dimarts, 21 de març de 2017

Tenir feina no treu estar en risc d'exclusió social






Segons l' informe sobre l'estat social de la nació any 2017, hi ha 8 milions de persones que encara que tinguin feina són pobres i estan en risc d'exclusió social. S'han de posar en marxa mecanismes que generin més estabilitat a l'ocupació, amb salaris que permetin viure amb dignitat. S'està perdent el capital humà.

La remuneració salarial i el seu increment és un dels aspectes de les condicions de treball més reivindicats. La (OIT) Organització Internacional del Treball ha lluitat constantment per establir normes que garanteixin i protegeixin el dret dels treballadors a percebre un salari just. Ja el preàmbul de la seva Constitució el 1919, diu "la garantia d'un salari vital adequat" és un dels objectius més urgents.

Salari deriva del llatí "salarium", que significa 'pagament de sal' o 'per sal', ve de l'època dels romans, la sal era tan valuosa que els pagaments als funcionaris públics es realitzaven en paquets de sal, que després s'usaven com a moneda de canvi. La quantitat de sal que cobraven rebia el nom de "salarium", on va derivar després la paraula salari.

dijous, 16 de març de 2017

No a la discriminació laboral per edat





Entre d’altres accepcions el Diccionari de la Reial Acadèmia, defineix la paraula experiència com a la "Pràctica perllongada que proporciona coneixement o habilitat per fer alguna cosa" i "Coneixement de la vida adquirit per les circumstàncies o situacions viscudes". Amb l'edat molt del coneixement que s'adquireix, és fruit d'aplicar l'experiència, el que permet aportacions i solucions als problemes, i les propostes sobre la base de l'experiència, són millors.

L'important de l'experiència no és tant el que s'ha fet al passat o el que s'ha aconseguit fins ara, sinó l'autoconfiança desenvolupada per haver viscut determinades situacions.


Un estudi realitzat als Estats Units per Rachel Caspari i Sang-Hee Lee, de les universitats de Michigan i de Califòrnia en Riverside respectivament, constata que a les societats primitives, les persones grans eren la clau, es valorava molt els seus coneixements. L'experiència era molt reconeguda, aquestes persones eren els qui prenien les decisions que afectaven el grup social i la família.


 A Àsia, l'edat es considera un valuós atribut, ja que implica experiència i saviesa. A Xina, a les persones majors se'ls qualifica de Tresors Nacionals per l'edat.  

No passa el mateix a la societat occidental, aquí la joventut és considerada un valor en si mateixa, no se li dona tant valor a l'experiència. Si traslladem això al mercat laboral, les persones de 45 anys o més tenen poques oportunitats laborals, encara que la seva trajectòria sigui rellevant, si es queden sense feina, els hi és molt difícil tornar a trobar-la, se'ls discrimina per edat i no es valora l'experiència.

Discriminar segons la RAE és. "Establir una distinció; diferenciar" i." En una col·lectivitat, donar un tracte d'inferioritat a determinats membres per motius socials, religiosos, lingüístics, polítics, etc.

Pel que fa a això la normativa és clara, l'art. 4.2 c) de l'Estatut dels treballadors, diu que els treballadors tens dret a: "No ser discriminats directa o indirectament per a l'ocupació, o una vegada contractats, per raons de sexe, estat civil, edat dins dels límits marcats per aquesta llei (no poden treballar els menors de 16 anys), origen racial o ètnic, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, afiliació o no a un sindicat, així com per raó de llengua, dins de l'Estat espanyol.

L'article 14 de la Constitució Espanyola, també és clar "Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social"

Dins del marc jurídic europeu, es fa referència explícita a l'edat com a factor discriminatori, en l'article 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea:

"Article 21. No discriminació 1. Es prohibeix tota discriminació, i en particular per raó de sexe, raça, color, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques el de qualsevol altre tipus, pertanyi a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientació sexual." Per mitjà de la Directiva Comunitària 2000/78/CE de 17 de novembre, es trasllada a més el principi de no discriminació al camp del treball.

