dimecres, 22 de maig de 2013

Estem informats, les mesures de l'actual govern desfavoreixen al nostre col·lectiu



El març passat va entrar en vigor el Reial decret-llei 5/2013, publicat en el BOE del 16 de març, que curiosament s’anomena “de mesures per afavorir la vida laboral dels treballadors de més edat i promoure l'envelliment actiu”, quan el que es fa és endurir les condicions d'accés a la pensió de jubilació anticipada. Ja al Preàmbul diu que amb aquesta modificació es pretén aconseguir un estalvi econòmic per a un sistema de pensions la sostenibiitat del qual depèn de la seva adequació “a les circumstàncies i realitats socials i econòmiques del sistema on es desenvolupa”. A l'Exposició de Motius, assenyala que a partir de les orientacions contingudes en l'Informe d'Avaluació i Reforma del Pacte de Toledo de 2011, aquesta reforma s'emmarca en l'estratègia global de la Unió Europea per afrontar el repte de l'envelliment i el seu impacte sobre els sistemes de protecció social i, en particular, pretén satisfer les Recomanacions del Consell de la Unió Europea de 10 de juliol de 2012, en l'àmbit de la sostenibilitat del sistema de pensions i l'impuls de l'envelliment actiu. Una vegada més cal fer el que diu Europa.

Regula entre altres les modalitats d'accés a la jubilació anticipada i a la jubilació parcial establertes en la Llei 27/2011, que ja figuraven en la disposició addicional primera del Reial decret llei 29/2012 i el govern va suspendre durant mesos en base a l'exposició de motius assenyalada.

Pel que fa a la jubilació parcial, al Reial decret llei 5/2013 la reducció màxima de la jornada de treball es limita amb caràcter general al 50% (abans 75%), si bé es permet aconseguir-ne el 75% (abans 85%) quan aquesta mesura vingui acompanyada de la formalització d'un contracte de relleu amb un treballador més jove, amb caràcter indefinit i a temps complet. El període mínim de cotització per acollir-se a aquesta modalitat de jubilació es fixa en 33 anys (abans 30) i25 anys en el cas de persones discapacitades en grau igual o superior al 33%. Sí que és positiu el fet que ara, en aquests 33 anys, es comptabilitza el servei militar.

Quant a la jubilació anticipada, se n'endureixen les condicions i s'estableixen dues modalitats: una és la voluntària, on l'edat d'accés s'incrementa gradualment dels 63 anys i un mes, el 2013, fins als 65 anys el 2027, i s’ha de cotitzar 35 anys (abans 30). En el supòsit de la jubilació anticipada involuntària o forçosa (cessament per causa no imputable a la lliure voluntat del treballador), l'edat d'accés passa dels actuals 61 anys als 63 anys en el 2027, i el període mínim de cotització es fixa en 33 anys (abans 30). En tots dos casos hi ha coeficients reductors que s'aplicaran sobre la pensió. A més es redueix els costos del sistema dels plans de jubilació en els acomiadaments col•lectius, cosa que  vol dir que els treballadors afectats cobraran menys.

Aquest Reial decret no només fa “desaparèixer” la possibilitat de jubilació anticipada per a la major part dels treballadors, ja que la limita als que tinguin una llarga carrera de cotització, sinó que en el supòsit de jubilació forçosa, en què no hi ha la capacitat de triar ser acomiadat, o l'obertura d'un expedient de regulació, etc., augmenta el risc d'exclusió social ja que l'accés és per circumstàncies alienes a la voluntat de la persona, amb una reducció important de la quantia (coeficients reductors) i, a més, amb les gairebé nul•les possibilitats que hi ha per trobar una ocupació més enllà dels 61 anys d'edat, quan ja és molt complicat trobar-ne una a partir dels 50 anys.

