dimecres, 31 de maig del 2017

El drama de la precariedad laboral



España lidera junto a Polonia la tasa de temporalidad contractual en la UE, y solo uno de cada ocho contratos que llega a las oficinas de empleo es indefinido.

Así, si bien por primera vez en la historia este mes de Mayo se firmaron más de dos millones de contratos. La precariedad laboral ha crecido a una velocidad mayor, el porcentaje de contratos indefinidos ha sido del 8,2%. Hay otros números que emergen cada mes: uno de cada cuatro contratos dura una semana o menos y la duración media de los temporales se acorta sobre la de hace 10 años, 54,6 días frente a 81 días. Más2millonesContratosEnUnMes 

Las empresas se han acostumbrado a contratar bajo esta fórmula", dice el profesor Miguel Ángel Malo. 

Para Josep Mª Blanch, catedrático de Psicología de la UAB (Universitat Autonoma de Barcelona), "La precariedad laboral produce un desasosiego mayor que estar en el paro", estar en el paro es una experiencia psicológica de certidumbre, pero un precario "siente que aún puede ir a peor". La precariedad afecta a la psicología del individuo: "El trabajo ya no es fuente de identidad social, ahora ofrece más estabilidad lo que se hace en tiempo de ocio". "La gente que trabaja en precario cambia de oficio cada semana y la identidad laboral, especialmente en los jóvenes, no es algo que se busque".

Por otro lado la OIT (Organización Internacional del Trabajo), realizo un informe sobre lo que llama trabajos "atipicos", para Philippe Marcadent, Jefe del Servicio que realizó el informe, "Las ventajas a corto plazo respecto a los costos y la flexibilidad pueden ser superadas por las pérdidas de productividad a largo plazo. Los datos demuestran que las empresas que recurren con mayor frecuencia al empleo atípico tienden a invertir menos en formación, tanto de los empleados temporales como de los permanentes, así como en tecnologías e innovación que permitan mejorar la productividad”.

El informe de la OIT, propone cuatro recomendaciones políticas a fin de mejorar la calidad de las formas atípicas de empleo: 

Primero, llenar las lagunas normativas, incluyendo políticas que garanticen la igualdad de trato para todos los trabajadores, sin importar el tipo de acuerdo contractual; políticas que establecen un número de horas garantizadas y limiten la variabilidad de las horas de trabajo; leyes y su puesta en práctica para hacer frente a la clasificación errónea del empleo; la limitación de ciertos usos de formas de empleo atípicas a fin de evitar abusos; y la asignación de obligaciones y responsabilidades en el caso de acuerdos de trabajo que involucren a múltiples partes. 

Segundo, fortalecer la negociación colectiva a través, entre otras medidas, del fortalecimiento de las capacidades de los sindicatos para representar a los trabajadores en formas de empleo atípicas y la extensión de los acuerdos colectivos para abarcar a todos los trabajadores de un sector o categoría específica. Además, todos los trabajadores deben tener acceso a los derechos de libertad sindical y negociación colectiva. 

Tercero, fortalecer la protección social al eliminar o reducir los umbrales sobre el número mínimo de horas, de ganancias o de duración del empleo; flexibilizar los sistemas en relación a las contribuciones requeridas para tener derecho a las prestaciones, permitir las interrupciones en las contribuciones y mejorar la transferibilidad de las prestaciones. Estos cambios deberían ser complementados con políticas universales que garanticen un nivel mínimo de protección social. 

Cuarto, adoptar políticas sociales y del empleo que apoyen la creación de empleo y que concilien las necesidades de los trabajadores no sólo en materia de formación, sino también en lo que se refiere a las responsabilidades familiares como el cuidado de los hijos y de las personas mayores.


diumenge, 28 de maig del 2017

L'atur, causes i conseqüències


Atur o desocupació, al mercat de treball, fa referència a la situació de la persona que no té feina, i per tant tampoc salari. Afecta la població activa (que estant en edat, condicions i disposició de treballar, no té d'un lloc de treball). Es defineix també com la incapacitat d'una economia per absorbir a tota la força laboral (totes les persones que desitgen treballar).
Es diu que la persona està a l'atur quan compleix quatre condicions:

1) Està en edat de treballar.
2) No té feina.
3) Està buscant feina.
4) Està disponible per treballar.

En aquest ordre d'idees és un fenomen involuntari, tant per les persones com per les empreses. Les persones busquen feina, i no són contractades, les empreses, en haver-hi atur, no produeixen el que seria possible amb plena ocupació (la demanda és menor especialment si l'atur és molt alt, pel que l'economia és ralenteix) i tenen menys ingressos.