Amb la crisi econòmica i, sobretot laboral, els aspectes discriminatoris s'han aguditzat, per als joves el camí cap al mercat laboral, és en forma de pràctiques curriculars que no suposen relació laboral mentre que s'estigui realitzant una formació reglada, i també com a becaris. Els més grans encara ho tenen pitjor, des del segon trimestre del 2007 al segon del 2015, l'atur de les persones de més de 45 anys, s'ha multiplicat per 4,3 vegades, mentre que el dels menors de 30, ha sigut per 1,8 vegades. A més les persones de més de 45 anys, com ja s'ha dit quan perden una feina tenen poques probabilitats de tornar a trobar una de nou.


La discriminació laboral per edat es dóna més, entre els menors de 29 anys, i les persones d'edat madura (+ 45 anys). Els primers per manca d'experiència, i les de +45 anys que la tenen també són rebutjats.

En la commemoració del seminari "La Seguretat Social" realitzat pel mateix expresident del govern José María Aznar, amb motiu de la celebració dels 100 anys de la Seguretat Social, va dir "Ningú ha de ser discriminat per raó de la seva edat, perquè no és cert que no es pugui aprendre passats els 50 anys, o que l'experiència no constitueixi un gran valor, ni que existeixi una quantitat fixa de treball, ni que els més grans hagin de deixar lloc als treballadors forts, perquè una economia forta i estable necessita el treball de tots".

Quines polítiques va posar en marxa per evitar aquesta discriminació? Més aviat ha sigut al contrari, la reforma laboral del 2012, va eliminar gairebé totes les subvencions que es donaven a les empreses per la contractació de persones de més de 45 anys.

El treball és un dret, i la no discriminació laboral per edat com hem vist, també no és, i l'Estat sembla no reaccionar davant d'aquest problema.


Tota discriminació es fonamenta en una sèrie d'estereotips que cal conèixer per poder eliminar-los.

Si una persona és discriminada d'un lloc de treball per la seva edat, té una sensació de frustració, desgana i ressentiment, i la seva autoestima baixa.
 
Cal posar en marxa mesures perquè l'experiència es consideri un valor, que no ens podem permetre perdre.


Demanem als poders públics que posin en marxa campanyes en contra dels estereotips, l'edat mai ha de ser tinguda en compte als processos de selecció, han de prevaler els aspectes relacionats amb les capacitats i la validesa del candidat/a, en relació al lloc a treball a ocupar (formació, experiència, etc.), així mateix s'han de posar en marxa polítiques actives d'ocupació, per afavorir la transferència inter generacional.


Com a entitat ens hem adherit a la Plataforma Contra la Discriminació Per Edat, amb l'objectiu inicial de fer un front comú contra la discriminació per edat, i la finalitat d'aportar solucions per la no discriminació per edat als llocs de treball, a manca d'accions al respecte per part del govern i d'altres organismes públics i privats.

Maria Hilda LOPEZ PEREZ
Junta Assat50

diumenge, 12 de març de 2017

Es posible reducir el paro?

'''



Analizar el mercado laboral español es muy complejo, y más difícil aún buscar soluciones que puedan mejorar su situación. En cualquier caso, la reducción del desempleo estructural solo podrá lograrse con políticas a largo plazo y los efectos de éstas no serían inmediatos, por lo que es necesario complementarlas con soluciones que actúen a corto y medio plazo.

Son varias las reformas que hay que poner en marcha para acabar con el paro, además hay experiencias de éxito a seguir.

Si bien los datos de paro mejoran (en el pasado mes febrero en  las oficinas de Empleo había 9.355 personas registrados menos, y según la Encuesta de Población Activa (EPA) del 4º Trimestre del 2016, la tasa de paro fue del 18,63%), y la tasa de desempleo española se aleja de su punto máximo (27,16%) en abril de 2013, aún parece muy difícil volver al mínimo histórico de 7,95% en el segundo trimestre de 2007. La tasa de paro actual es una de las más elevadas del mundo.