Per afavorir la vida laboral dels treballadors de més edat i promoure l'envelliment actiu, el Reial decret regula que el pensionista podrà fer qualsevol treball per compte aliè o propi (autònom), bé a temps complet o a temps parcial, sempre que hagi complert l'edat ordinària de jubilació i tingui dret al 100% de la base reguladora, normalment amb 38 anys cotitzats, i percebre igualment el 50% de la seva pensió de jubilació. Durant la realització de l'activitat laboral, empresaris i treballadors han de cotitzar a la Seguretat Social per incapacitat temporal al tipus de cotització més baix i per contingències professionals A més hauran de fer-se càrrec d'una cotització addicional, anomenada de solidaritat, del 8% (6% a càrrec de l'empresari i 2% a càrrec del treballador). També s'exigeix una sèrie de requisits a les empreses que posin en marxa aquesta compatibilització

Aquest nou règim de compatibilitat entre la pensió de jubilació i el treball, en principi, no sembla de gaire aplicació, sobretot perquè a Espanya hi ha prop de 2,5 milions de joves sense ocupació i el nombre d'aturats majors de 55 anys augmenta trimestre rere trimestre, respecte al mateix període de l'any anterior. Com ja s'ha indicat, la majoria dels treballadors majors 55 anys d'edat que es queden sense ocupació són exclosos o expulsats del mercat laboral, i la taxa d'activitat d'aquestes persones és molt baixa.

S'estableix que els treballadors més grans de 55 anys que hagin esgotat la prestació per desocupació o que no hi tinguin dret, tindran la consideració de col•lectiu protegit prioritari per a l'aplicació de polítiques actives d'ocupació a fi de fomentar la seva permanència al mercat de treball i perllongar la seva vida laboral. Però com ho faran? Tal com han actuat fins ara, fa una mica de por el resultat.

No n’hi va haver prou que el subsidi per a majors de 52 anys s'augmentés fins als 55 en la Llei 27/2011, que en aquest Reial decret llei 5/2013 s'exigeix que per tenir dret al cobrament dels 426 euros del subsidi, cal que la suma de les rendes de tots els integrants de la unitat familiar, inclòs el sol•licitant, sigui de menys de 967 euros o de 1.450 si hi ha més de dos membres. Això suposa una severa retallada a l'accés a aquest subsidi i un augment de la precarietat en les famílies.

El govern, que va eliminar els avantatges en la contractació de majors de 45 anys fent que els empresaris deixessin de percebreles subvencions per contractar-los, introdueix en el Reial decret llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul del creixement i de la creació d'ocupació Jove 2013-2016, que els joves emprenedors que contractin majors de 45 anys tindran una reducció de les seves quotes per contingències comunes del 100% durant el primer any; això sí, han d’estar desocupats, almenys, 12 mesos dels últims 18. Serà això un al•licient perquè els emprenedors contractin majors de 45 anys?

Com ja s'ha vist si d'una banda les persones més gransde 50 anys, tenen grans dificultats per trobar feina, i per una altra s'allarga la jubilació als 67 i es parla ja dels 70 i s'endureix el cobrament del subsidi als majors de 55 (abans als 52) Què hauran de fer aquestes persones durant 17 anys? Allargar la jubilació significa cobrar menys pensió, per la dificultat per cotitzar en els últims anys. Si el govern segueix l'exemple d'Alemanya per retallar seguirà també l’exemple dels “minijobs”? Allí les perspectives demogràfiques no són diferents a les d'aquí, però les empreses han optat pels “minijobs”. Pel que fa al cas dels jubilats de més de 65 anys, segons les estadístiques en treballen ja gairebé 800.000, al voltant del 15% dels quals supera els 75 anys. Els “minijobs” poden ser una solució a curt termini per reduir la desocupació? No és millor treballar unes hores i repartir l'ocupació, que tenir més de 6.200.000 aturats, entre els quals uns 577.000 són més grans de 50 anys? També s'hauria de plantejar que la Llei de l'emprenedor no fos solament per als joves sinó per a totes les persones que creïn un negoci. S’han de posar en marxa mesures que generin confiança i ocupació.


Mª Hilda LOPEZ
Secretaria Assat50 
Maig-2013

diumenge, 19 de maig de 2013

Estamos informados, las medidas del actual gobierno desfavorecen a nuestro colectivo



El marzo pasado entro en vigor el Real Decreto-ley 5/2013 publicado en el BOE del pasado 16 de Marzo que curiosamente se denomina “de medidas para favorecer la vida laboral de los trabajadores de mayor edad y promover el envejecimiento activo”, cuando lo que se hace es endurecer las condiciones de acceso a la pensión de jubilación anticipada, ya en el Preámbulo dice que con dicha modificación se pretende conseguir un ahorro económico para un sistema de pensiones cuya sostenibilidad, depende de su adecuación “a las circunstancias y realidades sociales y económicas en que ese sistema se desenvuelve”. En la Exposición de Motivos, indica que a partir de las orientaciones contenidas en el Informe de Evaluación y Reforma del Pacto de Toledo de 2011, esta reforma se enmarca en la estrategia global de la Unión Europea para afrontar el reto del envejecimiento y su impacto sobre los sistemas de protección social y, en particular, pretende satisfacer las Recomendaciones del Consejo de la Unión Europea de 10 de julio de 2012, en el ámbito de la sostenibilidad del sistema de pensiones y el impulso del envejecimiento activo. Una vez más hay que hacer lo que diga Europa.

Regula entre otras las modalidades de acceso a la jubilación anticipada y a la jubilación parcial establecidas en la Ley 27/2011, que estaban en la disposición adicional primera del Real Decreto-ley 29/2012 y el gobierno suspendió durante meses en base a la Exposición de Motivos señalada.

Con respecto a la jubilación parcial en el Real Decreto-ley 5/2013 la reducción máxima de la jornada de trabajo se limita con carácter general al 50% (antes 75%), si bien se permite alcanzar el 75% (antes 85%) cuando esta medida venga acompañada de la formalización de un contrato de relevo con un trabajador más joven, con carácter indefinido y a tiempo completo. El período mínimo de cotización para acogerse a esta modalidad de jubilación se fija en 33 años (antes 30) (25 años en el caso de personas discapacitadas en grado igual o superior al 33%), algo positivo es que en estos 33 años ahora se contabiliza el servicio militar.

Sobre la jubilación anticipada se endurecen las condiciones y se establecen dos modalidades, una es la voluntaria donde la edad de acceso se incrementa gradualmente, de los 63 años y un mes ahora y hasta los 65 años en 2027, debe haberse cotizado 35 años (antes 30). En el supuesto de la jubilación anticipada involuntaria o forzosa (cese por causa no imputable a la libre voluntad del trabajador), la edad de acceso pasa de los actuales 61 años a los 63 años en el 2027, el período mínimo de cotización se fija en 33 años (antes 30). En ambos casos hay coeficientes reductores que se aplicarán sobre la pensión. Además se reduce los costes del sistema de los planes de jubilación en los despidos colectivos, lo que quiere decir que los trabajadores/es afectados cobraran menos.

Este R.D. no sólo hace “desaparecer” la posibilidad de jubilación anticipada para la mayor parte de los trabajadores/as, ya que la limita a quienes tengan una larga carrera de cotización. En los supuestos de jubilación forzosa, no se tiene la capacidad de elegir ser despedido/a o la apertura de un expediente de regulación, etc., lo que aumenta el riesgo de exclusión social ya que el acceso es por circunstancias ajenas a la voluntad, con una reducción importante de la cuantía (coeficientes reductores), y más conociendo las mínimas posibilidades para encontrar un empleo más allá de los 61 años de edad, cuando estas ya se tienen a partir de los 50.

