L’atur s’enquista a partir dels 45 anys
L’edat és una llosa que redueix més d’un
50% les oportunitats de feina per a 1,8 milions d’espanyols
Un de cada tres aturats a Espanya té 45 anys o més. El col·lectiu no s’ha
salvat de la crema de llocs de treball que ha comportat la crisi. El 2007, els
de més de 45 anys eren un de cada quatre aturats, però el que resulta més
alarmant no són els percentatges sinó la realitat: avui hi ha prop d’1,8
milions de persones que estan a l’atur en aquesta franja d’edat enfront de les
450.000 de fa sis anys, segons les dades de l’INE. El mur que s’intueix per
retornar al mercat laboral amb aquesta edat és robust. Les probabilitats de
trobar una feina es redueixen més d’un 50% a partir del moment en què la
persona compleix els 45 anys, segons un estudi de la catedràtica de la
Universitat del País Basc Sara de la Rica, que compara dos perfils d’aturats
amb el mateix bagatge i formació però l’un per sota i l’altre per sobre d’aquesta
barrera d’edat.
Quins són els elements que endarrereixen la sortida de l’atur a Espanya?
L’estudi n’assenyala tres: tenir més de 45 anys, portar més d’un any a l’atur i
rebre un subsidi que desincentivi la cerca activa de feina. En el cas del col·lectiu
d’aturats més veterans, compleixen dos dels tres principis de manera molt
majoritària, ja que també són el col·lectiu que pateix més intensament l’atur
de llarga durada [vegeu gràfic]. Més de la meitat dels desocupats a partir de
45 anys fa més de dos anys que estan en aquesta situació, segons l’Enquesta de
Població Activa (EPA) del tercer trimestre.
La bossa de persones condemnades a l’ostracisme al mercat laboral quan algú
mira el seu DNI és “l’autèntica bomba de rellotgeria” per a la cohesió social,
segons De la Rica. L’autora, que va participar en un fòrum a Barcelona sobre
l’efectivitat de les polítiques actives d’ocupació, convida a prestar més
atenció al col·lectiu quan es dissenyen aquest tipus de polítiques: “Circula la
idea que entre aquest col·lectiu hi ha moltes dones que han intentat
incorporar-se al mercat laboral i no ho han aconseguit, però el cert és que el
57% dels aturats majors de 45 anys a Espanya són homes caps de família”.
Aquesta dada afegeix dramatisme a la situació de desocupació perquè equival a
llars que s’han quedat sense el sou del principal integrant de la unitat
familiar i que subsisteixen a base de prestacions i subsidis, en el millor dels
casos.
De la Rica també desmunta a l’estudi un altre fals mite sobre el fet que la
proximitat a la jubilació d’aquests treballadors esmorteeixi el cop. Les xifres
desmenteixen aquest salvavides perquè prop del 70% estan encara lluny de
retirar-se del mercat laboral i tenen entre 45 i 55 anys.
La llosa de l’edat es dóna també en altres països d’Europa, però amb una
intensitat molt inferior. De fet, Espanya presenta el pitjor escenari, més greu
fins i tot que el dels països rescatats durant la crisi (Grècia, Irlanda i
Portugal).
Els països que presenten les taxes d’atur més baixes en aquesta franja
d’edat són Noruega i Suïssa. D’altres més pròxims, com França, també donen un
horitzó laboral més optimista als majors de 45 anys. La clau, segons De la
Rica, són les polítiques que en aquests països han resultat preventives i han
evitat el drama amb què conviu ara el mercat laboral espanyol. “S’han de fer
reformes perquè continuar actiu al mercat laboral sigui la millor opció que
poden tenir aquests aturats”, resumeix l’experta.
Una de les reformes que, a temps, hagués contribuït a reduir els aturats
actuals, hauria estat retirar abans els incentius a la jubilació anticipada. La
reforma en aquest àmbit, que va restar atractiu a aquesta pràctica, va arribar
en plena crisi el 2012, quan gran part del mal ja estava fet. A més, recorda De
la Rica, Espanya ja tenia una taxa d’atur molt més alta que la mitjana europea
en la franja d’edat de 45 a 65 anys.
Pocs incentius per a les empreses
El marc laboral espanyol, a més, tampoc ha creat les condicions perquè
aquestes persones vegin com l’opció més atractiva per a ells mantenir la feina.
En aquest cas, facilitar les polítiques de compatibilitzar la feina i la
prestació ajudaria a fer més atractiva l’acceptació d’una feina. Aquesta opció
existeix ara per a les persones a partir dels 52 anys, però podria rebaixar-se
l’edat com han fet altres països, diu De la Rica.
Una altra de les mancances a Espanya són els incentius magres per a les
empreses. Les bonificacions a la contractació d’aturats de més de 45 anys duren
tres mesos i només es mantenen indefinidament quan es tracta d’aturats en
aquesta franja d’edat que pateixen alguna discapacitat. A França, per exemple,
hi ha un contracte generacional per a majors de 57 anys que fa atractiva la
retenció dels empleats a les plantilles.
L’altre gran eix on actuar és la formació mentre la persona està
treballant. Això, segons De la Rica, també esdevé un escut davant el risc de
perdre la feina, ja que es manté el treballador al dia i s’evita que quedin
desactualitzats. A Suïssa, és molt habitual que la formació dels treballadors
s’allargui fins que compleixen els 60 anys. A França o a Holanda, els
treballadors han d’obtenir cada cert temps un certificat que validi les seves
competències. Aquests itineraris de formació contínua es financen amb fons
europeus de formació i desenvolupament. Un altre exemple és Noruega, que té un
centre especialitzat en el treball de la gent gran des del qual difon bones
pràctiques entre les empreses i assessora els treballadors.
Les llars amb tots els membres aturats es disparen
Catalunya tenia en el segon trimestre d’aquest any 233.700 llars amb tots
els seus membres a l’atur, una xifra que suposa un augment del 288,9% en
comparació amb el mateix període del 2008, quan 60.100 llars catalanes tenien
tots els seus membres desocupats.
Aquesta és una de les xifres de l’informe Mercat
de treball, llars i desprotecció social, elaborat pel sindicat CCOO
amb dades bàsicament extretes de l’Enquesta de Població Activa (EPA) des del
2008 al 2014 i que conté nombrosos indicadors que permeten calibrar els efectes
de la crisi econòmica a Catalunya. Per exemple, les llars sense ingressos han
crescut un 50,8% en aquests sis anys, passant de 60.400 el 2008 a 91.100 el
2014, mentre que la població catalana en risc de pobresa va arribar el 2013 a
un total d’1.463.100 persones.
Un altre dels camps on s’ha fet notar la crisi és en la discriminació
laboral per gènere: segons les últimes dades salarials les dones catalanes van
cobrar de mitjana 6.000 euros menys que els homes. “La feina remunerada ja no
representa una garantia contra la pobresa”, sosté la secretària de
socioeconomia de CCOO de Catalunya, Cristina Faciaben. El 21,6% de les persones
amb ocupació a Catalunya durant l’any passat estaven en risc de pobresa
laboral.
FONT: DIARI ARA, ELENA FREIXA Barcelona | 22/12/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada