Baixa l'atur al novembre

Novembre va deixar una reducció de l'atur històrica pel que fa a un mes de novembre, hi ha 74.381 persones desocupades menys apuntades en les oficines públiques d'ocupació (SEPE), el que va suposar que la xifra total de persones sense feina va caure per primera vegada per sota dels nivells prepandèmia. El total es va situar en les 3.182.687 persones, "la xifra més baixa en un mes de novembre des de 2008". La creació d'ocupació va continuar, amb més força, i va deixar 61.768 treballadors afiliats més de mitjana, també la dada més elevada de la sèrie històrica.

Les bones dades són especialment rellevants, ja que novembre sol deixar mals registres en l'afiliació i la desocupació, amb molta pèrdua d'ocupació en sectors com l'hostaleria. En 2019, per posar una referència, l'afiliació mitjana de treballadors es va reduir en 53.114 persones i l'atur va augmentar en 20.525 persones.

Encara que l'afiliació s'havia situat ja per sobre dels nivells preCOVID, no va passar el mateix amb la desocupació fins avui. El mes passat, per fi, el nombre total de persones desocupades inscrites al SEPE es va situar per sota dels 3.246.047 de febrer de 2020. Com s'apuntava a l'inici, el balanç final de novembre deixa el total en 3.182.687 persones parades.

A més, s'ha marcat una altra fita, novembre encadena el cicle més llarg de caiguda de la desocupació en la sèrie històrica, amb nou mesos consecutius. Es tracta, per tant, del període més llarg de reducció de la desocupació registrada.

Es manté també la tònica de recuperació de l'ocupació i, a més, amb més força. L'increment en 61.768 treballadors afiliats de mitjana es veu superat per la dada en termes d'estacionalitat, una referència que deixa al marge qüestions estacionals que influeixen en el nostre mercat laboral i que en el Ministeri de la Seguretat Social consideren com més fiable com a termòmetre del mercat laboral.

Segons aquest indicador, l'ocupació va augmentar en 109.451 persones afiliades, fins a un total de 19.771.613 persones, el que suposa "el nivell d'afiliació més alt registrat en la sèrie i supera en 291.799 persones la xifra d'ocupats de febrer de 2020, mes previ a l'inici de la crisi sanitària per la COVID 19", destaca el Ministeri de la Seguretat Social.

Una altra dada per a veure com estan marxant les coses en el mercat de treball és la creació d'ocupació interanual, prenent com a referència el mateix mes de l'any passat. En els últims dotze mesos l'afiliació ha crescut en 730.356 persones, el que és un augment del 3,84% del nombre mitjà de treballadors. Aquest ritme de creixement s'accelera respecte al registrat el mes d'octubre passat, del 3,69%, i manté la tendència creixent des de l'estiu.

Els sectors que han registrat majors augments interanuals d'ocupació, en el Règim General en el qual s'enquadren els assalariats, van ser Hostaleria (16,77%), Activitats Artístiques, Recreatives i d'Entreteniment (14,50%), Informació i Comunicacions (8,74%) i Activitats Professionals Científiques i Tècniques (6,74%).

Pel que fa a les comunitats autònomes, totes han incorporat treballadors. "Destaca l'augment d'afiliats a la Seguretat Social a Illes Balears, amb un 8,03%, Canàries, on creix un 5,84% i la Comunitat de Madrid (4,57%)", apunta la Seguretat Social.

Els treballadors en ERTO segueixen a la baixa, si bé encara es desconeix quina serà la senda final de caiguda. A 1 de desembre el número és de 125.632 persones, és a dir unes 40.000 menys respecte al tancament d'octubre. No obstant això, la xifra d'ERTO que ha facilitat dijous passat el Govern no és definitiva. Al novembre començava a aplicar-se el nou sistema d'ERTO, que es va aprovar en l'última pròrroga i que suposava que les empreses havien de tornar a tramitar sol·licituds d'expedients. Per això, l'Executiu insisteix que encara al desembre les dades poden ajustar-se.

Segons el Ministeri, "les empreses disposen de tot el mes de desembre per a l'anotació d'ERTO amb efectes des d'1 de novembre, i per això a 2 de desembre encara no s'han registrat moltes de les variacions i noves anotacions d'ERTO. Això fa que les dades de què disposem siguin provisionals i estiguin subjectes a variacions significatives en els pròxims dies"

Novembre també deixa una dada significativa per l'elevat nombre de contractes indefinits registrats: 282.981. Es tracta de "la xifra més alta aconseguida en qualsevol mes de tota la sèrie històrica", destaca el Ministeri que dirigeix Yolanda Díaz. La dada té una explicació: el mes passat es va desplegar un nou pla de xoc de la Inspecció de Treball contra la temporalitat abusiva, que ha registrat elevades xifres de detecció de frau, amb més de 82.400 empleats eventuals irregulars convertits en indefinits només en les dues primeres setmanes del pla.

Pel que fa als contractes indefinits, la dada és bona en relació amb el mercat laboral espanyol. Aquests al novembre vam ser el 14% del total de contractes registrats. Com es destacava en aquesta Cobertura Especial sobre temporalitat, Espanya registra una elevada fluctuació de treballadors cada dia. Es crea molta ocupació diàriament, però també es destrueix en quantitats elevadíssimes.

Per exemple, el 2 de novembre les empreses i administracions van donar d'alta a 388.595 afiliats. Aquest mateix dia, es va donar de baixa a 423.976 persones. 

Font: Eldiaro.es

Creix l'ocupació segons l'EPA, encara que la precarietat continua molt alta

Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) publicada per l'Institut Nacional Ocupació (INE). L'ocupació va créixer en 464.900 treballadors en el segon trimestre de 2021 després del fi d'estat de l'alarma, el nombre de persones sense feina es va reduir en 110.100 persones, de manera que el total se situa en 3.543.800 i la taxa d'atur baixa al 15,26%.

El nombre persones ocupades va augmentar el final de l'estat d'alarma i la progressiva relaxació de restriccions enfront de la pandèmia, també per l'avanç de la vacunació. Es tracta de la segona dada més alt de creació d'ocupació de la sèrie històrica en aquest període. La pujada de l'ocupació deixa un total de treballadors de 19.671.700 persones, ja molt prop del nivell previ a la pandèmia. En l'últim any s'han recuperat una mica més d'un milió d'ocupacions i ja només hi ha 133.300 treballadors menys que en el segon trimestre de 2019, l'últim abans de l'increment de la desocupació pel coronavirus.

En general el segon trimestre de l'any és favorable pel mercat laboral, aixó pel bon temps, la Setmana Santa i l'inicio de la temporada turística, entre altres factors. El 2020 l'EPA va deixar una imatge sense precedents a causa del coronavirus. Entre l'abril i juny de 2020, marcats pel confinament de la pandèmia, es van destruir més d'un milió de llocs de treball, una quantitat inèdita en un període tan curt de temps.

Encara que la pandèmia segueix, el context del segon trimestre de 2021 ha estat totalment diferent. Les dades mensuals d'atur i afiliació a la Seguretat Social, milloren, així i tot va començar una nova ona del virus, la quarta, que ha estat la de menor impacte encara que el turisme es manté llastrat, un sector clau per a Espanya.

L'augment de l'ocupació va ser similar entre assalariats, d'un 2,5% (403.200 persones ocupades més), i entre els autònoms, amb un augment del 2,3% (71.800 més). Por sectors, el que més va tirar va ser la Construcció (+5%), amb 63.100 ocupats més, seguit dels Serveis (+2,5%), en termes absoluts són 365.700 persones ocupades més. L'ocupació en l'agricultura va augmentar un 1,64% (13.100 treballadors) i en la indústria, un 0,9% (23.000).

Pel que fa a la contractació temporal i la indefinida, la primera creix un 8% (305.000) i un 0,8% en la indefinida ( 98.100), amb relació al primer trimestre del 2021. El resultat passa por un creixement de la taxa de temporalitat, que escala al 25,1%, encara por sota el 26,4% del mateix moment en 2019.

Por Comunitats, l'ocupació creix en totes, Balears va tenir l'augment més gran (+12%, 60.300), després d'Extremadura (+7,6%, 28.300) i Múrcia (+5,8%, 35.700 ocupats més).

Encara i així hi ha més persones a l'atur que abans de la crisi per la pandèmia. L'atur ha augmentat en 175.900 persones (5,22%) i, respecte al segon trimestre de 2019 –l'últim abans de la pandèmia–, l'augment és de 313.200 persones aturades més.

Les conseqüències de la pandèmia continuen sent molt altes, la crisi actual ha estat molt marcada pels ERTO, que han protegit una gran quantitat de treballadors, en suspensió o amb una reducció de la jornada de treball. Aquestes persones figuren en les dades de l'EPA com ocupades, però no estan totalment en actiu. Per això, un bon indicador del mercat laboral és el nombre d'hores efectives treballades, aquestes en el segon trimestre van incrementar amb un 7,73%. L'INE destaca que la dada s'aproxima als nivells de 2019. En variació anual, les hores treballades creixen un 34,35%, al segon trimestre respecte al mateix període del 2020. Si es compara amb el segon trimestre de 2019, aquesta dada un varia un –1,41%.

Lola Santillana, secretaria d'Ocupació i qualificació professional de CCOO, ha dit que "Aquest país no pot continuar reproduint el mercat de treball que tenia una alta precarietat, temporalitat i rotació en l'ocupació". També UGT ha advertit sobre la necessitat de millorar la qualitat de l'ocupació perquè les bones dades registrades no es "desinflen". Els sindicats majoritaris han defensat que el Govern hauria d'apujar ja el salari mínim a la vista de les bones dades de l'evolució del mercat laboral.

Fuente: El Diario.es

Com reinventar-se professionalment amb més de 50 anys, per a superar nous desafiaments

 

Educaweb, dins del monogràfic "Reinventar-se professionalment", ha publicat el següent article de Maria Hilda López Pérez, presidenta ASSAT50.

El món laboral està canviant molt ràpidament, el teletreball ha arribat per a quedar-se, la nova forma de treball és per projectes. S'ha acabat el treball per a tota la vida, la vida laboral serà en diverses empreses, en diferents llocs de treball i sectors d'activitat. Els nous temps requereixen reinventar-se, i tenir noves competències i capacitat d'adaptació al canvi. Per a les persones de més de 50 anys també és possible, encara que més complex.

Reinventar-se és posar en marxa accions per a generar canvis personals d'alt impacte.

Respecte al professional aquestes accions han d'encaminar-se per a iniciar una nova trajectòria d'acord amb les capacitats i habilitats personals.

La necessitat de reinventar-se laboralment pot venir, en el cas dels joves, per no trobar oportunitats laborals d'acord amb la seva formació o d'altres, de manera que han de perfeccionar el seu currículum, adquirir noves competències i millorar la seva marca personal, a vegades fins i tot han d'anar-se'n a treballar a altre país. Per a les persones majors de 45 anys és més complex. Es tracta d'un col·lectiu que, si bé igual que els joves està als nivells més alts d'atur, a més forma part de l'atur de llarga durada i pateix discriminació laboral per edat.

Un primer de maig amb màscaretes, aforaments i distancia de seguretat

 

Si bé el 2020 el Primer de Maig que va ser atípic per la crisi sanitària del coronavirus, es va celebrar a les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Ara el 2021 els sindicats majoritaris UGT i CCOO, han convocat, marxes i concentracions estàtiques.

Amb aforaments limitats, màscaretes i mantenint la distància de seguretat, es van sortir al carrer a unes 70 ciutats de tota Espanya. A Madrid la Delegació del Govern a Madrid va autoritzar 8 manifestacions amb un total 4.175 persones. La pandèmia ha impedit marxes massives. Els serveis d'organització dels sindicats van estar pendents del compliment de les normes.

Amb el lema "El país està en deute amb la classe treballadora", es reivindica la derogació de la reforma laboral per una dignitat laboral, la pujada del salari mínim i la derogació de la reforma de pensions de 2013, perquè hi hagi pensions suficients per a les pròximes tres dècades.

 

Generació SAVIA, una iniciativa de la Fundació Endesa en col·laboració amb la Fundació "máshumano", ha posat en marxa una campanya amb la qual es pretén valorar el talent de les persones de 50 més d'anys i la seva aportació fonamental al món laboral i empresarial. Així, a través de l'etiqueta #DíaDelTrabajadorSenior i amb un vídeo on participen rostres coneguts del món del cinema, la televisió, la música i la cultura, entre altres, es dóna a conèixer el manifest per a aconseguir que el vnent 30 d'abril, el dia abans del Dia del Treballador, sigui instaurat com el "Dia del Treballador Sènior" amb el lema de "Per als quals arribem primer, el nostre dia serà abans".

A Espanya hi ha prop d'un milió de persones aturades de més de 50 anys, la majoria d'aquests és de llarga durada. Aquesta situació s'ha vist agreujada en els últims mesos per la crisi de la Covid-19, sent aquests col·lectius el més colpejats per la pandèmia en termes d'ocupació. Un dels motius és la discriminació per raons d'edat, que aparta prematurament als professionals sèniors del mercat de treball a causa de prejudicis que no es corresponen amb la seva realitat.

Un año de pandemia: 440.000 empleos menos y 400.000 parados más

 

Hace ya un año que el mercado laboral sufrió un golpe sin precedentes como consecuencia de la pandemia de coronavirus. El saldo, hasta ahora, se resume en dos datos: 438.617 empleos menos y 401.328 parados más, según los ministerios de la Seguridad Social y de Trabajo. La caída empezó el 12 de marzo de 2020 y se acercó al millón de afiliados menos en las siguientes semanas. Con el levantamiento paulatino de la reclusión llegó el rebote. Desde entonces el mercado laboral ha evolucionado en función de las sucesivas olas de la pandemia. Pero un año después de aquel día la Seguridad Social todavía cuenta esos casi 440.000 ocupados de alta menos. Las cifras podrían ser peores, pero los ERTE, que a finales de marzo amparaban a 743.628 trabajadores, lo han evitado.

Marzo fue un buen mes para el empleo. Aumentó la afiliación en una media de 70.790 cotizantes, y bajó el paro, con 59.149 desempleados menos. Es lo habitual en un mes en el que la llegada del buen tiempo y de la Semana Santa marcan el inicio de la buena temporada para la ocupación. Eso no sucedió el año pasado, cuando la Gran Reclusión fundió a negro la economía de todo el mundo y robó a la española las estaciones buenas para su mercado de trabajo, acabando con seis años de crecimiento laboral. “Respecto al momento más agudo de la crisis, en abril de 2020, se ha producido un descenso de 2,9 millones de personas en ERTE, según fecha de alta, y de 2,6 millones, según fecha de notificación”, explica la Seguridad Social en una nota.

Principals ajuts per situació de desocupació

 
La Seguretat Social és un sistema de previsió que garanteix una certa cobertura a tots els seus beneficiaris, que són els ciutadans d'un país. Es basa en un sistema de solidaritat intergeneracional, també conegut com a sistema de repartiment, que exigeix als actuals pensionistes haver aportat el seu granet de sorra (haver cotitzat) al sistema durant el temps en el qual van estar treballant. Aquestes prestacions es coneixen com a pensions contributives. En determinades circumstàncies, la Seguretat Social ofereix la possibilitat d'accedir a una prestació fins i tot sense haver cotitzat o contribuït prèviament al sosteniment del sistema. Aquestes són pensions no contributives, ja que no és necessari haver cotitzat prèviament per a poder gaudir d'elles.

Generalment constitueixen un dret de contingut dinerari que, una vegada reconegut quan es reuneixen determinades condicions, s'integra en el patrimoni del beneficiari, en les contingències o situacions protegides previstes en la Llei. És divideixen en 4 grups.

• Pensions, són prestacions econòmiques de meritació periòdica i de durada vitalícia o fins a aconseguir una edat determinada.
• Subsidis, prestacions de meritació periòdica i de durada temporal.
• Indemnitzacions, prestacions econòmiques abonables per una sola vegada.
• Prestacions per desocupació, aquestes es poden sol·licitar al Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), és necessari estar inscrit/a en l'Oficina d'ocupació i estar en cerca activa d'ocupació.

Assat50 fa vuit 8

 

Aquest mes de febrer Assat50 ha fet vuit anys, el 14 de febrer del 2013 es va inscriure a l'entitat al registre d'entitats de la Generalitat de Catalunya.

La pandèmia mundial de la Covid-19 ha fet que el 2020 hagi sigut molt dur per a les víctimes de la malaltia, també per l'atur. Segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), l'any va acabar amb 622.600 llocs de treball destruïts, i amb 527.900 persones desocupades més, el que va donar 3,71 milions de persones a l'atur. La taxa d'atur va arribar al 16,13%, en un moment al qual l'ocupació s'estava recuperant de la crisi financera i la gran recessió.

El confinament i els següents brots i rebrots, no han permès fer les activitats presencials d'Assat50 (reunions, tallers, etc.). Encara i així hem mantingut el contacte amb associats i associades bé a través del correu electrònic, trucades telefòniques, WhatsApp, etc.

El 2021 hem començat de nou amb reunions presencials, amb totes les mesures (distancia, mascaretes, aforo, etc.) per evitar contagis.

Hem fet vuit anys, continuarem treballant per treballar, fent accions d'activació cap a la feina, aconseguint llocs de treball, fent feina en xarxa, lluitant perquè es valori de l'experiència i el talent als llocs de treball per donar visibilitat al col·lectiu de persones aturades de més de 45 anys i per i l'atur de llarga durada. Si la situació ho fa possible en aquest 2021, farem el 4t congrés sobre l'ocupació del nostre col·lectiu.

Agraïm el recolzament de totes les persones que han fet complir VUIT anys, a les que voluntàriament han dedicat temps per fer taller i activitats que han ajudat a trobar feina a persones d'Assat50.

Finalment en aquest any des de Assat50, el  nostre reconeixement t a la tasca realitzada pel personal sanitaris, a les forces de l'ordre i als treballadors i treballadores "essencials" (netejadors, transportistes, de funeraries...), i el nostre record també per a víctimes d'aquesta pandemia.

Moltes mercès

Junta Assat50