diumenge, 2 de maig de 2021

Un primer de maig amb màscaretes, aforaments i distancia de seguretat

 








Si bé el 2020 el Primer de Maig que va ser atípic per la crisi sanitària del coronavirus, es va celebrar a les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Ara el 2021 els sindicats majoritaris UGT i CCOO, han convocat, marxes i concentracions estàtiques.

Amb aforaments limitats, màscaretes i mantenint la distància de seguretat, es van sortir al carrer a unes 70 ciutats de tota Espanya. A Madrid la Delegació del Govern a Madrid va autoritzar 8 manifestacions amb un total 4.175 persones. La pandèmia ha impedit marxes massives. Els serveis d'organització dels sindicats van estar pendents del compliment de les normes.

Amb el lema "El país està en deute amb la classe treballadora", es reivindica la derogació de la reforma laboral per una dignitat laboral, la pujada del salari mínim i la derogació de la reforma de pensions de 2013, perquè hi hagi pensions suficients per a les pròximes tres dècades.

A Madrid per la proximitat de les eleccions autonòmiques (aquest dimarts 4 de maig), es van reivindicar polítiques d'esquerres i la conquesta de drets laborals i socials en la història del sindicalisme. A més, i per l'actual crisi econòmica a causa de la pandèmia, es va subratllar la necessitat d'una sortida cap a la recuperació sense retallades i combatent la desigualtat, al contrari del que va succeir en la passada recessió financera.

Va haver-hi també referències als centenars de milers de persones que a Espanya ho continuen passant malament. Més d'1,2 milions de llars amb tota la família en desocupació, als qui han hagut de fer cua per a poder tenir una vida i manteniments bàsics i a tots els treballadors que estan sent afectats pels Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) i pels acomiadaments massius que de manera irresponsable estan impulsant algunes grans empreses del nostre país. A més d'un recordatori per als anomenats treballadors "essencials", que durant els moments més crus de la pandèmia es van guanyar els aplaudiments massius de les vuit de la tarda quan la població estava tancada en les seves llars, i que en molts casos pateixen precarietat i males condicions laborals. Es van assenyalar, la necessitat de posar fi a la precarietat permanent, i la desigualtat instal·lada, i l'enorme incertesa que desgasten a milions de persones.

En les intervencions, els sindicats també van estar en contra els acomiadaments anunciats en el BBVA i CaixaBank i van exigir a l'administració que no permeti que recursos públics, com els préstecs ICO, acabin pagant els ERO.



A Barcelona un miler de persones segons la Guàrdia Urbana, reclamaven mesures perquè la crisi no la tornin a pagar els treballadors en un acte que va acabar al final de la Via Laietana. També es va demanar accelerar la formació del nou Govern davant la crisi econòmica, ja que després de vuitanta dies de les eleccions autonòmiques a Catalunya no hi ha acord.

El Primer de Maig o Dia Internacional del Treball, té com a origen la revolta d' Haymarket a Chicago en 1886. Tot va començar després de diferents reivindicacions, l'1 de maig més de 200.000 treballadors que van iniciar una vaga. No va ser una lluita pacífica, i la vaga es va saldar amb diversos morts, desenes de ferits, i altres tants detinguts. A la fi de mes, diversos sectors patronals van accedir a les peticions d'aquest moviment obrer i es va establir la jornada de vuit hores diàries. Tres anys més tard, molts van adoptar aquesta nova regulació en el Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional.

A Espanya, aquest dia va ser celebrat per la primera vegada en primer de maig de 1889, els socialistes estaven preocupats que no hi hagués participació suficient en el dia indicat, llavors estaven planejant fer la celebració en el dia 4 de maig, un diumenge. La seva preocupació va ser innecessària, perquè la classe obrera ja estava organitzant manifestacions per al dia primer, ja que tots havien sentit sobre la decisió feta en Paris a l'inici de l'any. Els anarquistes també estaven planejant protestar en el dia primer, ja que va ser declarat el Dia Internacional del Treball. Van estar dues manifestacions a Madrid, una socialista i una anarquista, prenent rutes diferents per la ciutat. El primer de maig no va ser declarat festa nacional fins a 1931 amb el començament de la Segona República. Després de la guerra civil al 1939, les organitzacions obreres van mantenir activitat en la clandestinitat.

Quan va morir Franco en 1975, el Dia del Treballador va ser celebrat amb una mica més de llibertat, sense ser festa oficial. En 1977 es va marcar el començament del Dia del Treballador, des de 1936 la Confederació Sindical de Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT), van poder protestar junts requerint salaris justos, ocupació estable, i més protecció social. En 1978 el Primer de Maig va ser legalitzat novament com a festa nacional, en 1979 es va realitzar per primera vegada la manifestació de Confederació Nacional del Treball (CNT). La data va acabar convertir-se en una cita ineludible. Així cada any unes 400 convocatòries, recorren els carrers d'Espanya.

L'1 de maig és una jornada per a reivindicar els drets de treballadors i treballadores i unes bones condicions laborals. Ara això s'ha de fer més que mai, ens estaven recuperant de la crisi del 2008 la qual va provocar altres xifres d'atur i la pèrdua de drets laborals, quan arribar la pandèmia de la covid-19 actualment un any després de la seva irrupció, es donen les pitjors xifres d'atur i destrucció d'ocupació, amb 3.949.640 persones aturades a finals de març, i 743.628 persones acollides a un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO).

Des d'Assat50 la nostra demanda és a més perquè es valori l'experiència i el talent de les persones aturades de més de 45 anys, i més especialment a partir dels 55 a on el 70% porta més d'un any en aquesta situació . Aquesta xifra reflecteix l'escassa ocupabilitat dels perfils amb més edat en un mercat laboral marcat per la temporalitat i la precarietat. La pandèmia ha fet més difícil la situació del col·lectiu que el 2020 ha augmentat l'atur gairebé en quatre punts respecte a 2019.


María Hilda López Pérez

Presidenta Assat50

dimecres, 28 d’abril de 2021

 


Generació SAVIA, una iniciativa de la Fundació Endesa en col·laboració amb la Fundació "máshumano", ha posat en marxa una campanya amb la qual es pretén valorar el talent de les persones de 50 més d'anys i la seva aportació fonamental al món laboral i empresarial. Així, a través de l'etiqueta #DíaDelTrabajadorSenior i amb un vídeo on participen rostres coneguts del món del cinema, la televisió, la música i la cultura, entre altres, es dóna a conèixer el manifest per a aconseguir que el vnent 30 d'abril, el dia abans del Dia del Treballador, sigui instaurat com el "Dia del Treballador Sènior" amb el lema de "Per als quals arribem primer, el nostre dia serà abans".

A Espanya hi ha prop d'un milió de persones aturades de més de 50 anys, la majoria d'aquests és de llarga durada. Aquesta situació s'ha vist agreujada en els últims mesos per la crisi de la Covid-19, sent aquests col·lectius el més colpejats per la pandèmia en termes d'ocupació. Un dels motius és la discriminació per raons d'edat, que aparta prematurament als professionals sèniors del mercat de treball a causa de prejudicis que no es corresponen amb la seva realitat.

divendres, 9 d’abril de 2021

Un año de pandemia: 440.000 empleos menos y 400.000 parados más

 


Hace ya un año que el mercado laboral sufrió un golpe sin precedentes como consecuencia de la pandemia de coronavirus. El saldo, hasta ahora, se resume en dos datos: 438.617 empleos menos y 401.328 parados más, según los ministerios de la Seguridad Social y de Trabajo. La caída empezó el 12 de marzo de 2020 y se acercó al millón de afiliados menos en las siguientes semanas. Con el levantamiento paulatino de la reclusión llegó el rebote. Desde entonces el mercado laboral ha evolucionado en función de las sucesivas olas de la pandemia. Pero un año después de aquel día la Seguridad Social todavía cuenta esos casi 440.000 ocupados de alta menos. Las cifras podrían ser peores, pero los ERTE, que a finales de marzo amparaban a 743.628 trabajadores, lo han evitado.

Marzo fue un buen mes para el empleo. Aumentó la afiliación en una media de 70.790 cotizantes, y bajó el paro, con 59.149 desempleados menos. Es lo habitual en un mes en el que la llegada del buen tiempo y de la Semana Santa marcan el inicio de la buena temporada para la ocupación. Eso no sucedió el año pasado, cuando la Gran Reclusión fundió a negro la economía de todo el mundo y robó a la española las estaciones buenas para su mercado de trabajo, acabando con seis años de crecimiento laboral. “Respecto al momento más agudo de la crisis, en abril de 2020, se ha producido un descenso de 2,9 millones de personas en ERTE, según fecha de alta, y de 2,6 millones, según fecha de notificación”, explica la Seguridad Social en una nota.

dilluns, 5 d’abril de 2021

Principals ajuts per situació de desocupació

 
La Seguretat Social és un sistema de previsió que garanteix una certa cobertura a tots els seus beneficiaris, que són els ciutadans d'un país. Es basa en un sistema de solidaritat intergeneracional, també conegut com a sistema de repartiment, que exigeix als actuals pensionistes haver aportat el seu granet de sorra (haver cotitzat) al sistema durant el temps en el qual van estar treballant. Aquestes prestacions es coneixen com a pensions contributives. En determinades circumstàncies, la Seguretat Social ofereix la possibilitat d'accedir a una prestació fins i tot sense haver cotitzat o contribuït prèviament al sosteniment del sistema. Aquestes són pensions no contributives, ja que no és necessari haver cotitzat prèviament per a poder gaudir d'elles.

Generalment constitueixen un dret de contingut dinerari que, una vegada reconegut quan es reuneixen determinades condicions, s'integra en el patrimoni del beneficiari, en les contingències o situacions protegides previstes en la Llei. És divideixen en 4 grups.

  • Pensions, són prestacions econòmiques de meritació periòdica i de durada vitalícia o fins a aconseguir una edat determinada.
  • Subsidis, prestacions de meritació periòdica i de durada temporal.
  • Indemnitzacions, prestacions econòmiques abonables per una sola vegada.
  • Prestacions per desocupació, aquestes es poden sol·licitar al Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), és necessari estar inscrit/a en l'Oficina d'ocupació i estar en cerca activa d'ocupació.

dijous, 25 de febrer de 2021

Assat50 fa vuit 8

 




Aquest mes de febrer Assat50 ha fet vuit anys, el 14 de febrer del 2013 es va inscriure a l'entitat al registre d'entitats de la Generalitat de Catalunya.

La pandèmia mundial de la Covid-19 ha fet que el 2020 hagi sigut molt dur per a les víctimes de la malaltia, també per l'atur. Segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), l'any va acabar amb 622.600 llocs de treball destruïts, i amb 527.900 persones desocupades més, el que va donar 3,71 milions de persones a l'atur. La taxa d'atur va arribar al 16,13%, en un moment al qual l'ocupació s'estava recuperant de la crisi financera i la gran recessió.

El confinament i els següents brots i rebrots, no han permès fer les activitats presencials d'Assat50 (reunions, tallers, etc.). Encara i així hem mantingut el contacte amb associats i associades bé a través del correu electrònic, trucades telefòniques, WhatsApp, etc.

El 2021 hem començat de nou amb reunions presencials, amb totes les mesures (distancia, mascaretes, aforo, etc.) per evitar contagis.

Hem fet vuit anys, continuarem treballant per treballar, fent accions d'activació cap a la feina, aconseguint llocs de treball, fent feina en xarxa, lluitant perquè es valori de l'experiència i el talent als llocs de treball per donar visibilitat al col·lectiu de persones aturades de més de 45 anys i per i l'atur de llarga durada. Si la situació ho fa possible en aquest 2021, farem el 4t congrés sobre l'ocupació del nostre col·lectiu.

Agraïm el recolzament de totes les persones que han fet complir VUIT anys, a les que voluntàriament han dedicat temps per fer taller i activitats que han ajudat a trobar feina a persones d'Assat50.

Finalment en aquest any des de Assat50, el  nostre reconeixement t a la tasca realitzada pel personal sanitaris, a les forces de l'ordre i als treballadors i treballadores "essencials" (netejadors, transportistes, de funeraries...), i el nostre record també per a víctimes d'aquesta pandemia.

Moltes mercès

Junta Assat50




diumenge, 27 de desembre de 2020

S'obra el termini per tornar a sol.licitar subsidi per esgotar prestació per desocupació entre el 14 de març i el 30 de juny

El passat dia 22, el Consell de Ministres va aprovar la reobertura del termini per sol·licitar de nou el subsidi especial de 430 euros que el Govern va aprovar el 3 de novembre, per a qui va esgotar la prestació per desocupació entre el 14 de març i el 30 de juny. 

En primer moment el  termini va ser entre els dies 6 i 30 de novembre i només ho van sol·licitar un terç de les persones potencialment beneficiàries (segons els càlculs del Ministeri es podien beneficiar a unes 250.000 persones),

Aquesta extensió busca que el subsidi aconsegueixi "més persones" desocupades i sense ingressos, que no ha trobat ocupació durant aquests mesos de crisis per la pandèmia i van esgotar les seves prestacions en plena emergència sanitària.

El sindicat CCOO va reclamar que es tornés a obrir el termini per a demanar aquest subsidi, domat que no va arribar a totes les persones possibles perceptores. També moltes persones que reunien els requisits per a percebre-ho, es van queixar que la carta informativa sobre l'ajuda els hi va arribar fora de termini.

L'import de l'ajuda és de 430 euros al mes, té una durada màxima de tres mesos, es pot sol·licitar des del 25 de desembre, i es començarà a cobrar al gener.

Els requisits per a percebre-ho, són:

  • Estar en situacions de desocupació total i inscrit/a com a demandant d'ocupació en el servei públic d'ocupació (apuntat a l'atur).
  • Esgotar tota prestació contributiva o subsidi per desocupació entre el 14 de març i el 30 de juny de 2020 i que no tingui dret a sol·licitar altres ajudes.
  • No estar cobrant una altra ajuda d'un altre organisme públic o de l'Institut Nacional de la Seguretat Social.

La sol·licitud s'ha de fer al Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), bé online, clicant al següent enllaç:

Sol.licitut Online

També en persona a la pròpia oficina d'ocupació, demanant cita prèvia per Internet o amb cita prèvia per telèfon.