dissabte, 29 de desembre de 2018

Les persones en atur de llarga durada, entre la dificultat i el desànim



Un dels estudis sociològics més famosos (Lazarsfeld, P. et al. Los parados de Marienthal, ed. La Piqueta, Madrid 1996) sobre l’atur d’una petita comunitat industrial propera a Viena: Marienthal. El treball al voltant del fenomen de l’atur no insisteix –o almenys no únicament– en les penalitats econòmiques patides per les persones aturades sinó –sobre elsignificat del temps i el desànim que marca les actituds i les conductes d’aquestes persones.

L’experiència de l’atur de llarga durada és psicològicament molt costosa en tant que posa a la persona davant d’una situació d’impotència: vol trobar feina i no pot; la busca i no la troba. Una de les conseqüències conegudes de la crisi econòmica que va començar fa una dècada fou la destrucció massiva de llocs de treball; en un context on aquests llocs de treball desapareixen l’activitat de recerca de feina pot ser inútil: no és que qui busca la feina ho fa malament, no sàpiga fer-ho o no busca amb prou motivació; és que simplement no hi ha cap feina a trobar. No hi ha feina per a tothom i aquelles tipologies de treballadors que es troben en una situació de vulnerabilitat al mercat de treball, sigui per la raó que sigui, acaben resultant afectades en major mesura pel fenomen de l’atur de llarga durada.

dimarts, 18 de desembre de 2018

El edadismo o la discriminación por edad



El edadismo es la estereotipificación y discriminación, a personas o colectivos por motivo de edad. Engloba una serie de creencias, normas y valores que justifican la discriminación según su edad (Wikipedia). La palabra edadismo no está registrada en el Diccionario de la Real Academia Española (RAE).

Los términos edadismo, edaísmo, viejismo, gerontofobia y etarismo tienen su origen en el término inglés “ageism” el cual fue acuñado en 1968 por el gerontólogo y psiquiatra Robert Butler (21 de enero de 1927 – 4 de julio de 2010), para referirse a la discriminación contra las personas mayores.