FUENTE:NoSoloCine.net
dilluns, 12 d’octubre del 2026
Cine y desempleo: Las películas esenciales solo la precariedad laboral
diumenge, 27 de setembre del 2026
Treballar en xarxa: compartir, aprendre i sumar
Una associació neix de la voluntat de diverses persones d’unir-se i posar en comú coneixements, mitjans i activitats per assolir unes finalitats comunes. Quan aquest compromís es complementa amb la coordinació i la col·laboració entre entitats, l’impacte de la tasca pot anar encara més lluny. Treballar amb objectius comuns permet intercanviar experiències i bones pràctiques, aprendre de les altres entitats, sumar esforços i posar en comú recursos i oportunitats que poden ser útils per a les persones.
Per a ASSAT50, aquesta manera de treballar és molt important. Per això, formem part de xarxes i espais de treball com la Xarxa Anàdromes, una xarxa d’inclusió sociolaboral de L’Hospitalet, aprovada pel Ple de l’Ajuntament el 26 de juliol de 2011, que constitueix un espai de coordinació entre entitats socials i institucions de la ciutat.
Aquest espai promou el treball en xarxa, l’intercanvi de coneixement i la millora de les actuacions vinculades a la inclusió social i laboral de persones en situació de vulnerabilitat, pertanyents a diferents col·lectius: persones amb diversitat funcional, persones amb trastorns mentals, persones desocupades de més de 45 anys i en situació d’atur de llarga durada, dones, joves, persones migrades i altres persones en situació de vulnerabilitat social.
La Xarxa compta amb un conveni de col·laboració, renovat el 2025, que estableix el marc de treball conjunt entre les entitats que en formen part, amb el suport i la coordinació de l’Ajuntament de L’Hospitalet.
Formar part de Xarxa Anàdromes ens permet ampliar les possibilitats de les persones de més de 45 anys que busquen feina, posant al seu abast informació, recursos i oportunitats que arriban a través d’altres entitats.
Entre les activitats més destacades hi ha les Jornades per a l’Ocupació de L’Hospitalet, celebrades a La Farga Congress i organitzades per l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. La primera edició es va celebrar el desembre de 2023 i la segona, l’octubre de 2025, amb el lema “Impulsa’t 2025”. Enguany, el 29 d’octubre, tindrà lloc Impulsa’t 2026, que serà la tercera edició.
Les jornades combinen diferents activitats i espais relacionats amb l’ocupació, com ara formació, networking i entrevistes amb empreses. En totes les edicions, les entitats de la Xarxa Anàdromes han disposat d’un espai propi per oferir informació, orientació i suport. ASSAT50, com a entitat de la Xarxa, hi ha estat present en totes les edicions.
ASSAT50 també forma part de l’Espai de Ciutadania de L’Hospitalet, creat l’any 2013 per iniciativa de diverses entitats de la ciutat, com un espai de participació, trobada i col·laboració del teixit associatiu. Les entitats que en formem part treballem en àmbits diversos, com l’educació, l’àmbit sindical, el treball, la sanitat, l’habitatge, l’atenció social, l’esport i altres àmbits d’interès ciutadà.
La participació en aquest espai permet compartir iniciatives, coneixements i recursos, organitzar grups de treball per plantejar propostes davant de diferents àrees de l’Ajuntament i contribuir, des del teixit associatiu, a donar resposta a les necessitats de la ciutadania.
Entre les activitats que impulsa destaca la Setmana de la Solidaritat, que se celebra des de 2014 amb l’objectiu de conscienciar, generar reflexió i promoure una resposta col·lectiva i activa de la ciutadania. Cada edició centra el seu missatge en un tema d’actualitat; el 2025 es va dedicar a l’emergència climàtica. En el marc de la Setmana, el grup de Teatre d’ASSAT50 participa en l’acte d’inauguració amb una acció teatral relacionada amb la temàtica de cada edició.
També s’hi fan les concentracions “Volem acollir”, que se celebren l’últim dilluns de cada mes, a les 19 h, davant de L’Acollidora. Aquestes concentracions tenen com a objectiu reivindicar els drets de les persones refugiades, defensar una ciutat acollidora, solidària i inclusiva i donar suport a les persones refugiades i migrades. ASSAT50 hi ha participat en diferents ocasions, preparant i llegint el manifest.
Més enllà d’aquests espais, participem en iniciatives com Eix 1+3 i 2es Oportunitats, i compartim experiències amb entitats com Codema45. Per a ASSAT50, totes aquestes relacions representen una manera de sumar capacitats i anar més enllà de la nostra pròpia associació. Ens permeten participar en projectes i accions conjuntes, conèixer altres experiències, accedir a recursos i formació, compartir oportunitats laborals i donar més visibilitat a la realitat de les persones desocupades de més de 45 anys, que sovint han de fer front a l’edatisme en l’accés al mercat laboral i a la manca de reconeixement de la seva experiència, coneixements i talent, valors que continuen sent essencials tant en l’àmbit laboral com en la vida en general.
Tot plegat contribueix a enfortir el teixit associatiu, impulsar la participació ciutadana i reforçar el compromís amb L’Hospitalet. Per a ASSAT50, treballar en xarxa significa compartir el que sabem, aprendre dels altres i sumar esforços per generar més oportunitats per a les persones del nostre col·lectiu.
dilluns, 21 de setembre del 2026
Radiografía de las barreras invisibles en el mercado laboral: El talento no se jubila a los 50
El mercado de trabajo actual sufre una contradicción insostenible: mientras la esperanza de vida aumenta y la edad legal de jubilación se retrasa de forma progresiva, las oportunidades laborales caen en picado al cumplir los 50 años. Según los últimos informes del sector, cerca de la mitad de las empresas del país descarta de forma sistemática los currículums de profesionales sénior en las primeras fases de selección.
Desde
la junta de ASSAT 50 vemos a diario que esta exclusión no responde a una
falta de capacidad real de los trabajadores. Se trata del resultado directo de prejuicios
culturales (edadismo), sesgos financieros obsoletos y estructuras organizativas
rígidas que penalizan la experiencia.
A
continuación, analizamos en profundidad cuáles son los supuestos
"inconvenientes" que las empresas argumentan para no contratar a
mayores de 50 años, y cuál es la realidad que la gestión moderna de equipos
debería considerar.
1.
Los falsos mitos: El peso del edadismo cultural
La
mayoría de las barreras que imponen los departamentos de Recursos Humanos nacen
de estereotipos infundados que se han normalizado en la cultura corporativa:
● La supuesta "brecha
tecnológica": Existe el prejuicio generalizado de que un profesional sénior es incapaz
de adaptarse a los entornos digitales, metodologías ágiles o herramientas de
Inteligencia Artificial. Se confunde el no haber nacido en la era digital con
la incapacidad para dominarla.
● La rigidez o
"inflexibilidad cognitiva": Se asume que a los 50 años las personas ya han
consolidado una forma inamovible de trabajar y que mostrarán resistencia al
cambio o a nuevos procesos.
● El choque generacional en el
liderazgo: A
muchos líderes jóvenes les incomoda o les genera inseguridad gestionar a
empleados que tienen la edad de sus padres o que acumulan una trayectoria más
larga que la suya propia. Para evitar esta fricción invisible, las empresas
optan por no contratarles.
2.
Los sesgos económicos: El coste frente al valor
Detrás
de los sesgos culturales, operan cálculos financieros mal enfocados que
penalizan al profesional experimentado:
● La presunción de altas
expectativas salariales: Las compañías asumen automáticamente que un perfil sénior
exigirá una remuneración muy elevada. Muchas veces ni siquiera se abre el
espacio para la negociación, prefiriendo perfiles júnior de bajo coste, aunque
eso suponga una pérdida drástica de calidad en el resultado.
● El descarte por
"sobrecualificación": Se rechazan perfiles brillantes bajo el argumento de que "están
sobrecualificados para el puesto". El miedo subyacente de la empresa
es que el trabajador se aburra o abandone el proyecto en cuanto encuentre una
opción mejor económicamente.
● Políticas públicas
desenfocadas:
Históricamente, los incentivos fiscales y las bonificaciones estatales se han
volcado con fuerza en el empleo juvenil. Aunque existen ayudas específicas para
colectivos vulnerables, el marco regulatorio a menudo sigue distorsionando el
mercado en favor de los menores de 30 años.
3.
Dinámicas de estabilidad y salud corporativa
Por
último, existen temores organizativos que las estadísticas desmienten con
rotundidad:
● El miedo a la falta de
amortización:
Se tiende a pensar que invertir en la formación y contratación de una persona
de 50 o 55 años no es rentable a largo plazo porque se jubilará pronto. Sin
embargo, se ignora que la rotación juvenil actual es altísima. Un profesional
sénior ofrece una ventana de estabilidad y lealtad de entre 10 y 15 años de
vida laboral útil, una cifra muy superior a la media de permanencia de los
perfiles más jóvenes.
● El mito del absentismo: Persiste la falsa creencia
de que la edad está estrechamente ligada a un mayor índice de bajas médicas.
Los datos generales de absentismo laboral demuestran que las bajas en el sector
sénior suelen ser puntuales y asociadas a procesos muy concretos, mostrando
incluso un nivel de compromiso diario superior.
Desmontando
el prejuicio: El retorno de la inversión (ROI) sénior
Para
corregir esta miopía laboral, las empresas deben empezar a ver el valor real
donde antes veían un obstáculo:
|
El mito corporativo |
La realidad del profesional 50+ |
|
"Están sobrecualificados y son caros" |
Aportan resolución inmediata de problemas. Ahorran meses en curvas de
aprendizaje y costes en consultoría externa. |
|
"No durarán mucho en la empresa" |
Buscan proyectos estables. Ofrecen un compromiso a largo plazo muy
superior al de las nuevas generaciones. |
|
"No dominan el entorno tecnológico" |
Poseen un pensamiento crítico fundamental para aplicar la tecnología
con criterio, ética y estrategia empresarial. |
|
"Tienen vicios adquiridos y no se adaptan" |
Cuentan con una alta inteligencia emocional y la resiliencia necesaria
para gestionar crisis y entornos bajo presión. |
Sus
consecuencias: El desempleo sénior en España en cifras
● Volumen total de
desempleados:
Más de 760.000 personas mayores de 50 años se encuentran en situación de
desempleo en España.
● Peso sobre el desempleo
total: El
colectivo de mayores de 50 años representa 1 de cada 3 personas en paro
en el país.
● Desempleo de larga duración: El 48,8% de los
desempleados mayores de 50 años lleva más de un año en búsqueda activa de
empleo. En el tramo global de mayores de 45 años, la tasa de paro de larga
duración alcanza al 57,8% del colectivo.
● Porcentaje de contratación: Del total de nuevos
contratos que se formalizan en España, solo el 25% se destina a
trabajadores mayores de 45 años.
● Tasa de paro sénior: La tasa de desempleo para el
segmento de población mayor de 50 años se sitúa en el 13,4%.
● Comparativa internacional: España registra la tasa
de paro sénior más alta de toda la Unión Europea.
Conclusión:
Un riesgo que no nos podemos permitir
Prescindir
del talento sénior no es solo una injusticia social; es un error estratégico y
un lujo que ninguna economía productiva se puede permitir en pleno cambio
demográfico. El verdadero riesgo para una organización no es contratar a un
profesional mayor de 50 años; el riesgo real es diseñar equipos sin memoria
histórica, sin capacidad de mentoría interna y vacíos de la experiencia
necesaria para anticipar las crisis.
Desde ASSAT
50 seguiremos trabajando, concienciando y alzando la voz para lograr un
mercado laboral integrador, donde lo único que defina el valor de un
profesional sea su talento, su actitud y su aportación, y nunca su fecha de
nacimiento.
Tresorer Junta Assat50
dijous, 17 de setembre del 2026
ASSAT50 participa en la jornada final del projecte europeu EDSAW
La jornada va ser un espai de trobada i intercanvi d'experiències entre persones i entitats compromeses amb la necessitat de continuar generant oportunitats de formació i ocupació per a les persones de més de 50 anys.
Des d’ASSAT50 vam poder compartir la nostra experiència i les reflexions que, des de fa anys, desenvolupem en el nostre tasca amb persones desocupades de més de 45 anys. Una experiència que ens permet constatar que la formació, les competències digitals i personals i l'acompanyament són elements importants per reforçar l’ocupabilitat, especialment quan es produeix una situació de desocupació de llarga durada.
Un dels aspectes que considerem especialment rellevants és la necessitat que les persones de 50 anys o més puguin continuar formant-se i actualitzant els seus coneixements al llarg de la vida, sense que l’edat es converteix en una barrera. La transformació del mercat laboral i la creixent digitalització fan necessari facilitar una formació pràctica, accessible i vinculada a les necessitats reals de les persones i de les empreses.
Agraïm a M&M Profuture Training la invitació i l’organització d’aquesta jornada, així com l’oportunitat de participar en aquest espai de reflexió i intercanvi.
EDSAW és un projecte europeu que treballa per impulsar les competències digitals i personals de les persones de 50 anys o més, afavorint l’aprenentatge al llarg de la vida, la inclusió i la seva ocupabilitat.
Posa el focus en la necessitat d’oferir oportunitats de formació accessibles i pràctiques, combinades amb suport humà de proximitat, per ajudar les persones de més edat a afrontar els canvis del mercat laboral i la transformació digital.
En el marc del projecte s'han desenvolupat experiències i recursos que poden ser d'interès per a serveis d’ocupació, centres de formació, entitats socials, administracions i altres organitzacions que treballen amb persones de 50 anys o més.
Podeu consultar més informació sobre el projecte, els seus recursos i les seves conclusions a la seva web:
Des d’ASSAT50 continuem participant en iniciatives que contribueixin a visibilitzar el talent, l'experiència i les capacitats de les persones de més de 45 anys i a construir un mercat laboral més inclusiu, on l’edat no sigui una barrera per continuar aprenent i accedir a noves oportunitats laborals.
L’edat no ens atura, l’experiència ens avala.
Maria Hilda López Pérez
Presidenta Assat50
dimecres, 9 de setembre del 2026
Més 45: experiència i talent davant la discriminació per edat
Les persones de 45, 50, 55 anys o més, mantenen plenament les seves capacitats físiques,
intel·lectuals i professionals i estan en condicions de continuar desenvolupant
una activitat laboral. Les millores en l’educació, l’alimentació, l’atenció
sanitària i les condicions de vida han contribuït al fet que les generacions
actuals arribin a edats més avançades amb millors nivells de capacitat i
vitalitat que les generacions anteriors. Per això, no podem aplicar avui els
mateixos estereotips que fa dècades.
El seu bagatge
professional i vital és també un valor diferencial: experiència, coneixements,
responsabilitat, autonomia, capacitat de resolució i compromís, juntament amb
un profund coneixement del món laboral. Des de la nostra experiència a ASSAT50,
constatem que aquestes persones es formen, actualitzen els seus coneixements i
incorporen noves eines digitals, intel·ligència artificial i les competències
que demana un mercat laboral en constant evolució.
El problema és que, a
partir de determinada edat, moltes d’elles es troben amb una barrera que no té
a veure amb la seva capacitat ni amb la seva voluntat de treballar: la
discriminació per edat.
I aquí ens hem de preguntar: Què està fallant realment: les capacitats de les persones de més de 45 anys o un mercat laboral que no sap reconèixer i aprofitar el seu talent i experiència?
Una realitat que afecta
més d’un milió de persones
Segons l’Informe del
Mercat de Treball 2026: Persones de més de 45 anys, elaborat per l’Observatori
de les Ocupacions del SEPE amb dades de 2025, a Espanya hi havia aquell any
11,4 milions de persones ocupades de més de 45 anys, més de la meitat del total
de l’ocupació.
Tanmateix, més d’un
milió d’aquestes persones es trobaven en situació de desocupació. Aquest
col·lectiu representava el 58,3% de l’atur registrat i prop de tres quartes
parts de l’atur de llarga durada.
A Catalunya, la situació és encara més significativa. Segons l’Observatori del Treball i Model Productiu, a finals de 2025 hi havia 189.582 persones de 45 anys o més en situació d’atur registrat, que representaven el 58,7% del total de l’atur a Catalunya. És a dir, pràcticament 6 de cada 10 persones aturades tenien 45 anys o més. A més, el 62% d’aquest col·lectiu es trobava en situació d’atur de llarga durada, amb més de dotze mesos sense feina.
Darrere d’aquestes xifres hi ha persones amb experiència que busquen feina, es formen i estan disposades a actualitzar-se i adaptar-se a les noves demandes del mercat laboral.
Aquesta és una de les
grans contradiccions del nostre mercat laboral: les persones de més de 45 anys
representen una part fonamental de l’ocupació i de l’experiència professional
del nostre país, però quan perden la feina troben enormes dificultats per
tornar-hi.
On són realment les barreres?
Una de les principals
és l’edat. Encara que no aparegui expressament en una oferta de feina, moltes
persones del col·lectiu perceben que, a partir de determinada edat, deixen de
ser considerades per a determinats llocs de treball. S’associa injustament l’edat
amb una menor capacitat d’adaptació, quan experiència i capacitat
d’aprenentatge no són conceptes incompatibles.
Una altra barrera és la
digitalització. És cert que algunes persones poden necessitar actualitzar les
seves competències digitals. La resposta, però, no ha de ser considerar-les
menys ocupables, sinó proporcionar-los les eines necessàries per adaptar-se.
L’edat no és una
barrera per aprendre. Una persona de 45, 50, 55 anys o més pot aprendre a
utilitzar noves eines digitals, intel·ligència artificial o qualsevol altra
tecnologia necessària per desenvolupar la seva feina.
Per això, cal oferir
formació, orientació i acompanyament personalitzat, en lloc d’excloure del
mercat laboral persones que poden continuar aportant experiència i capacitat.
Formació per a
l’ocupació
Els plans de formació
ocupacional s’han d’orientar a les necessitats reals del mercat laboral, a les
característiques de les persones i a les necessitats de les empreses. No es
tracta de formar per formar, sinó d’oferir al col·lectiu una formació pràctica,
actualitzada, de curta durada i vinculada a sectors i llocs de treball amb
demanda real.
Aquest tipus de
formació és especialment útil per a aquestes persones, que en molts casos tenen
càrregues familiars, fills joves sense feina, hipoteques, lloguers, préstecs o
altres despeses, i urgència de trobar feina, ja que la seva situació es pot veure
agreujada quan s’esgoten les prestacions o els subsidis per desocupació. Per
això, la formació ha de contribuir a millorar les seves possibilitats de
reincorporació al mercat laboral com més aviat millor.
També considerem
necessari estendre els programes de formació dual a les persones de més de 45
anys, un col·lectiu que hi té poques oportunitats d’accés, ja que
tradicionalment estan orientats principalment als joves. La formació dual
permet combinar la formació amb experiència pràctica remunerada en una empresa,
facilitant l’actualització de competències, l’aprofitament de l’experiència
professional prèvia i, alhora, una possible contractació posterior a la
formació. D’aquesta manera, es pot facilitar una via més directa cap a
l’ocupació estable
L’impacte de l’atur en
la salut mental
Un altre aspecte que cal abordar és la salut mental. No trobar feina, especialment quan la situació s’allarga i es converteix en atur de llarga durada, pot tenir un alt cost per al benestar emocional. Amb el temps poden aparèixer pessimisme, angoixa, sentiment d’impotència i desànim, i també una pèrdua progressiva de confiança en les mateixes capacitats i un risc més elevat d’exclusió social.
Aquesta realitat queda reflectida en un informe recent de la Fundació Adecco, centrat específicament en les persones de més de 45 anys. L’estudi assenyala que, després de més d’un any sense feina, el 88% de les persones enquestades reconeix haver patit una pèrdua d’autoestima. També alerta que l’atur prolongat pot afectar la confiança, la motivació i el benestar emocional.
Per això, les polítiques d’ocupació han d’anar més enllà de la formació i la intermediació laboral i incorporar suport emocional, orientació, acompanyament i reforç de l’autoestima, especialment en les persones que formen part de l’atur de llarga durada.
Per tot el que s’ha exposat, des d’ASSAT50 sol·licitem als poders públics —Ministeri de Treball, SEPE,serveis públics d’ocupació de les comunitats autònomes amb competències en matèria d’ocupació— que:
- Prenguin mesures per combatre la discriminació per edat en els processos de selecció i contractació.
- Impulsin actuacions perquè les empreses reconeguin i valorin l’experiència i el talent de les persones de més de 45 anys.
- Desenvolupin programes de requalificació i actualització professional pràctics, de curta durada i orientats a sectors amb demanda laboral.
- Estableixin incentius per a les empreses que contractin persones desocupades de més de 45 anys.
- Facilitin el contacte directe entre empreses i persones desocupades, amb processos de selecció que permetin valorar les seves capacitats i experiència.
- Ofereixin una orientació laboral personalitzada, que ajudi a valorar l’experiència professional, preparar entrevistes, millorar el currículum i utilitzar els nous canals i eines digitals de recerca de feina, amb el suport necessari per reforçar la confiança i la motivació.
- Incorporin mesures de suport emocional i atenció a la salut mental, especialment per a les persones en situació d’atur de llarga durada, amb l’objectiu de prevenir la pèrdua d’autoestima, la desmoralització i el risc d’exclusió social.
Una segona oportunitat
Si bé la prioritat ha
de ser sempre la reinserció laboral, des d’ASSAT50 proposem estudiar una
jubilació de segona oportunitat per a persones de 50 anys o més que, complint
uns requisits objectius —com acreditar almenys 30 anys de cotització i
trobar-se en situació de desocupació prolongada després d’haver participat
activament en processos de formació, recerca de feina i recol·locació— no hagin
aconseguit reincorporar-se al mercat laboral.
Després d’anys de
cotització, esforç, formació i adaptació a les noves exigències del mercat
laboral, quan l’oportunitat de tornar a treballar no arriba, el sistema també
hauria d’oferir una sortida digna.
Perquè una societat que
valora el treball també ha de valorar aquells que han treballat, han cotitzat i
han continuat lluitant per treballar durant dècades.
diumenge, 21 de juny del 2026
El mercat laboral de les persones de més de 45 anys el 2025: dades clau del nou informe del SEPE
- Programes de formació i requalificació professional adaptats a les demandes actuals del mercat laboral.
- Incentius a la contractació de persones de més de 45 anys, especialment en situacions d’atur de llarga durada.
- Millora dels serveis d’orientació laboral personalitzada.
- Lluita activa contra l’edatisme en els processos de selecció.
- Impuls de la contractació estable i de qualitat, reduint la precarietat.
- Reconeixement i valorització de l’experiència professional acumulada.


.jpg)





.jpeg)


