dimecres, 22 de maig del 2013

Estem informats, les mesures de l'actual govern desfavoreixen al nostre col·lectiu



El març passat va entrar en vigor el Reial decret-llei 5/2013, publicat en el BOE del 16 de març, que curiosament s’anomena “de mesures per afavorir la vida laboral dels treballadors de més edat i promoure l'envelliment actiu”, quan el que es fa és endurir les condicions d'accés a la pensió de jubilació anticipada. Ja al Preàmbul diu que amb aquesta modificació es pretén aconseguir un estalvi econòmic per a un sistema de pensions la sostenibiitat del qual depèn de la seva adequació “a les circumstàncies i realitats socials i econòmiques del sistema on es desenvolupa”. A l'Exposició de Motius, assenyala que a partir de les orientacions contingudes en l'Informe d'Avaluació i Reforma del Pacte de Toledo de 2011, aquesta reforma s'emmarca en l'estratègia global de la Unió Europea per afrontar el repte de l'envelliment i el seu impacte sobre els sistemes de protecció social i, en particular, pretén satisfer les Recomanacions del Consell de la Unió Europea de 10 de juliol de 2012, en l'àmbit de la sostenibilitat del sistema de pensions i l'impuls de l'envelliment actiu. Una vegada més cal fer el que diu Europa.

Regula entre altres les modalitats d'accés a la jubilació anticipada i a la jubilació parcial establertes en la Llei 27/2011, que ja figuraven en la disposició addicional primera del Reial decret llei 29/2012 i el govern va suspendre durant mesos en base a l'exposició de motius assenyalada.

Pel que fa a la jubilació parcial, al Reial decret llei 5/2013 la reducció màxima de la jornada de treball es limita amb caràcter general al 50% (abans 75%), si bé es permet aconseguir-ne el 75% (abans 85%) quan aquesta mesura vingui acompanyada de la formalització d'un contracte de relleu amb un treballador més jove, amb caràcter indefinit i a temps complet. El període mínim de cotització per acollir-se a aquesta modalitat de jubilació es fixa en 33 anys (abans 30) i25 anys en el cas de persones discapacitades en grau igual o superior al 33%. Sí que és positiu el fet que ara, en aquests 33 anys, es comptabilitza el servei militar.

Quant a la jubilació anticipada, se n'endureixen les condicions i s'estableixen dues modalitats: una és la voluntària, on l'edat d'accés s'incrementa gradualment dels 63 anys i un mes, el 2013, fins als 65 anys el 2027, i s’ha de cotitzar 35 anys (abans 30). En el supòsit de la jubilació anticipada involuntària o forçosa (cessament per causa no imputable a la lliure voluntat del treballador), l'edat d'accés passa dels actuals 61 anys als 63 anys en el 2027, i el període mínim de cotització es fixa en 33 anys (abans 30). En tots dos casos hi ha coeficients reductors que s'aplicaran sobre la pensió. A més es redueix els costos del sistema dels plans de jubilació en els acomiadaments col•lectius, cosa que  vol dir que els treballadors afectats cobraran menys.

Aquest Reial decret no només fa “desaparèixer” la possibilitat de jubilació anticipada per a la major part dels treballadors, ja que la limita als que tinguin una llarga carrera de cotització, sinó que en el supòsit de jubilació forçosa, en què no hi ha la capacitat de triar ser acomiadat, o l'obertura d'un expedient de regulació, etc., augmenta el risc d'exclusió social ja que l'accés és per circumstàncies alienes a la voluntat de la persona, amb una reducció important de la quantia (coeficients reductors) i, a més, amb les gairebé nul•les possibilitats que hi ha per trobar una ocupació més enllà dels 61 anys d'edat, quan ja és molt complicat trobar-ne una a partir dels 50 anys.

Per afavorir la vida laboral dels treballadors de més edat i promoure l'envelliment actiu, el Reial decret regula que el pensionista podrà fer qualsevol treball per compte aliè o propi (autònom), bé a temps complet o a temps parcial, sempre que hagi complert l'edat ordinària de jubilació i tingui dret al 100% de la base reguladora, normalment amb 38 anys cotitzats, i percebre igualment el 50% de la seva pensió de jubilació. Durant la realització de l'activitat laboral, empresaris i treballadors han de cotitzar a la Seguretat Social per incapacitat temporal al tipus de cotització més baix i per contingències professionals A més hauran de fer-se càrrec d'una cotització addicional, anomenada de solidaritat, del 8% (6% a càrrec de l'empresari i 2% a càrrec del treballador). També s'exigeix una sèrie de requisits a les empreses que posin en marxa aquesta compatibilització

Aquest nou règim de compatibilitat entre la pensió de jubilació i el treball, en principi, no sembla de gaire aplicació, sobretot perquè a Espanya hi ha prop de 2,5 milions de joves sense ocupació i el nombre d'aturats majors de 55 anys augmenta trimestre rere trimestre, respecte al mateix període de l'any anterior. Com ja s'ha indicat, la majoria dels treballadors majors 55 anys d'edat que es queden sense ocupació són exclosos o expulsats del mercat laboral, i la taxa d'activitat d'aquestes persones és molt baixa.

S'estableix que els treballadors més grans de 55 anys que hagin esgotat la prestació per desocupació o que no hi tinguin dret, tindran la consideració de col•lectiu protegit prioritari per a l'aplicació de polítiques actives d'ocupació a fi de fomentar la seva permanència al mercat de treball i perllongar la seva vida laboral. Però com ho faran? Tal com han actuat fins ara, fa una mica de por el resultat.

No n’hi va haver prou que el subsidi per a majors de 52 anys s'augmentés fins als 55 en la Llei 27/2011, que en aquest Reial decret llei 5/2013 s'exigeix que per tenir dret al cobrament dels 426 euros del subsidi, cal que la suma de les rendes de tots els integrants de la unitat familiar, inclòs el sol•licitant, sigui de menys de 967 euros o de 1.450 si hi ha més de dos membres. Això suposa una severa retallada a l'accés a aquest subsidi i un augment de la precarietat en les famílies.

El govern, que va eliminar els avantatges en la contractació de majors de 45 anys fent que els empresaris deixessin de percebreles subvencions per contractar-los, introdueix en el Reial decret llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul del creixement i de la creació d'ocupació Jove 2013-2016, que els joves emprenedors que contractin majors de 45 anys tindran una reducció de les seves quotes per contingències comunes del 100% durant el primer any; això sí, han d’estar desocupats, almenys, 12 mesos dels últims 18. Serà això un al•licient perquè els emprenedors contractin majors de 45 anys?

Com ja s'ha vist si d'una banda les persones més gransde 50 anys, tenen grans dificultats per trobar feina, i per una altra s'allarga la jubilació als 67 i es parla ja dels 70 i s'endureix el cobrament del subsidi als majors de 55 (abans als 52) Què hauran de fer aquestes persones durant 17 anys? Allargar la jubilació significa cobrar menys pensió, per la dificultat per cotitzar en els últims anys. Si el govern segueix l'exemple d'Alemanya per retallar seguirà també l’exemple dels “minijobs”? Allí les perspectives demogràfiques no són diferents a les d'aquí, però les empreses han optat pels “minijobs”. Pel que fa al cas dels jubilats de més de 65 anys, segons les estadístiques en treballen ja gairebé 800.000, al voltant del 15% dels quals supera els 75 anys. Els “minijobs” poden ser una solució a curt termini per reduir la desocupació? No és millor treballar unes hores i repartir l'ocupació, que tenir més de 6.200.000 aturats, entre els quals uns 577.000 són més grans de 50 anys? També s'hauria de plantejar que la Llei de l'emprenedor no fos solament per als joves sinó per a totes les persones que creïn un negoci. S’han de posar en marxa mesures que generin confiança i ocupació.


Mª Hilda LOPEZ
Secretaria Assat50 
Maig-2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada