Actualment podem afirmar que, en general, les persones de 45, 50 o 55 anys mantenen plenament les seves capacitats físiques, intel·lectuals i professionals i estan en condicions de continuar desenvolupant una activitat laboral.
De fet, diferents estudis mostren que les generacions actuals arriben a edats més avançades amb nivells més elevats de capacitat cognitiva, física, locomotora, sensorial i de vitalitat que les generacions anteriors a aquestes mateixes edats. La millora de l’educació, l’alimentació, l’atenció sanitària i les condicions de vida ha contribuït a aquest canvi.
No podem aplicar els mateixos estereotips que podien existir fa dècades. Els 45 anys d’avui no representen el mateix que els 45 anys de les generacions anteriors. Com a expressió d’aquesta realitat, podríem dir que «els 45 d’avui s’assemblen molt més als 30 d’ahir», entenent aquesta frase com una manera de reflectir el canvi social i generacional, i no com una equivalència científica exacta.
A més de mantenir les seves capacitats per treballar, aquestes persones han acumulat experiència, coneixements, responsabilitat, capacitat per resoldre problemes, autonomia, compromís i un profund coneixement del món laboral. Poden aportar a una empresa una cosa que no s’adquireix en cap curs: anys d’experiència professional i vital.
Des de la nostra experiència com a Associació de Persones Desocupades de Més 45 anys, podem afirmar que aquestes persones volen continuar treballant i estan disposades a adaptar-se als canvis. Les que venen a ASSAT50 a buscar ajut per la seva reinserció laboral es formen, actualitzen els seus coneixements i es posen al dia en noves eines digitals, intel·ligència artificial i en les noves demandes d’un mercat laboral en constant evolució. Volen i poden continuar treballant, tenen molt a aportar i estan disposades a continuar aprenent.
El problema és que, a partir de determinada edat, moltes d’elles es troben amb una barrera que no té a veure amb la seva capacitat, la seva experiència ni la seva voluntat de treballar: la discriminació per edat.
I aquí és on ens hem de preguntar: què està fallant realment: les capacitats de les persones de més de 45 anys o un mercat laboral que no sap reconèixer i aprofitar el seu talent i experiència?
Una realitat que afecta més d’un milió de persones
Segons les dades de l’Informe del Mercat de Treball 2026: Persones de més de 45 anys, elaborat per l’Observatori de les Ocupacions del SEPE amb dades de 2025, aquell any a Espanya hi havia 11,4 milions de persones ocupades de més de 45 anys, i aquest grup representava més de la meitat de l’ocupació.
Tanmateix, hi ha una realitat que no podem ignorar: més d’un milió d’aquestes persones es troben en situació de desocupació.
Segons les mateixes dades, aquest col·lectiu representa el 58,3 % de l’atur registrat. La situació és especialment preocupant quan la situació d’atur es prolonga en el temps: és prop de tres quartes parts de l’atur de llarga durada.
Darrere d’aquestes xifres hi ha persones amb experiència, que es formen, que busquen feina i que estan disposades a actualitzar els seus coneixements i adaptar-se a les noves demandes del mercat laboral.
El problema no és que hagin deixat de tenir capacitat per treballar. El problema és que, a partir de determinada edat, accedir de nou a una feina es fa molt més difícil.
I aquesta és una de les grans contradiccions del nostre mercat laboral: aquestes persones aporten una part fonamental de l’experiència i de l’ocupació al nostre país, però quan perden la feina troben enormes dificultats per tornar a incorporar-s’hi.
On són realment les barreres?
Una d’elles és l’edat. Encara que no aparegui expressament en una oferta de feina, moltes persones del col·lectiu perceben que, a partir de determinada edat, deixen de ser considerades per a determinats llocs de treball. S’associa injustament l’edat amb una menor capacitat d’adaptació, quan experiència i capacitat d’aprenentatge no són conceptes incompatibles.
Una altra és la digitalització. És cert que algunes persones poden necessitar actualitzar les seves competències digitals. Però ens hem de preguntar: la solució és considerar aquestes persones menys ocupables o proporcionar-los les eines necessàries per adaptar-se?
L’edat no és una barrera per aprendre. Una persona de 50 o 55 anys pot aprendre a utilitzar noves eines digitals, intel·ligència artificial o qualsevol altra tecnologia necessària per desenvolupar la seva feina.
El que no es pot exigir és que una persona quedi exclosa del mercat laboral simplement perquè necessita actualitzar-se, quan existeix la possibilitat d’oferir-li formació, orientació i acompanyament personalitzat per trobar una nova feina.
Formació que condueixi a l’ocupació
La formació ha d’estar orientada a les necessitats reals del mercat laboral i de les empreses. No es tracta de formar per formar, sinó d’oferir una formació pràctica, actualitzada, de curta durada i vinculada a sectors i llocs de treball que realment tinguin demanda.
Per a aquest col·lectiu, la qüestió és especialment important, atès que moltes persones tenen càrregues familiars, fills joves que també es troben sense feina, hipoteques, lloguers, préstecs i altres despeses. A més, quan s’esgoten les prestacions o els subsidis per desocupació, la seva situació econòmica esdevé especialment difícil. Per això, necessiten que la formació contribueixi realment a millorar les seves possibilitats de trobar feina i de reincorporar-se al mercat laboral.
També considerem necessari tenir en compte aquestes persones en els programes de formació dual, tradicionalment orientats principalment als joves. La formació dual combina formació i experiència pràctica en una empresa i, en determinats programes, permet disposar, a més, d’un contracte laboral i d’un salari durant el període formatiu. Estendre o adaptar aquestes oportunitats a persones de més de 45 anys permetria aprofitar la seva experiència prèvia, actualitzar les seves competències i facilitar una via molt més directa cap a l’ocupació i, posteriorment, cap a la contractació estable.
Oferir suport i acompanyament emocional i social a les persones desocupades de llarga durada, per prevenir la desmoralització, la pèrdua de confiança i el risc de pobresa i exclusió social.
Propostes d’ASSAT50
Per tot el que s’ha exposat, des d’ASSAT50 sol·licitem als poders públics —Ministeri de Treball, Serveis Públics d’Ocupació i les comunitats autònomes amb competències en matèria d’ocupació— que:
- Prenguin mesures per combatre la discriminació per edat en els processos de selecció i contractació.
- Treballin en actuacions perquè les empreses reconeguin i posin en valor l’experiència professional i el talent de les persones de més de 45 anys.
- Impulsin programes de requalificació o actualització professional que siguin pràctics, de curta durada i orientats a sectors amb una elevada demanda laboral.
- Posin en marxa nous incentius per a les empreses que contractin persones desocupades de més de 45 anys.
- Impulsin actuacions que facilitin el contacte directe entre empreses i persones desocupades, afavorint processos de selecció que permetin valorar les seves capacitats i experiència.
- Tinguin en compte que el col·lectiu necessita una orientació per a l’ocupació personalitzada, que ajudi a millorar el currículum, preparar entrevistes, posar en valor la seva experiència i les seves capacitats professionals i utilitzar adequadament els nous canals i eines digitals de recerca de feina. Tot això ha d’anar acompanyat del suport necessari per reforçar la confiança i la motivació, especialment davant les dificultats que plantegen els processos de selecció cada vegada més digitalitzats. Això és especialment important per les persones que formen part de l’atur de llarga durada.
Si bé la prioritat ha de ser sempre la reinserció laboral, des d’ASSAT50 proposem estudiar una jubilació de segona oportunitat per a persones de 50 anys o més que, complint uns requisits objectius —com acreditar almenys 30 anys de cotització i trobar-se en situació de desocupació prolongada després d’haver participat activament en processos de formació, recerca de feina i recol·locació— no hagin aconseguit reincorporar-se al mercat laboral.
Després d’anys de cotització, esforç, formació i adaptació a les noves exigències del mercat laboral, quan l’oportunitat de tornar a treballar no arriba, el sistema també hauria d’oferir una sortida digna.
Perquè una societat que valora el treball també ha de valorar aquells que han treballat, han cotitzat i han continuat lluitant per treballar durant dècades.
L’experiència no caduca, el talent no té edat i complir anys no hauria de convertir-se en una barrera per continuar treballant. Per fer-ho possible, des d’ASSAT50 reclamem als organismes públics les mesures, ajudes i polítiques exposades, per permetre a les persones de 45 més anys continuar treballant, aportant la seva experiència i talent als llocs de treball i a la societat en general.
