diumenge, 21 de juliol de 2019

El gran capital ha destruït el dret a una feina digna




El treball digne és aquell que origina un salari honest, protegeix els drets, garanteix igualtat de gènere o assegura protecció laboral, és a dir, permet viure a la persona i a la seva família en condicions decents, cobrint les seves necessitats bàsiques com a alimentació o sanitat. La definicio sembla una fantasia, un conte màgic, una il·lusió o una utopia,...,?

Al segle XVIII, la il·lustració va arribar a tota Europa, els monarques van sentir com començaven a tremolar els seus trons. Les ciutats, que fins al moment havien estat impassibles, van començar a despertar-se. La gent volia un canvi, estava cansada de la por i de la tirania. Els reis d'Anglaterra i França van perdre els seus trons i els seus caps. El progrés va continuar sobre els vents de la il·lustració i les monarquies absolutes van anar desapareixent gradualment. Però només es van aconseguir unes poques reformes, principalment perquè la il·lustració només va calar a un sector minoritari de la població, això si va deixar un llegat atemporal: "només es pot dominar a la població convencent-la que la domines pel seu bé".



La revolució industrial, va arribar a finals segle XVIII, principis el XIX, va consolidar una nova forma de domini, les empreses i les corporacions es van expandir tenint més poder que molts dels reis que havien caigut sota les rodes de la història. Els grans empresaris van erigir corporacions enormes gràcies a les noves tecnologies i a l'explotació, es tractava d'enriquir-se i augmentar el poder a qualsevol preu. La classe treballadora conscients del seu patiment i de la injustícia del sistema, va començar a demandar canvis. Així naixia la lluita obrera moderna. Les idees comunistes i anarquistes ressonaven a les fàbriques i permetien entreveure el que seria el conflicte més essencial de l'època: La batalla entre el treball i el capital.

El capitalisme modern ha promocionat la visió de l'ocupació com una "victòria". Treballar és un avantatge sobre els altres, un privilegi que has d'agrair. Aquesta idea porta a augmentar la competitivitat entre els treballadors. S'han de fer més hores que els altres, acceptar horaris més complicats, quedar-se quan ningú pot, només així es podrà ser el millor o la millor, generant-se molta competitivitat.

Les empreses són necessàries, i moltes d'elles donen ocupació digna i de qualitat, respecten els convenis i veuen als empleats com una família. Però les grans corporacions han abandonat la seva funció social natural. S'han centrat en els dividends i els salaris dels directius, oblidant tota la resta. Per posar un exemple, Marcelino Fernández, conseller d'ACS va guanyar 20,46 milions d'euros en 2017. Els sous dels treballadors i de les treballadores no veuen ni des de lluny aquestes millores. La petita empresa també ha estat víctima d'aquest procés, veient-se incapaç de competir amb les grans corporacions i tenint, en molts casos, que tancar les seves portes.

Els problemes plantejats en aquest article són importants i sembla difícil atallar-los. No obstant això podem tractar de proposar algunes línies d'actuació generals. Seguint aquestes i altres propostes es pot intentar començar a restablir el balanç entre capital i treball al nostre país:

George Monbiot proposa una mesura en aquest sentit: retenir la meitat del sou dels executius que guanyin grans sumes de diners en un compte controlat per una entitat externa. Aquesta meitat no es podria extreure fins que l'entitat assegures que l'activitat econòmica de l'empresa és legítima en termes de sous als treballadors i acompliment mediambiental.

Democratitzar el procés productiu: S'han d'oferir facilitats i garanties als empleats que busquen sindicalitzar-se. Cal crear vies de representació perquè la veu dels treballadors tingui més pes en les empreses. Dins d'aquesta destaca una iniciativa del partit Laborista Britànic com a exemple a seguir: Han proposat que les empreses estiguin obligades per llei a donar un 10% de les seves accions als empleats. Aquesta i altres mesures podrien ajudar a augmentar el pes de la veu dels treballadors en les seves companyies.

Reclamar major responsabilitat a les empreses: Gran part de l'evasió d'impostos i d'altres problemes es podria evitar exigint que les empreses actuessin com a ens amb responsabilitat social. Aquesta idea és una de les claus del "Accountable capitalism Act" de la candidata a la presidència nord-americana Elizabeth Warren. Més concretament proposa que les corporacions que tinguin més de mil milions en vendes hagin d'obtenir una espècie de "ciutadania corporativa". Això els obligaria a pagar impostos i no anar-se a estats amb menys càrrega impositiva. Aquesta mesura ajudaria a treure a les empreses dels Estats Units l'obsessió pels dividends i a dirigir-les a una major responsabilitat civil. També ajudaria a reduir l'evasió fiscal a estats més petits a on els impostos tenen menys restriccions. És un primer pas per a solucionar el problema de l'evasió i els paradisos fiscals.

Aquestes mesures són un petit gra de sorra, que han de servir d'exemple. Tancar-se en que és impossible restablir la justícia laboral és simple covardia. S'han de desenvolupar polítiques valentes que advoquin per un model de treball consensuat i democràtic. La ciutadania es mereix un sistema que proporcioni treball digne. No ens hem de conformar amb la temporalitat i la precarietat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada