Les altes xifres d'atur de les persones aturades més de 45
anys, no són només un problema de primer ordre en termes socials sinó també, un
preocupant símptoma de les febleses del teixit productiu nacional.
El problema de l'atur d'aquestes persones, persisteix
malgrat el creixement econòmic. A partir dels 45 anys quedar-se en l'atur és
apuntar-se al precipici de l'atur de llarga durada. Les estadístiques indiquen
que entrar en la maduresa professional, en comptes de ser un factor que ajudi a
la recol·locació, és un fre en el mercat laboral. Avui dia, l'experiència no és
un grau, sinó un "fre". Això no és només un problema de primer ordre
en termes socials, sinó també un símptoma de feblesa del teixit productiu.
Els «prejudicis» i els negatius «estereotips» en els que
estan instal·lats els gestors dels recursos humans de les empreses, segons ha
posat de manifest un informe de la Fundació Adecco, són les dificultats que
tenen aquestes persones per trobar feina. A més segons la secretària d'Ocupació
i Qualificació Professional de CCOO, Lola Santillana, assenyala que quan es
tenen més de 45 anys els problemes radiquen també en un problema de model
productiu, a on té més pes el sector serveis, el que ha fet que hagin augmentat
els llocs a on no es valora l'experiència, i es tendeix a la precarietat
laboral, als contractes de curta durada» i a salaris reduïts.
Hi ha una creixent incapacitat del mercat laboral espanyol
per donar sortida al cada vegada més creixent atur de les persones de més de 45
anys. L'edat és un escull per a trobar ocupació, més encara quan es passen dels
50 anys. Les persones de més de 45 anys presenten, entre altres virtuts, una
forta ètica del treball unida a una gran cultura de l'esforç que marquen de
manera determinant la seva disciplina i caràcter a l'hora d'enfrontar-se a un
nou desafiament.
De la mateixa manera, es pot dir que -en general- disposen
d'habilitats que han anat adquirint gràcies a l'experiència. Tot això influeix
a l'hora de treballar d'una forma molt més autònoma i independent, fins i tot
formant a les persones més joves.
El valor afegit que atorga l'experiència i la maduresa
professionals no resulten útils a qui contracta o no són vistes com un
avantatge competitiu, està molt clar que alguna cosa falla.
És imprescindible impulsar l'ocupabilitat d'aquest sector de
la població, valorant l'experiència i el talent d'aquestes persones, ja que
representa un actiu del qual no es pot prescindir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada