La
renda bàsica universal (RBU) és un ingrés pagat per l'estat a
totes les persones d'un país, es tracta d'una prestació
incondicional que es cobra a més de qualsevol altre ingrés. Com a
contrapartida han de desaparèixer les altres ajudes i prestacions
públiques, de manera que amb això hi hauria un estalvi de costos
burocràtics, de gestió i supervisió, en el marc d'un redisseny
dels impostos. Si bé s'han dut a terme exemples pràctics de renda
bàsica en diferents països, fins ara la RBU s'ha
considerat gairebé una utopia, ara la pandèmia del coronaviruso el covid-19 l'ha
posat sobre la taula, si bé aquesta és ara per cobrir una situació
de pobresa.
La mesura de confinar la població, per frenar els contagis de la pandèmia del Covid 19, ha disparat els nivells d'atur. Només va quedar en funcionament activitats de primera necessitat (sanitàries, neteja, alimentació, farmàcies, geriàtrics, etc.). Gairebé tots els països del món s'han vist afectats per la parada total o parcial de l'activitat, cosa que ha repercutit de forma molt intensa en el mercat laboral, afectant també el deute, i el dèficit. Es preveu una gran recessió econòmica a escala mundial.
Segons dades del Servei Públic d'Ocupació Estatal, l'atur registrat entre març i abril ha pujat en gairebé 600.000 persones (una mica més de 300.000 al març i 282.291 a l'abril) i deixa la xifra total en gairebé tres milions nou-centes mil persones sense feina. L'afiliació a la Seguretat Social ha perdut a prop un milió de cotitzants (gairebé 900.000 al març i 49.071 a l'abril) i la mitjana de l'enfonsament de la pèrdua de l'afiliació és de 548.093 persones. A començaments de maig, la xifra total de persones afiliades és de 18,4 milions de persones. S'ha de tenir en compte, a més, que segons dades de la Seguretat Social, a l'abril hi ha 3,4 milions de persones afectades per expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) i aquest grup està inclòs en les xifres d'afiliació.
Es preveu que moltes de les persones afectades pels ERTO perdin el seu lloc de treball. Pel que fa als autònoms, segons les dades de la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA), ja s'han tramitat més de 300.000 sol·licituds del cessament d'activitat extraordinari. L'UPTA creu que aquesta xifra a finals d'abril és d '1,5 milions, gairebé la meitat dels 3,2 milions de treballadors per compte propi. Si sumem totes les dades, ens adonem que els nivells de desocupació són altíssims i que, l'escenari que es presenta és molt crític.
La
recessió de l'economia espanyola és històrica, un enfonsament
brutal. La vicepresidenta i ministra d'Assumptes Econòmics i
Transformació Digital, Nadia Calviño,
i la ministra d'Hisenda i portaveu del Govern, Maria Jesús Montero,
en la compareixença per desglossar el Programa d'estabilitat
2020-2023, van dir que enguany el PIB espanyol caurà el 9,2% pel
coronavirus segons les previsions del Govern enviades a Brussel·les
en el marc del Programa d'estabilitat. Amb la mateixa previsió, el
creixement de l'economia espanyola serà del 6,8% el 2021, sempre que
els preus del petroli es mantinguin entorn dels 40 dòlars el barril.
La previsió és que la taxa d'atur pugi al 19% enguany a
conseqüència de l'enfonsament del consum de les llars (8,8%) i de
l'enfonsament de la inversió (25,5%) i les exportacions (27,1%).
Segons aquestes previsions, el deute públic passarà del 95,5% el
2019 al 115% el 2020-2021.
Entre les veus que estan a favor de rendes bàsiques per cobrir aquesta situació d'emergència, està el Sant Pare Francesc que considera la necessitat d'un salari bàsic universal per millorar la interrupció econòmica mundial causada pel brot de covid-19 i que afecta principalment la classe treballadora, el Fòrum Econòmic Mundial (WEF), Lluís de Guindos, actual vicepresident del Banc, i exministre d'Economia, Indústria i Competitivitat en el govern del PP, fins i tot Donald Trump proposa un enviament massiu de xecs a les persones, també la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), dirigida per José Maria Aznar és partidària d'una renda mínima.
