L'atur, causes i conseqüències

Atur o desocupació, al mercat de treball, fa referència a la situació de la persona que no té feina, i per tant tampoc salari. Afecta la població activa (que estant en edat, condicions i disposició de treballar, no té d'un lloc de treball). Es defineix també com la incapacitat d'una economia per absorbir a tota la força laboral (totes les persones que desitgen treballar).

Es diu que la persona està a l'atur quan compleix quatre condicions:

1) Està en edat de treballar.

2) No té feina.

3) Està buscant feina.

4) Està disponible per treballar.

En aquest ordre d'idees és un fenomen involuntari, tant per les persones com per les empreses. Les persones busquen feina, i no són contractades, les empreses, en haver-hi atur, no produeixen el que seria possible amb plena ocupació (la demanda és menor especialment si l'atur és molt alt, pel que l'economia és ralenteix) i tenen menys ingressos.

Té una gran transcendència social, ja que significa que una persona amb actitud i aptitud per al treball, és a dir, que vol treballar i té facultats per fer-ho, no pot fer-ho, perquè no hi ha feina, la qual cosa és alienant per a la persona.

La teoria econòmica keynesiana atribueix les causes de la desocupació als béns i serveis. L'explicació és que la demanda de treball és derivada de la producció i vendes de les empreses: a major demanda de béns i serveis, major producció i major demanda d'ocupació. Però si la demanda de béns i serveis disminueix, les empreses redueixen la seva activitat productiva i també les seves necessitats de treball, apareixent l'atur. En aquesta situació, proposen que l'estat prengui la iniciativa i estimuli l'activitat econòmica mitjançant la inversió pública.

Altres causes poden ser:

• Un desajustament entre l'oferta i la demanda en relació a la qualificació de les persones aturades.
• El desigual repartiment de l'ocupació (hi ha persones amb més d'una feina, o que fan hores extraordinàries, i d'altres no tenen treball).
• La tecnologia: els avanços tecnològics, concretament la robotització de tasques, davant d'aquesta teoria hi ha un ampli debat a favor i en contra.

Les conseqüències de l'atur molt són negatives, pel que fa a l'àmbit econòmic primer per manca d'ingressos a escala personal (es persones com que no tenen ingressos, no poden pagar el llum, l'aigua, la possible hipoteca, i si l'atur s'allarga inclús els aliments..., el cas és que s'acumulen els deutes. s'accentua la precarietat i hi ha risc d'exclusio social, es genera feina precària i el desenvolupament de l'economia submergida), en l'àmbit estatal per la no recaptació d'impostos (IRPF, i quotes a la seguretat social que cobreixen diferents partides ((protecció en cas de baixa mèdica, maternitat, a la prestació per risc en l'embaràs, incapacitat permanent que es derivi d'una malaltia comuna o un accident no laboral, paternitat, la jubilació, prestacions per mort i supervivència (viduïtat, orfandat...)), contingències professionals (protecció en cas d'accidents de treball i per malalties professionals), cotització per atur (prestacions i ajudes per desocupació), i la Cotització per a Formació Professional)), que corresponen al salari i que descompten les empreses i després ingressen a Hisenda i a la Tresoreria de la Seguretat Social.

A més la manca de cotització dins dels 10 o 15 anys abans de l'edat de jubilació, o bé cotitzar amb sous baixos (contractes temporals, salaris baixos, etc.), convertiran una pensió decent per poder viure en una molt més minvada. A més hi ha conseqüències per a la salut, etc., de les que ja hem parlat en aquest blog.

L'atur aquí té més incidència que a la resta de països desenvolupats per les següents raons:

-Hi ha una gran desconnexió entre la formació acadèmica i la necessària pel món laboral. S'ha descuidat la Formació Professional, que una font important de generació d'ocupació a Europa.

-La teoria de què percebre ajudes públiques desincentiva la recerca de treball, en la majoria de situacions no és correcte. Convé recordar que en general les persones aturades el que volen és trobar feina, i la cerca d'aquesta s'allarga si no es troba el treball que es desitja, i s'ha d'agafar feines precàries que no aporta'n res.

-Hi ha una regulació laboral complexa i inflexible, normes rígides i antiquades resta dinamisme al mercat laboral. El caràcter protector del dret laboral espanyol ha acabat per perjudicar el treballador, en lloc de beneficiar-ho, ja que contribueix a generar-li el pitjor de tots els mals, l'atur. A més, els universitaris s'han d'anar a altres països, amb la pèrdua de capital humà que això significa, i les persones de més de 45 anys se les discrimina als llocs de treball per edat (no es valora l'experiència). És urgent una reforma laboral, que redueixi la precarietat laboral i fomenti ocupació de qualitat.

-Hi ha molta economia submergida, el que engreixa artificialment les xifres de l'atur i constitueix una competència deslleial respecte als qui compleixen amb les seves obligacions, a més de ser una pèrdua enorme d'ingressos per a l'erari públic. L'existència de controls formalistes i no dirigits al fons del problema i una nul·la consciència social tenen la culpa.

-Les llistes de persones que estan al SEPE (Servicio Publico de Empleo a Espanya, i del SOC (Servei d'Ocupació a Catalunya), no són correctes no estan computant com a aturats molts aturats que realitzen cursos de reciclatge i formació, entre d'altres.

Amb tot aquest panorama cal actuar rapidament i el govern té molt a fer, si bé és cert que es redueix l'atur això és amb feina precària (contractació temporal, jornades reduïdes, sous baixos, etc.). En moltes ocasions tenir feina no redueix estar en risc d'exclusió social. Hi ha un problema de qualitat del treball, no hi haurà una recuperació econòmica real, si no es posen en marca accions per generar ocupació de qualitat, i amb sous dignes.

Maria Hilda Lopez Perez
Junta Assat50