral per edat

Entre d’altres accepcions el Diccionari de la Reial Acadèmia, defineix la paraula experiència com a la "Pràctica perllongada que proporciona coneixement o habilitat per fer alguna cosa" i "Coneixement de la vida adquirit per les circumstàncies o situacions viscudes". Amb l'edat molt del coneixement que s'adquireix, és fruit d'aplicar l'experiència, el que permet aportacions i solucions als problemes, i les propostes sobre la base de l'experiència, són millors.

L'important de l'experiència no és tant el que s'ha fet al passat o el que s'ha aconseguit fins ara, sinó l'autoconfiança desenvolupada per haver viscut determinades situacions.

Un estudi realitzat als Estats Units per Rachel Caspari i Sang-Hee Lee, de les universitats de Michigan i de Califòrnia en Riverside respectivament, constata que a les societats primitives, les persones grans eren la clau, es valorava molt els seus coneixements. L'experiència era molt reconeguda, aquestes persones eren els qui prenien les decisions que afectaven el grup social i la família.


 A Àsia, l'edat es considera un valuós atribut, ja que implica experiència i saviesa. A Xina, a les persones majors se'ls qualifica de Tresors Nacionals per l'edat.  

No passa el mateix a la societat occidental, aquí la joventut és considerada un valor en si mateixa, no se li dona tant valor a l'experiència. Si traslladem això al mercat laboral, les persones de 45 anys o més tenen poques oportunitats laborals, encara que la seva trajectòria sigui rellevant, si es queden sense feina, els hi és molt difícil tornar a trobar-la, se'ls discrimina per edat i no es valora l'experiència.

Discriminar segons la RAE és. "Establir una distinció; diferenciar" i." En una col·lectivitat, donar un tracte d'inferioritat a determinats membres per motius socials, religiosos, lingüístics, polítics, etc.

Pel que fa a això la normativa és clara, l'art. 4.2 c) de l'Estatut dels treballadors, diu que els treballadors tens dret a: "No ser discriminats directa o indirectament per a l'ocupació, o una vegada contractats, per raons de sexe, estat civil, edat dins dels límits marcats per aquesta llei (no poden treballar els menors de 16 anys), origen racial o ètnic, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, afiliació o no a un sindicat, així com per raó de llengua, dins de l'Estat espanyol.

L'article 14 de la Constitució Espanyola, també és clar "Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social"

Dins del marc jurídic europeu, es fa referència explícita a l'edat com a factor discriminatori, en l'article 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea:

"Article 21. No discriminació 1. Es prohibeix tota discriminació, i en particular per raó de sexe, raça, color, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques el de qualsevol altre tipus, pertanyi a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientació sexual." Per mitjà de la Directiva Comunitària 2000/78/CE de 17 de novembre, es trasllada a més el principi de no discriminació al camp del treball.

Amb la crisi econòmica i, sobretot laboral, els aspectes discriminatoris s'han aguditzat, per als joves el camí cap al mercat laboral, és en forma de pràctiques curriculars que no suposen relació laboral mentre que s'estigui realitzant una formació reglada, i també com a becaris. Els més grans encara ho tenen pitjor, des del segon trimestre del 2007 al segon del 2015, l'atur de les persones de més de 45 anys, s'ha multiplicat per 4,3 vegades, mentre que el dels menors de 30, ha sigut per 1,8 vegades. A més les persones de més de 45 anys, com ja s'ha dit quan perden una feina tenen poques probabilitats de tornar a trobar una de nou.

La discriminació laboral per edat es dóna més, entre els menors de 29 anys, i les persones d'edat madura (+ 45 anys). Els primers per manca d'experiència, i les de +45 anys que la tenen també són rebutjats.

En la commemoració del seminari "La Seguretat Social" realitzat pel mateix expresident del govern José María Aznar, amb motiu de la celebració dels 100 anys de la Seguretat Social, va dir "Ningú ha de ser discriminat per raó de la seva edat, perquè no és cert que no es pugui aprendre passats els 50 anys, o que l'experiència no constitueixi un gran valor, ni que existeixi una quantitat fixa de treball, ni que els més grans hagin de deixar lloc als treballadors forts, perquè una economia forta i estable necessita el treball de tots".

Quines polítiques va posar en marxa per evitar aquesta discriminació? Més aviat ha sigut al contrari, la reforma laboral del 2012, va eliminar gairebé totes les subvencions que es donaven a les empreses per la contractació de persones de més de 45 anys.

El treball és un dret, i la no discriminació laboral per edat com hem vist, també no és, i l'Estat sembla no reaccionar davant d'aquest problema.

Tota discriminació es fonamenta en una sèrie d'estereotips que cal conèixer per poder eliminar-los.

Si una persona és discriminada d'un lloc de treball per la seva edat, té una sensació de frustració, desgana i ressentiment, i la seva autoestima baixa.
 
Cal posar en marxa mesures perquè l'experiència es consideri un valor, que no ens podem permetre perdre.

Demanem als poders públics que posin en marxa campanyes en contra dels estereotips, l'edat mai ha de ser tinguda en compte als processos de selecció, han de prevaler els aspectes relacionats amb les capacitats i la validesa del candidat/a, en relació al lloc a treball a ocupar (formació, experiència, etc.), així mateix s'han de posar en marxa polítiques actives d'ocupació, per afavorir la transferència inter generacional.

Com a entitat ens hem adherit a la Plataforma Contra la Discriminació Per Edat, amb l'objectiu inicial de fer un front comú contra la discriminació per edat, i la finalitat d'aportar solucions per la no discriminació per edat als llocs de treball, a manca d'accions al respecte per part del govern i d'altres organismes públics i privats.

Maria Hilda LOPEZ PEREZ
Junta Assat50