El Govern espanyol, entre altres mesures per a pal·liar la crisi de coronavirus, està preparant un ingrés mínim vital (IVM) per ajudar les famílies. S'estima que serà per a un milió de llars, 100.000 de les quals són monoparentals. L'ajuda prevista és de 500 euros mensuals per família, que pot arribar a un màxim de 950 euros, en el cas de famílies amb dos adults, un dels quals no tingui ingressos i dos fills a càrrec.
La mesura d'un IMV que es preveu el Govern la porti a terme al mes de juny, i d'altres ajudes com la prohibició d'acomiadaments per força major i per causes econòmiques, organitzatives, tècniques i de producció durant el confinament, ajornar el pagament d'hipoteques i d'altres deutes, ajudes per als lloguers, no tallar subministraments bàsics, ajudes als autònoms, els ERTO's, etc. tenen com a objectiu salvaguardar, en la mida que sigui possible, el benestar econòmic de la població i a la vegada mantenir la capacitat productiva.
El desafiament ha de ser doble: fer costat a les llars durant la crisi (augmentant els recursos als serveis socials, renda bàsica), i a les empreses, per assegurar que la recuperació econòmica sigui més ràpida.
Quan
disminueixin els efectes de la pandèmia, serà molt necessari
destinar recursos (públics i privats) per a incrementar ràpidament
la capacitat del sistema sanitari, que ha salvat la situació.
El
sistema es trobava amb una greu manca de recursos, després d'anys de
retallades i privatitzacions, sobretot durant els governs del PP, ha
sigut el principal protagonista d'aquesta crisi, la gran
professionalitat i l'abnegació del personal sanitari, han estat
vitals. És necessari a la vegada més inversió en recerca (ciència
i tecnologia, fins ara la gran oblidada), tant pel desenvolupament
d'una nova vacuna com per a un possible repunt, pel que també ha
d'estar preparat el sistema sanitari.
El
govern ha de posar en marxa mesures per reforçar les empreses, i
incentivar la creació de nous sector noves, empreses, és urgent
reconstruir el mercat laboral.
Hi ha sectors com; Aliments, tecnologia de la informació, comunicació, química, medicaments, entreteniment, l'economia digital i en concret per a la banca digital, que poden veure en aquesta crisi una oportunitat. També sortiran reforçades activitats professionals relacionades amb el comerç electrònic, la realitat virtual, els controls d'accés als espais, el disseny gràfic, la intel·ligència artificial i la robòtica, de la cura de persones, la medicina preventiva, entre d'altres. Es preveu a més un desenvolupament del teletreball, molt utilitzat en aquesta crisi, les empreses no disposen d'aplicacions per una bona gestió d'aquest sistema de treball, pel que les organitzacions que optin per aquesta forma d'ocupació continuí, necessiten digitalitzar-se.
La
formació ocupacional és una de les grans manques a Espanya,
aprofitar el temps a l'atur per a actualitzar-se i millorar les
competències professionals, és la millor inversió. Són necessaris
plans formatius centrats en les competències tècniques i
transversals sobre la base de les necessitats i prioritats del mercat
laboral, tenint en compte les noves activitats que emergiran. El
govern ha de tenir en compte aquesta necessitat.
Per part d'Assat50, demanen que es prioritzin les mesures per a les persones aturades de més de 45 anys, que segons "L'Informe del mercat de treball de les persones de més de 45 anys", del Servei Públic d'Ocupació estatal del 2019 (dades del 2018), tenia un atur del 50,64% del total (1.621.573, sobre 3.202.297). Aquest col·lectiu, a més, pateix discriminació laboral per edat. Ja en la crisi del 2008, les persones de més de 45 anys van ser les més perjudicades per l'atur, i amb seguretat també ho seran ara. Calen accions específiques per un col·lectiu molt castigat per la taxa d'atur, i per a qui és més complicat retornar al mercat laboral.
Finalment assenyalar que per una bona recuperació ha d'haver-hi una responsabilitat global. António Guterres Secretari General de Nacions Unides, va dir fa uns dies que la crisi de la covid-19 ens conduirà a una economia diferent, va fer una urgent a la solidaritat per afrontar l'emergència sanitària i centrar-se en l'impacte social, els països hauran de treballar per la reconstrucció de les economies, per fer societats més equitatives, inclusives i sostenibles i més resistents a les pandèmies, al canvi climàtic i als molts altres desafiaments mundials.
Maria Hilda LOPEZ PEREZ
Presidenta Assat50
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada