dimecres, 28 de desembre del 2016

El paro en 2016 se ha reducido, eso si con empleo precario


En unos días acaba 2016, y en unas semanas se conocerán los datos del PIB, PIP per cápita, tasa de paro -EPA-, déficit y deuda del país y por regiones. Todo apunta a que se recuperará ya la riqueza previa a la crisis y mejorará el paro hasta cifras de 2008 en algunas zonas de España. Incluso el FMI calcula que España se convertirá en la tercera economía de Europa en renta per cápita por primera vez en la historia. Sin embargo, lo histórico serán las desigualdades entre regiones, de Madrid a Extremadura, de Cataluña a Andalucía. Es la otra cara de la recuperación.

 El mercado laboral español es famoso en todo el mundo por dos aspectos negativos: sus altos niveles de paro y la dualidad entre indefinidos y temporales. Estos últimos son quienes más que sufren la flexibilidad externa (pérdida de empleo) y la interna (reducción de sueldo en sus nuevas contrataciones). Pero incluso dentro de este colectivo hay quienes sufren más la dualidad. Son los que tienen los contratos más cortos, los que más salen y entran del empleo. Si se toma la referencia de tres meses o menos, este grupo se acerca al millón, 908.600, según la encuesta de población activa correspondiente al tercer trimestres de este año.

diumenge, 18 de desembre del 2016

Nou Pla de l'Inspecció de Treball sobre registre de jornada laboral i nou SMI


 


La Inspecció de Treball i Seguretat Social, ha posat en marxa un Pla per endurit els controls sobre l'activitat de l'empresa, els seus empleats i l'horari de funcionament amb especial atenció als registres de jornada i quadrants de treball.

El RD-llei 16/2013, de 20 de desembre, de mesures per afavorir la contractació estable i contra la precarietat laboral, va incloure en l'Estatut dels Treballadors una disposició que contempla el registre diari de la jornada laboral, i l'obligació de l'empresari de portar el còmput de les hores en els contractes a temps parcial. La instrucció 3/2016 de la inspecció de Treball, posa en marxa a més el control de la jornada a temps complet, per la vigilància i el compliment de les jornades de treball per evitar el frau en la realització de les hores extraordinàries i procurar la seva correcta vigilància, retribució i cotització.

El Pla tracta de portar un registre diari de l'horari de cada treballador/treballadora, tant amb contracte a temps parcial com o a temps complet, i implantar sistemes de control. Incomplir aquest registre, comporta una multa de 60 a 625 euros en cas d'infracció considerada lleu, i pot arribar a un grau màxim de 6.250 euros, si la infracció es considera molt greu. La mida surt de dues sentències de l'Audiència Nacional que reclamen, el control de la jornada laboral, i el pagament efectiu de tot el temps de treball amb les hores extres.

dissabte, 19 de novembre del 2016

La transmissió intergeneracional, un repte per a les empreses.



Actualment a Espanya, l'esperança de vida és de gairebé 83 anys, i per primera vegada des de 1941 hi ha més defuncions que naixements. En quatre generacions (entre1910 i 2009) l'augment, de l'esperança de vida s'ha duplicat, ara un bebè té més de 40 anys d'expectativa de la vida pel que fa al seu besavi. Aquest augment, es deu bàsicament, a les millores sanitàries i d'higiene, una millor alimentació, els avanços en la medicina, etc.

Això, juntament amb la incorporació més tardana dels joves al món laboral, la disminució a les taxes de fecunditat, entre d'altres, apunten al fet que a la Unió Europea la població activa al grup d'edat d'entre 55 a 64 anys augmenti un 16% fins al 2030.

Segons dades publicades per Eurostat en 2015, en la UE la mitjana de persones d'entre 55 i 64 anys que treballa, és del 53,3%. Suècia destaca per l'elevada taxa d'ocupació d'aquestes persones amb gairebé un 75%. A continuació Alemanya (66,2%), Dinamarca i Estònia, tots dos amb taxes superiors al 64%. El Regne Unit i els Països Baixos se situen entorn del 62%, a Espanya el 44,3%, i del 43,6% el 2014.