Té una gran transcendència social, ja que significa que una persona amb actitud i aptitud per al treball, és a dir, que vol treballar i té facultats per fer-ho, no pot fer-ho, perquè no hi ha feina, la qual cosa és alienant per a la persona.

La teoria econòmica keynesiana atribueix les causes de la desocupació als béns i serveis. L'explicació és que la demanda de treball és derivada de la producció i vendes de les empreses: a major demanda de béns i serveis, major producció i major demanda d'ocupació. Però si la demanda de béns i serveis disminueix, les empreses redueixen la seva activitat productiva i també les seves necessitats de treball, apareixent l'atur. En aquesta situació, proposen que l'estat prengui la iniciativa i estimuli l'activitat econòmica mitjançant la inversió pública.

Altres causes poden ser:
  • Un desajustament entre l'oferta i la demanda en relació a la qualificació de les persones aturades.
  • El desigual repartiment de l'ocupació (hi ha persones amb més d'una feina, o que fan hores extraordinàries, i d'altres no tenen treball).
  • La tecnologia: els avanços tecnològics, concretament la robotització de tasques, davant d'aquesta teoria hi ha un ampli debat a favor i en contra.
Les conseqüències de l'atur molt són negatives, pel que fa a l'àmbit econòmic primer per manca d'ingressos a escala personal (es persones com que no tenen ingressos, no poden pagar el llum, l'aigua, la possible hipoteca, i si l'atur s'allarga inclús els aliments..., el cas és que s'acumulen els deutes. s'accentua la precarietat i hi ha risc d'exclusio social, es genera feina precària i el desenvolupament de l'economia submergida), en l'àmbit estatal per la no recaptació d'impostos (IRPF, i quotes a la seguretat social que cobreixen diferents partides ((protecció en cas de baixa mèdica, maternitat, a la prestació per risc en l'embaràs, incapacitat permanent que es derivi d'una malaltia comuna o un accident no laboral, paternitat, la jubilació, prestacions per mort i supervivència (viduïtat, orfandat...)), contingències professionals (protecció en cas d'accidents de treball i per malalties professionals), cotització per atur (prestacions i ajudes per desocupació), i la Cotització per a Formació Professional)), que corresponen al salari i que descompten les empreses i després ingressen a Hisenda i a la Tresoreria de la Seguretat Social.

A més la manca de cotització dins dels 10 o 15 anys abans de l'edat de jubilació, o bé cotitzar amb sous baixos (contractes temporals, salaris baixos, etc.), convertiran una pensió decent per poder viure en una molt més minvada. A més hi ha conseqüències per a la salut, etc., de les que ja hem parlat en aquest blog.

L'atur aquí té més incidència que a la resta de països desenvolupats per les següents raons:


-Hi ha una gran desconnexió entre la formació acadèmica i la necessària pel món laboral. S'ha descuidat la Formació Profess
ional, que una font important de generació d'ocupació a Europa.


-La teoria de què percebre ajudes públiques desincentiva la recerca de treball, en la majoria de situacions no és correcte. Convé recordar que en general les persones aturades el que volen és trobar feina, i la cerca d'aquesta s'allarga si no es troba el treball que es desitja, i s'ha d'agafar feines precàries que no aporta'n res.


-Hi ha una regulació laboral complexa i inflexible, normes rígides i antiquades resta dinamisme al mercat laboral. El caràcter protector del dret laboral espanyol ha acabat per perjudicar el treballador, en lloc de beneficiar-ho, ja que contribueix a generar-li el pitjor de tots els mals, l'atur. A més, els universitaris s'han d'anar a altres països, amb la pèrdua de capital humà que això significa, i les persones de més de 45 anys se les discrimina als llocs de treball per edat (no es valora l'experiència). És urgent una reforma laboral, que redueixi la precarietat laboral i fomenti ocupació de qualitat.


-Hi ha molta economia submergida, el que engreixa artificialment les xifres de l'atur i constitueix una competència deslleial respecte als qui compleixen amb les seves obligacions, a més de ser una pèrdua enorme d'ingressos per a l'erari públic. L'existència de controls formalistes i no dirigits al fons del problema i una nul·la consciència social
tenen la culpa.


-Les llistes de persones que estan al SEPE (Servicio Publico de Empleo a Espanya, i del SOC (Servei d'Ocupació a Catalunya), no són correctes no estan computant com a aturats molts aturats que realitzen cursos de reciclatge i formació, entre d'altres.


Amb tot aquest panorama cal actuar rapidament i el govern té molt a fer, si bé és cert que es redueix l'atur això és amb feina precària (contractació temporal, jornades reduïdes, sous baixos, etc.). En moltes ocasions tenir feina no redueix estar en risc d'exclusió social. Hi ha un problema de qualitat del treball, no hi haurà una recuperació econòmica real, si no es posen en marca accions per generar ocupació de qualitat, i amb sous dignes.


Maria Hilda Lopez Perez
Junta Assat50




dilluns, 8 de maig del 2017

Més del 50% de les persones aturades no rep cap tipus de prestació


Segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) el passat 27 d'Abril, al primer trimestre del 2017 les llars amb tots els membres a l'atur va augmentar en 6.900, fins a arribar a 1.394.700, dels quals 344.500 eren unipersonals.

Més del 50% d'aqueste persones no rep cap tipus de prestació, dada que creix des de novembre del 2010, al juliol del 2011 aquesta taxa va arribar a un 41% interanual, i va augmentar a un ritme molt ràpid fins a duplicar-se en els últims cinc anys. Així segons la EPA de l'últim trimestre del 2015 dels 4,8 milions de persones a l'atur, només 1,3 rebia algun tipus d'ajuda del Ministeri d'Ocupació. Hi ha gairebé 3,5 milions de persones aturades sense prestacions o subsidis el 72% del total, la desprotecció està en els nivells més alts de la sèrie històrica. Cal assenyalar que gairebé mig milió d'aquestes persones no han treballat mai, i no han generat el dret de percebre-la.

Aquestes persones són aturades de llarga durada, pel que a més de no rebre cap tipus d'ajuda tenen molt complicada la subsistència, i es veuen expulsades del mercat laboral gairebé per sempre, el que és un autèntic drama. Com poden viure aquestes persones? Mentrestant el govern parla de la millora de les dades de l'atur amb massa optimisme, quan l'ocupació que es crea és precària, amb contractes temporals i jornades de treball reduïdes, i no fa res perquè la situació millori.

Quan les polítiques actives d'ocupació dirigides a incentivar l'ocupació amb mesures pel creixement de l'economia, no donen els resultats esperats, s'han de posar en marxa de manera paral·lela polítiques passives per sostenir la renda de les persones aturades. Un col·lectiu tan gran sense cap prestació, té com a resultat un índex de pobresa alt, a més de risc d'exclusió social, la taxa actual de cobertura és del tot insuficient, pel que és necessària una millor cobertura.



Països com Bèlgica, on la durada de la prestació contributiva és il·limitada, en altres la durada de la prestació assistencial també és il·limitada (França, Irlanda, Alemanya, Regne Unit, Finlàndia, Àustria...), en molts països la durada de la prestació contributiva és major que a Espanya.



Esta en marxa una iniciativa legislativa popular impulsada pels sindicats, que s'està debatent al Congrés dels Diputats per establir una renda mínima garantida per a les llars amb menor nivell de renda. Per la nostra part creiem que aquesta ha de cobrir les llars unipersonals, i la quantia ha de ser la de salari mínim, i acompanyada de mesures per millorar les oportunitats de reinserció al mercat laboral.

A Catalunya el Govern i entitats han arribat a un preacord per crear la renda garantida de ciutadania (RGC) a Catalunya. El text, que cal que avui ratifiqui la comissió promotora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), incorpora la novetat que aquesta prestació –inicialment de 550 euros però que creixerà fins als 664 euros el 2020– pugui ser compatible amb un sou baix inferior a aquest llindar només en el cas de les llars monoparentals.

Els requisits per accedir a la futura renda són: Tenir més de 23 anys, dos anys de residència a Catalunya, no tenir  més propietats que la primera residència, i sis mesos sense tenir cap ingrés ni prestació.
 
Tindrem aviat alguna d'aquestas rendas? Que ajudi a aquestes persones a viure dignament, mentre busquen feina i quan la trobin aquesta sigui digna i de qualitat?


Ens agradaria que això fos el més aviat posible, la manca de feina és una situació involuntària, pel que ha d'haver-hi una protecció econòmica per les persones en atur, i més quan l'atur és molt alt, i trobar feina es fa molt difícil, i a vegades quasi impossible. Aquesta protecció és per evitar l'inseguretat ciutadana i el drama personal que pateixen les persones afectades.

Maria Hilda López Pérez
Presidenta Assa50