Para favorecer la vida laboral de los trabajadores de mayor edad y promover el envejecimiento activo, El R.D. indica que el pensionista podrá realizar cualquier trabajo por cuenta ajena o propia (autónomo), bien a tiempo completo o a tiempo parcial, siempre y cuando haya cumplido la edad ordinaria de jubilación y tenga derecho al 100 por 100 de la base reguladora normalmente con 38 años cotizados,  y percibir igualmente el 50% de su pensión de jubilación. Durante la realización de la actividad laboral, empresarios y trabajadores estarán obligados a cotizar a la Seguridad Social por incapacidad temporal el tipo de cotización más bajo y por contingencias profesionales Además deberán hacerse cargo de una cotización adicional, llamada de solidaridad, del 8 por 100 (6% a cargo del empresario y 2% a cargo del trabajador). También se exige una serie de requisitos a las empresas que apliquen esta compatibilidad.

Este nuevo régimen de compatibilidad entre la pensión de jubilación y el trabajo en principio no parece de mucha aplicación, máxime cuando en España existen cerca de 2,5 millones de jóvenes sin empleo y el número de parados mayores de 55 años, aumenta trimestre tras trimestre, respecto al mismo periodo del año anterior. Además como ya se ha indicado la mayoría de los trabajadores mayores 55 años de edad que se quedan sin  empleo (son excluidos o expulsados del mercado laboral), la tasa de actividad de estas personas es muy  débil.

Se establece que los trabajadores mayores de 55 años que hayan agotado la prestación por desempleo o que no tengan derecho a la misma, tendrán la consideración de colectivo protegido prioritario para la aplicación de políticas activas de empleo a fin de fomentar su permanencia en el mercado de trabajo y prolongar su vida laboral ¿Cómo lo van a hacer? Tal y como han actuado hasta ahora, da un poco de miedo el resultado.

No fue suficiente que el subsidio mayores 52 años se aumentase a los 55 en Ley 27/2011, si no que en este Real Decreto-ley 5/2013 se exige que para tener derecho al cobro de los 426 euros del subsidio, hay que tener en cuenta que la suma de las rentas de todos los integrantes de la unidad familiar, incluido el solicitante, sea de menos de 967 euros o de 1450 si hay mas de dos miembros. Esto supone un severo recorte al acceso a dicho subsidio, y un aumento de la precariedad en las familias.

El gobierno que eliminó las ventajas por la contratación de mayores de 45 años, así los empresarios perdieron las subvenciones por contratar a mayores, y con ello se les dejo de contratar, introduce en Real Decreto-ley 4/2013, de 22 de febrero, de medidas de apoyo al emprendedor y de estímulo del crecimiento y de la creación de empleo Joven 2013-2016, que los jóvenes emprendedores que contraten a mayores de 45 años tendrán una reducción de sus cuotas por contingencias comunes del 100% durante el primer año, eso si deben llevar en el desempleo, al menos, 12 meses de los últimos 18 ¿Será esto un aliciente para que los emprendedores contraten a personas mayores de 45 años?

Como ya se ha dicho si por un lado mayores de 50 años, tienen grandes dificultades para encontrar trabajo, y por otro se alarga la jubilación a los 67 y se habla ya de a los 70, se endurecen el cobro del subsidio a los mayores de 55 (antes a los 52) ¿Qué van a hacer estas personas durante 17 años? Alargar la jubilación va a significar cobrar menos pensión, por la dificultad para cotizar en los últimos años. Si el gobierno sigue el ejemplo de Alemania para recortar ¿Lo seguirá también en el caso de los “minijobs”? Allí las perspectivas demográficas no son diferentes a las de aquí, pero las empresas se han puesto ya manos a la obra con los “minijobs”, en el caso de jubilados de más de sesenta y cinco años según las estadísticas trabajan ya casi 800.000, de estos alrededor del quince por ciento supera los setenta y cinco años. Los “minijobs” pueden ser una solución a corto plazo para reducir el desempleo ¿No es mejor trabajar unas horas y repartir el empleo? ¿Que tener a más de 6.200.000 parados, entre los que unos 577.000 son mayores de 50? También se deberían plantear que la Ley del emprendedor no fuera solo para los jóvenes si no para todo el que cree un negocio, hay poner en marcha medidas que generen confianza y promuevan el empleo.


Mª Hilda López Pérez
Secretaria ASSAT50
Mayo-2013