Pel que fa a Espanya, durant la crisi la destrucció d'ocupació va afectar molt a les persones més grans (les persones aturades de més de 45 anys, van passar de 413.100 al tercer trimestre del 2007, a més de 1.700.000 actualment), pel que fa a les de més de 55 anys se'ls va obligar a acollir-se a plans de prejubilació i jubilació anticipada. Això ha estat un autèntic desaprofitament de talent, en la majoria dels casos no es va preveure cap pla de successió, ni de gestió del coneixement que permetés recuperar i atresorar l'experiència d'aquestes persones.

L'experiència acumulada, l'estabilitat, el talent, el saber fer de les persones més grans, així com els seus coneixements, les seves habilitats, etc. són necessaris a la societat en general i a les empreses en particular, a Europa ho tenen clar.

L'Observatori Talent Sènior (OTS), recolza els projectes de "Seniority", en els quals participen persones joves i persones madures. En aquesta col·laboració uns aporten, talent, experiència, habilitats i coneixements, i els altres competències digitals, noves idees, frescor, curiositat, imaginació, una major agilitat, etc., la qual cosa dóna lloc a una interacció i un intercanvi entre generacions, amb resultats molt positius.

El psicòleg britànic Raymond Cattell (1905 – 1998) va establir una nova distinció entre dos tipus d'intel·ligències: intel·ligència fluida i cristal·litzada. La intel·ligència fluida es refereix a una habilitat heretada per pensar i raonar d'una manera abstracta, mentre que la intel·ligència cristal·litzada neix de l'experiència i encarna el nivell d'aculturació, educació i aprenentatge, coneixement, i les habilitats que s'adquireixen durant tota la vida, i no es poden deixar perdre.

Una societat diversa, que tendeix a l'envelliment, ha de tenir en compte que segons la demografia, la taxa d'ocupació de les persones de més de 45 anys al mercat laboral, ha de créixer, a més no es pot permetre, prescindir de l'experiència i el talent d'aquestes persones, que tant han aportat i han estat les més castigades de la crisi.

Fan falta polítiques perquè les empreses valorin l'experiència, així com mesurades per a la creació d'ocupació per a aquest col·lectiu.

Maria Hilda LOPEZ PEREZ

Junta Assat50

dilluns, 7 de novembre del 2016

Lo primero que debería hacer el nuevo gobierno es poner medidas para crear empleo digno





Después de casi un año con un gobierno en funciones, parece que el nuevo gobierno no va a hacer mucho para crear empleo.

Las principales prioridades (6 medidas) que el portavoz del Gobierno, Íñigo Méndez de Vigo, ha destacado tras la primera reunión del Consejo de Ministros, (ninguna para crear empleo), son:
  • Presupuestos y techo de gasto, en base a requerimientos europeos
  • Pacto de Toledo y diálogo social.
  • Financiación autonómica y conferencia de presidentes
  • Retocar la Lomce y nuevo pacto
  • Ratificar el acuerdo del cambio climático
  • Nuevo fiscal general del Estado
Si bien la medida sobre el Pacto de Toledo y diálogo social, es necesaria para el futuro de las pensiones. El nuevo gobierno no le da ninguna prioridad a generar empleo, lo que no se entiende, cuando España es el segundo país con más paro de la Comunidad Europea, por detrás solo está Grecia.

diumenge, 23 d’octubre del 2016

La riquesa de l'edat als llocs de treball



Agència Europea per la Seguretat i Salut en el Treball. Campanya 2016-2017: «Treballs saludables per a cada edat»


Europa està preocupada per l'envelliment saludable a la feina, l'Agència Europea per a la Seguretat i Salut en elTreball (amb seu a Bilbao), aquest any ha posat en marxa  la Setmana Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, per l'Envelliment Saludable i el Treball Sostenible. L'esdeveniment té lloc dels pròxims 24 al 28 d'octubre, i es diu "Treballs saludables per a cada edat". Inclou nombrosos actes i activitats, a les que empreses i altres entitats relacionades amb la Seguretat i Salut en el Treball participen. 

En els últims anys s'està produint un acusat canvi demogràfic, es viu més temps i en millors condicions de vida. Els avanços científics, l'alt nivell de la sanitat pública, el desenvolupament de les polítiques socials, la disminució en les taxes de fecunditat, entre d'altres, han provocat un envelliment de la població. En els últims 100 anys l'esperança de vida ha augmentat 30 anys.

Pel que fa a la població activa, es preveu que a Espanya el 2030, el 30% de la població activa tingui entre 55 i 64 anys, això principalment per l'augment de l'esperança de vida, les millores tecnològiques, la incorporació més tardana dels joves a la vida laboral, etc.

Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), del quart trimestre del 2015, l'atur es va reduir en 678.000 persones en els últims dotze mesos. El nombre d'aturats (4,8 milions) va caure a la seva xifra més baixa des del 2010, però una taxa d'atur del 20% segueixen sent una barbaritat. Pel que fa a l'atur de llarga durada, més de 2,8 milions d'aturats fa més d' un any que estan sense feina, d'aquestes persones uns dos milions fa més de 24 mesos que estan en aquesta situació. Són els oblidats del mercat laboral. Dins de l'atur de llarga durada estan les persones aturades de més de 45 anys, que segons les dades de l'EPA són 1,7 milions, d'aquestes uns 250.000 porten entre un i dos anys en atur i gairebé un milió fa més de dos anys que no treballen. Quines perspectives tenen?

És curiós que Europa es preocupi perquè els llocs de treball siguin saludables per les persones madures, i aquí més del 35% de l'atur és de persones de més 45 anys, amb no gaires perspectives de trobar feina.

Per un molt necessari intercanvi d’experiències, s’han de mantenir les relacions intergeneracionals a les empreses, com a altres situacions de la vida en general .La discriminació per motius d'edat, fa que les persones de més edat no puguin transmetre els seus valors, i la seva experiències a la resta de la societat.

França, els Països Baixos, Noruega i Suïssa, porten a terme polítiques d'ocupació cap a un envelliment inclusiu. Finlàndia s'ha centrat en el manteniment de les capacitats de treball de les persones madures. Consideren l'edat com un banc de coneixement, és a dir una oportunitat i no com un problema, ja que si bé amb el temps es tenen dificultats per realitzar cert tipus de tasques, l'experiència aporta molt valor afegit als llocs de treball.

Per què a Espanya no es tenen en compte les bones practiques dels països europeus?

La gestió del factor edat s'ha d'abordar amb un enfocament positiu i integral, les actuacions principals que han aplicat aquests països són, la millora de les condicions de treball i l'enriquiment de tasques per augmentar la probabilitat de mantenir les capacitats de treball, valorar l'experiència, formació professional al llarg de tota la vida, posta en valor que no competeixen amb les persones més joves, sinó que són complementaris.

És necessari un canvi cultural per la no discriminació per edat. També animar als agents socials que promoguin bones pràctiques al respecte, les actuacions discriminatòries per raó d'edat, estan prohibides, tant l'ordenament jurídic europeu i espanyol. Calen a més incentius financers a les empreses, per què les persones de més edat continuïn treballant.

L'atur quan s'enquista, i posa a les persones que ho pateixen en risc d'exclusió social, és una calamitat. A més quan afecta a població potencialment activa és un fracàs social, i sobretot del govern.

Maria Hilda LOPEZ
Presidenta Assat50

divendres, 7 d’octubre del 2016

7 d'Octubre, Jornada Mundial pel Treball Decent






Des del 2008 cada 7 d'octubre se celebra la Jornada Mundial pel Treball Decent, aquesta va ser promoguda per la Confederació Sindical Internacional (CSI) com a dia de mobilització mundial, on els sindicats del món s'han de manifestar per exigir el treball decent.

El concepte de «treball decent» el va introduir Juan Somavía l'any 1999, al seu primer informe com a Director General de l'Organització Internacional del Treball (OIT).

El terme va ser com a resposta al deteriorament dels drets dels treballadors, que es van registrar mundialment a la dècada del 90, com a conseqüència del procés de globalització i la necessitat d'atendre la dimensió social de la globalització.

divendres, 30 de setembre del 2016

Les xarxes socials, una eina per la recerca de feina








Per l'antropòloga argentina Paula Sibília, "no van ser les tecnologies les que van canviar el món, sinó que la humanitat les va inventar i es va adaptar amb entusiasme a elles perquè alguna cosa ja havia canviat en la societat".

Primer van venir els mòbils, a l'abril de 1973 un directiu de Motorola va realitzar la primera trucada des d'un telèfon mòbil a un carrer de Nova York. A Espanya, la telefonia mòbil va arribar el 1976, amb la posada en servei del "Telèfon Automàtic en Vehicles" (TAV), sistema limitat a Madrid i Barcelona, només es portava als cotxes. El boom real va ser als anys 90, vint-i-sis anys més tard ens sembla impossible un món sense mòbils.

divendres, 9 de setembre del 2016

El trabajo es un derecho fundamental


El derecho al trabajo, se reconoce en las normas fundamentales de los derechos humanos como son la Declaración Universal de Derechos Humanos (1948), el Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales (1966 entrada en vigor en 1976),  así como en textos internacionales como la Carta social europea (1961), el Protocolo de San Salvador (1988), la Carta Africana de Derechos Humanos y de los Pueblos (1981), y en textos nacionales como son las Constituciones de numerosos países.

Apenas hace 400 años que el feudalismo y la servidumbre de la edad media, fue remplazado por el capitalismo y su sistema salarial, mucho antes con los egipcios, romanos y griegos estaba el sistema esclavista.

dilluns, 29 d’agost del 2016

L'edat als processos de selecció de personal




La selecció de personal hauria de ser un procés ètic i eficient, amb la finalitat de triar a les persones amb les característiques necessàries per al lloc de treball a cobrir.

No obstant això, les empreses tendeixen a contractar a persones joves, i a rebutjar a les que superin els 45 anys, encara que hi ha estudis que demostren que aquestes són més estables, més productives, aporten experiència, falten menys al treball i tenen una menor probabilitat de deixar la feina.

La Constitució Espanyola a l'Article 14, assenyala que "Els espanyols són iguals davant la Llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social"

dijous, 25 d’agost del 2016

Las personas en paro mayores de 40 años, las olvidadas del mercado laboral



Según la EPA (Encuesta de Poblacion Activa), de las 4.574.700 personas desempleados en España, 2.226.100 tienen mas de 40 años, y estan fuera de las ayudas a los jóvenes y a los mayores de 55 años.

España, camino de convertirse en un país de camareros
     
"Nos gusta tu perfil, pero no tu edad". Las personas en paro mayores de 40 años están cansados de escuchar respuestas como ésta cuando acuden a una entrevista de trabajo.

divendres, 29 de juliol del 2016

És prioritari crear ocupació digna


Ahir es van publicar les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), del segon trimestre d'aquest any, la taxa d'atur és del 20%, el nombre de persones aturades és de 4.574.700 persones, el que és 216.700 menys que al trimestre anterior (-4,52%). El total d'assalariats va augmentar en 252.700 persones, dels que 86.400 van ser contractes indefinits, i 166.300 temporals. Les llars amb tots els seus membres a l'atur, són 117.100 menys, encara i així són 1.493.800.

El nombre de persones en actiu va augmentar en 54.600, fins arribar a 22.875.700, amb una taxa d'activitat del 59,41%. S'ha creat ocupació a totes les Comunitats Autònomes, menys Navarra i Canàries, els majors increments van ser a Balears (amb 56.000 persones ocupades més), Catalunya (amb 53.700 persones ocupades més) i Múrcia (amb 28.400 persones ocupades més). Canàries va tenir 11.900 persones ocupades menys, i Navarra van ser 4.200 menys les persones ocupades.

dimecres, 6 de juliol del 2016

La saviesa i l'experiència, són valors que no s'han de perdre




Segons el VII informe d'Adecco sobre l'ocupació, es comença a recuperar l'ocupació de les persones aturades de més de 45 anys, el primer semestre del 2015 van ser el 76% de la nova ocupació creada. Del 2007 fins als 2014 van ser un dels grups més afectats per la destrucció d'ocupació, arribant a representar més del 40% de l'atur.

Les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre del 2016,  indiquen que els majors increments de l'ocupació, van ser per les persones de més de 54 anys (amb 39.800 més ocupades), pel que fa al grup de 40 a 49 anys van haver 30.700 ocupats més. En canvi, l'ocupació va descendir entre les persones de 20 a 40 anys. La baixada més important va ser pel grup de 35-39 anys, amb 40.600 ocupats menys.

dijous, 23 de juny del 2016

Propuestas en materia de empleo en las elecciones del 26 de Junio



Crear empleo para bajar la tasa de paro del 20%, ayudar a autónomos y parados de larga duración, subir el salario mínimo y racionalizar la jornada laboral son algunos de los objetivos electorales que, de cara al 26-J, comparten los cuatro grandes partidos pero con matices y desde perspectivas distintas.

El empleo es uno de los ejes estrella de los programas electorales del PP, PSOE, Unidos Podemos y Ciudadanos, que, sin embargo, no se ponen de acuerdo en las recetas para crear trabajo estable y de calidad, ni tampoco en cómo paliar el paro de larga duración que lleva cuatro años por encima de la barrera de los dos millones, frente a los 240.000 de antes de la crisis.

dimarts, 21 de juny del 2016

Les conseqüències de l'atur


La desocupació pot ser una de les experiències més traumàtiques per a les persones que ho viuen, ja que impacta a tots els àmbits de la seva vida, inclosa la salut, explica Robert L. Leahy, director de l'Institut Americà per a Teràpia Cognitiva a Estats Unit.

La conseqüència més freqüent i comú en la salut, és la depressió, explica l'investigador; no obstant això, existeixen altres complicacions associades i derivades a la desocupació, tals com:

1. Desesperació, angoixa i ansietat, moltes vegades canalitzada en un major consum de substàncies o bé la ingesta desmesurada d'aliments per sadollar la tristesa després de perdre l'ocupació.

2. La necessitat de buscar ocupació genera estrès, i els qui no saben controlar-ho, solen tenir pitjor salut mental que la resta dels seus competidors.

3. En l'àmbit familiar, pot generar conflictes amb la parella a causa dels problemes econòmics, fins i tot provocar divorcis.

4. Malalties cròniques. L'estat anímic minva la salut en general, i si no és causa directa, si s'associa amb el desenvolupament o prevalença de diabetis, hipertensió i fins a problemes cardiovasculars.

5. Socialment, la desocupació genera marginació i discriminació en determinades poblacions, pel que una persona aturada s'aïlla, deixa de gaudir les seves activitats i pateix letargia i fatiga crònica, a més que pot associar-se amb conductes violentes i delictives.

A més d'aprendre a treure i valorar els avantatges competitius enfront de la falta de l'ocupació, Robert L. Leahy, recomana que per evitar conseqüències a la salut per desocupació, les persones han d'apendre a invertir el seu temps i esforç en ocupacions que aconsegueixin mantenir-los ocupats aviat i en condició de salut acceptable, a partir de la qual cosa es pot tornar a escalar la piràmide laboral.

Pel que fa a la nostra experiència com a entitat de persones aturades, a més dels aspectes de salut, la manca de feina provocada per la crisi econòmica, està portant a moltes famílies en atur a no tenir els mitjans per fer front a les despeses fixes d'alimentació, vestit, habitatge, aigua, llum, etc. en haver esgotat, en molts casos, subsidis i ajudes, és molt difícil anar cap endavant, s'acumulen els deutes i hi ha risc d'exclusió social.



dimarts, 31 de maig del 2016

La dificil tarea de crear empleo




El mercado laboral español con más de cuatro millones de parados, es un drama en cuanto a desempleo y precariedad laboral. Desde finales de los años setenta del siglo pasado, la tasa de paro ha estado entre un cinco y un diez por ciento por encima no sólo de la de los países europeos más desarrollados, sino también de la de muchos países del tercer mundo.

Para el Profesor Vicenç Navarro, una manera eficiente de estimular la economía, es aumentar del gasto público en transferencias y en servicios públicos. Sobre los últimos se refiere a servicios como sanidad, educación y servicios sociales, los servicios de dependencia y las escuelas de infancia (aquí mal llamadas guarderías). En España, la escasa sensibilidad hacia esta política expansiva, hace que el porcentaje de la población que trabaja en tales servicios (9%) sea la más baja, en comparación con el 15% que es el promedio de la UE-15, y un 25% en Suecia. Este país salió de la recesión y de la crisis bancaria de principios de los años noventa, a costa de incremento del gasto público en servicios. Aquí las medidas de reducir el empleo público, y de restringir la expansión del gasto público (no contribuyendo, por ejemplo, a la financiación de los servicios de dependencia en la parte del gasto que le corresponde por ley –paga menos de la tercera parte de lo que le corresponde-), van en contra de la creación de empleo.

divendres, 27 de maig del 2016

Manifestación 29 de Mayo. Los derechos no se suspenden!



Los derechos no se suspenden!

En este contexto, el Consejo de Ministros aprobó hace un mes recurrir ante el Tribunal Constitucional algunos artículos de la ley catalana 24/2015 de medidas urgentes para afrontar la emergencia en el ámbito de la vivienda y la pobreza energética, porque considera que exceden las competencias de la Generalitat y que pueden perjudicar la igualdad de los españoles. Se trata de una más de las muchas leyes recurridas por el Estado -igualdad entre mujeres y hombres, actividad de los gobiernos locales, impuesto a las viviendas vacías, impuesto a las nucleares...- en un intento de desmantelar la capacidad ejecutiva del Govern y la democrática del Parlament, que la aprobó por unanimidad. Pero lo más indignante es que use en su lucha contra las instituciones catalanas a las personas más vulnerables, principales destinatarias de la mayoría de leyes recurridas o declaradas inconstitucionales.En el corazón de la representación organizada de la sociedad civil late más que nunca la emergencia necesaria de reclamar las medidas urgentes e imprescindibles para combatir la pobreza.

UN PAÍS MEJOR Y MÁS COHESIONADO

dissabte, 30 d’abril del 2016

II Congrés sobre l'Ocupació de les Persones Aturades de més de 45 Anys



Els dies 19 i 20 d'Abril a l'Auditori Barradas de l'Hospitalet, van celebrar el II Congrés sobre l'Ocupació de les Persones Aturades de Més de 45 Anys, van assistir més de 250 persones, amb 27 ponències, totes de gran interès.


El dia 19, es va estrenar al mateix Auditori Barradas "45 + l'ODISSEA", l'obra de teatre que van preparar amb Plàudite Teatre, més de 220 persones van estar a la representació, molts van ser els aplaudiments. Entre els objectius estan aconseguir l'apoderament dels que la representan (persones d'Assat), i fer critica i denúncia de l'atur de llarga durada, des d'un punt de vista ironic.

diumenge, 17 d’abril del 2016

ASSAT50 ha estat guardonada als II Premis el Llobregat





A Assat50, junt amb les següents entitats hem estat els guardonats als II Premis "ElLlobregat", publicació comarcal del Baix Llobregat i L'Hospitalet. La Gala es va celebrar el passat 14 d'Abril a Sant Boi de Llobregat, les entitats són, FELICITATS A TOTS i TOTES!: 

  • Equipament social i cultural de Can Massallera de Sant Boi.
  • Fundació El Llindar de Cornellà (Premi Ribera Solidària).
  • Ecologistes en Acció – Les Agulles (Premi Afluent Verd)
  • Associació d'Aturats Majors de 50 anys (Premi Aigües Braves)
  • Sonia Corrochano, directora de l'Aeroport de Barcelona –El Prat (Premi a la Major Crescuda)
  • Cristina Manresa, comissària en cap de la Regió Policial Metropolitana Sud de Mossos d'Esquadra (Premi cabal amazònic)
  • Francesc Casbas, periodista (Premi Aigües Cristal•lines, en aquest cas, a títol pòstum) són ja els nous profetes del Baix Llobregat i L'Hospitalet.


dijous, 31 de març del 2016

El injusto reparto de la riqueza

Según el Observatorio de la Felicidad, hay muchas personas que sueñan con ganar dinero, para vivir mejor. No obstante según el mismo Observatorio, la calidad de vida no siempre está unida al dinero, y señala que los lujos no hacen más felices a las personas, e indica que "Los objetos que más satisfacen son los cotidianos, como una televisión, una nevera, una lavadora o un horno microondas. Y también las experiencias por encima de las posesiones materiales”.

Pero entonces ¿De qué sirve acumular dinero? Oxfam Intermón en el último informe sobre el desequilibrio en el reparto de la riqueza, señala que deben tomarse medidas para detener el incremento de la desigualdad, ya que el 1% más rico en 2016, tendrá más del 50% de toda la riqueza del planeta, y más que el 99% de la población" El mismo informe indica asimismo que cada vez los ricos son más ricos y los pobres, más pobres.

diumenge, 27 de març del 2016

El Conocimiento y la experiencia



Más de la mitad de la población activa en España ya tiene entre 40 y 65 años, por lo que las plantillas de las empresas están siendo cada vez más maduras. ¿Pero qué hacen las organizaciones con ello? ¿Se han adaptado? ¿Han aprendido a valorar los conocimientos de estos trabajadores o sólo se ciñen a poner en valor las habilidades que aportan trabajadores más jóvenes?

Recientemente se ha publicado un estudio, realizado por IRCO –centro de investigación del IESE- que analiza cómo gestionar personas en una sociedad madura. Sus conclusiones son varias pero apuntan a la necesidad de poner en marcha políticas para promover estilos de dirección en las empresas sensibles a esta realidad, que promuevan el talento y no valorar por la edad sino por lo que son y pueden aportar como personas.

dilluns, 29 de febrer del 2016

La reinserción laboral de las personas mayores de 45 años, el reto para el próximo gobierno

Los datos de la última EPA confirman la buena marcha de la economía española. El empleo está creciendo a una tasa anual de 3.2% y en dos años España ha creado aproximadamente un millón de puestos de trabajo, recuperando así el 29% del empleo perdido durante la crisis(1). 

(1) Por parte de ASSAT50, pensamos que si bien la reducción del paro es una buena noticia, el empleo que se crea es muy precario, con trabajo temporal y a jornadas reducidas, con salarios bajos. 

Desafortunadamente, estamos ante una recuperación a dos velocidades. Los buenos datos reflejan una mejora en las perspectivas laborales para las personas desempleadas de corta duración, mientras que las de larga duración siguen batiendo records. La pregunta clave es cómo se puede evitar la marginalización de este colectivo ya que los actuales niveles de paro de larga duración ponen en riesgo la cohesión social y la plena recuperación del empleo.

La persistencia de altos niveles de paro de larga duración es algo común en los países castigados por la crisis, pero el caso de España es particularmente alarmante. El 14% de nuestra población activa lleva más de un año en situación de desempleo, de los que el 70% está buscando empleo desde hace al menos dos años, con el consecuente deterioro de sus perspectivas laborales. Sólo Grecia presenta cifras peores. Otra complicación es la alta concentración de colectivos vulnerables, como los trabajadores de la construcción, las personas poco cualificadas y los mayores de cincuenta, entre aquellos que llevan más tiempo sin trabajar. Según datos de la EPA, sus tasas de salida al empleo llevan estancadas en niveles excepcionalmente bajos desde el inicio de la crisis y menos del 10% de estas personas se está formando en la actualidad.

La reinserción de los colectivos vulnerables debe der el principal reto para el próximo gobierno porque para ellos el riesgo de exclusión social es innegable. Pero la reinserción del resto de las personas desempladas de larga duración también requiere medidas nuevas porque el colectivo al completo ha sufrido un enorme deterioro de sus perspectivas laborales. Sin ir más lejos, los datos para España indican que un episodio de desempleo superior a dos años conlleva una caída media en las tasas trimestrales de salida al empleo de unos 13 puntos porcentuales. En términos absolutos esta caída es dos veces superior a la diferencia entre las tasas de salida de parados con un título universitario y los que sólo tienen el título de la ESO. Además, a este deterioro causado por la duración del desempleo hay que añadir la caída generalizada en las tasas de salida de todos los parados muy por debajo de los niveles existentes antes de la crisis.

El deterioro progresivo de las tasas de salida tiene varias causas relacionadas con la falta de demanda de trabajo. Con el tiempo las personas desempleadas pierden habilidades y la falta de ofertas de empleo puede provocar la pérdida de motivación y la disminución en la intensidad de búsqueda. Además, la desconfianza de las empresas hacia personas que llevan mucho tiempo sin trabajar suele genera un efecto estigma que empeora aún más su situación laboral.

La reinserción de los colectivos vulnerables debe ser el principal reto para el próximo gobierno.

En algunos países la falta de demanda es la principal explicación para la persistencia del desempleo de larga duración. En el caso de España, aparte de los problemas de demanda, se añaden también problemas por el lado de la oferta de trabajo, que en general son más difíciles de solucionar. Un ejemplo es el alto número de parados poco cualificados procedentes del sector de construcción que están encontrando muchos problemas para reorientar su carrera laboral hacia otros sectores. El diseño de nuestras políticas activas se debe ajustar a esta tozuda realidad. En concreto, las medidas que abaraten el coste de la contratación de personas desempladas de larga duración pueden ayudar a combatir los efectos de largos períodos de inactividad, pero no van a ser suficientes. La reinserción de los colectivos más vulnerables sólo va a ser posible con la asistencia personalizada por parte de expertos en inserción laboral y con una considerable inversión en formación.

La evidencia disponible indica que las políticas activas pueden ayudar tanto a reducir como a prevenir el paro de larga duración, pero el diseño de las intervenciones resulta ser muy importante. No todas las acciones de empleo y formación tienen el mismo impacto en distintas personas, lugares y momentos Durante la última legislatura las políticas activas han sido una de las principales victimas del ajuste fiscal, pero también fueron objeto de reformas que persiguen mejorar el modelo. Por ejemplo, se han establecido las bases para que la distribución regional de los recursos esté vinculada a los resultados de las políticas activas. Además, la formación subvencionable ya no está monopolizada por los agentes sociales. Estas mejoras deberían servir de base para consensuar un plan integral para tratar el problema del paro de larga duración en el plazo más breve posible. Existen varias prioridades. La primera es recuperar todo el retraso acumulado en materia de orientación laboral. Supone contratar y formar orientadores, pero también disponer de herramientas avanzadas para realizar el perfilado de los parados de larga duración. La segunda consiste en modernizar la gestión de las políticas activas. Para ello parece más que razonable la propuesta de varios partidos de crear una agencia o instituto que coordine las medidas y que realice evaluaciones rigurosas de su impacto, logrando por fin la integración y cooperación eficaz entre los servicios públicos de empleo, las agencias privadas y el tercer sector. Por último, cualquier acuerdo debería incluir un aumento en los fondos disponibles para las políticas activas, recuperando como mínimo los niveles existentes antes de la crisis.

En un articulo de Expansión, Fedea señala asimismo que en la recuperación económica de la que se habla, el desempleo de larga duración es un riesgo para la cohesión social y dificulta la plena recuperación de la economía española.

FUENTE: El País Florentino Felgueroso y Marcel Jansen investigadores de Fedea. 


Maria Hilda LOPEZ
Junta Assat50



dimecres, 24 de febrer del 2016

Assat i Plàudite Teatre presenten el 26 de Febrer al Joventut "45+ L’ODISSEA,"


El passat 14 d'Octubre, van parlar del muntatge d’una obra teatral per Plàudite Teatre, i Assat50, i el tema musical "Me voy " el de Miguel Tudela i Deseisaocho. Aquesta és "+45 l'Odissea", i la representaren el 26 Febrer a les 21 h a Teatre Joventut, amb totes les entrades esgotades

El 19 d'Abril a les 20 h i dins del programa del II Congrés sobre l'Ocupació de les persones aturades de més de 45 anys, farem l'estrena a l'Auditori Barrades.

Estem orgullosos de la feina feta, volem explicar el problema de l'atur de les persones de més de 45 anys, per fer-ho més visible.

Cliqueu aquí per veure tots els detalls


Noticia a El Llobregat

Espai de Ciutadania

Participació als Premis LHAvanza

AGRAÏMENTS:

Plàudite Teatre, que ha fet possible "+45 l'Odissea"
.
Centre Cultural Santa Eulàlia.


Maria Hilda LOPEZ
Presidenta Assat50