El març passat va entrar en vigor el Reial
decret-llei 5/2013, publicat en el BOE del 16 de març, que curiosament
s’anomena “de mesures per afavorir la vida laboral dels treballadors de més
edat i promoure l'envelliment actiu”, quan el que es fa és endurir les
condicions d'accés a la pensió de jubilació anticipada. Ja al Preàmbul diu que
amb aquesta modificació es pretén aconseguir un estalvi econòmic per a un
sistema de pensions la sostenibiitat del qual depèn de la seva adequació “a les
circumstàncies i realitats socials i econòmiques del sistema on es
desenvolupa”. A l'Exposició de Motius, assenyala que a partir de les
orientacions contingudes en l'Informe d'Avaluació i Reforma del Pacte de Toledo
de 2011, aquesta reforma s'emmarca en l'estratègia global de la Unió Europea
per afrontar el repte de l'envelliment i el seu impacte sobre els sistemes de
protecció social i, en particular, pretén satisfer les Recomanacions del
Consell de la Unió Europea de 10 de juliol de 2012, en l'àmbit de la sostenibilitat
del sistema de pensions i l'impuls de l'envelliment actiu. Una vegada més cal
fer el que diu Europa.
Regula entre altres les modalitats d'accés a la
jubilació anticipada i a la jubilació parcial establertes en la Llei 27/2011,
que ja figuraven en la disposició addicional primera del Reial decret llei
29/2012 i el govern va suspendre durant mesos en base a l'exposició de motius
assenyalada.
Pel que fa a la jubilació parcial, al Reial decret
llei 5/2013 la reducció màxima de la jornada de treball es limita amb caràcter
general al 50% (abans 75%), si bé es permet aconseguir-ne el 75% (abans 85%)
quan aquesta mesura vingui acompanyada de la formalització d'un contracte de
relleu amb un treballador més jove, amb caràcter indefinit i a temps complet.
El període mínim de cotització per acollir-se a aquesta modalitat de jubilació
es fixa en 33 anys (abans 30) i25 anys en el cas de persones discapacitades en
grau igual o superior al 33%. Sí que és positiu el fet que ara, en aquests 33
anys, es comptabilitza el servei militar.
Quant a la jubilació anticipada, se n'endureixen
les condicions i s'estableixen dues modalitats: una és la voluntària, on l'edat
d'accés s'incrementa gradualment dels 63 anys i un mes, el 2013, fins als 65
anys el 2027, i s’ha de cotitzar 35 anys (abans 30). En el supòsit de la
jubilació anticipada involuntària o forçosa (cessament per causa no imputable a
la lliure voluntat del treballador), l'edat d'accés passa dels actuals 61 anys
als 63 anys en el 2027, i el període mínim de cotització es fixa en 33 anys
(abans 30). En tots dos casos hi ha coeficients reductors que s'aplicaran sobre
la pensió. A més es redueix els costos del sistema dels plans de jubilació en
els acomiadaments col•lectius, cosa que
vol dir que els treballadors afectats cobraran menys.
Aquest Reial decret no només fa “desaparèixer” la
possibilitat de jubilació anticipada per a la major part dels treballadors, ja
que la limita als que tinguin una llarga carrera de cotització, sinó que en el
supòsit de jubilació forçosa, en què no hi ha la capacitat de triar ser
acomiadat, o l'obertura d'un expedient de regulació, etc., augmenta el risc
d'exclusió social ja que l'accés és per circumstàncies alienes a la voluntat de
la persona, amb una reducció important de la quantia (coeficients reductors) i,
a més, amb les gairebé nul•les possibilitats que hi ha per trobar una ocupació
més enllà dels 61 anys d'edat, quan ja és molt complicat trobar-ne una a partir
dels 50 anys.
Per afavorir la vida laboral dels treballadors de més
edat i promoure l'envelliment actiu, el Reial decret regula que el pensionista
podrà fer qualsevol treball per compte aliè o propi (autònom), bé a temps
complet o a temps parcial, sempre que hagi complert l'edat ordinària de
jubilació i tingui dret al 100% de la base reguladora, normalment amb 38 anys
cotitzats, i percebre igualment el 50% de la seva pensió de jubilació. Durant
la realització de l'activitat laboral, empresaris i treballadors han de
cotitzar a la Seguretat Social per incapacitat temporal al tipus de cotització
més baix i per contingències professionals A més hauran de fer-se càrrec d'una
cotització addicional, anomenada de solidaritat, del 8% (6% a càrrec de
l'empresari i 2% a càrrec del treballador). També s'exigeix una sèrie de
requisits a les empreses que posin en marxa aquesta compatibilització
Aquest nou règim de compatibilitat entre la pensió
de jubilació i el treball, en principi, no sembla de gaire aplicació, sobretot
perquè a Espanya hi ha prop de 2,5 milions de joves sense ocupació i el nombre
d'aturats majors de 55 anys augmenta trimestre rere trimestre, respecte al
mateix període de l'any anterior. Com ja s'ha indicat, la majoria dels
treballadors majors 55 anys d'edat que es queden sense ocupació són exclosos o
expulsats del mercat laboral, i la taxa d'activitat d'aquestes persones és molt
baixa.
S'estableix que els treballadors més grans de 55
anys que hagin esgotat la prestació per desocupació o que no hi tinguin dret,
tindran la consideració de col•lectiu protegit prioritari per a l'aplicació de
polítiques actives d'ocupació a fi de fomentar la seva permanència al mercat de
treball i perllongar la seva vida laboral. Però com ho faran? Tal com han
actuat fins ara, fa por el resultat.
No n’hi va haver prou que el subsidi per a majors
de 52 anys s'augmentés fins als 55 en la Llei 27/2011, que en aquest Reial
decret llei 5/2013 s'exigeix que per tenir dret al cobrament dels 426 euros del
subsidi, cal que la suma de les rendes de tots els integrants de la unitat familiar,
inclòs el sol•licitant, sigui de menys de 967 euros o de 1.450 si hi ha més de
dos membres. Això suposa una severa retallada a l'accés a aquest subsidi i un
augment de la precarietat en les famílies.
El govern, que va eliminar els avantatges en la contractació
de majors de 45 anys fent que els empresaris deixessin de percebreles
subvencions per contractar-los, introdueix en el Reial decret llei 4/2013, de
22 de febrer, de mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul del creixement i
de la creació d'ocupació Jove 2013-2016, que els joves emprenedors que
contractin majors de 45 anys tindran una reducció de les seves quotes per
contingències comunes del 100% durant el primer any; això sí, han d’estar
desocupats, almenys, 12 mesos dels últims 18. Serà això un al•licient perquè
els emprenedors contractin majors de 45 anys?
Com ja s'ha vist si d'una banda les persones més
gransde 50 anys, tenen grans dificultats per trobar feina, i per una altra
s'allarga la jubilació als 67 i es parla ja dels 70 i s'endureix el cobrament
del subsidi als majors de 55 (abans als 52) Què hauran de fer aquestes persones
durant 17 anys? Allargar la jubilació significa cobrar menys pensió, per la
dificultat per cotitzar en els últims anys. Si el govern segueix l'exemple
d'Alemanya per retallar seguirà també l’exemple dels “minijobs”? Allí les
perspectives demogràfiques no són diferents a les d'aquí, però les empreses han
optat pels “minijobs”. Pel que fa al cas dels jubilats de més de 65 anys,
segons les estadístiques en treballen ja gairebé 800.000, al voltant del 15%
dels quals supera els 75 anys. Els “minijobs” poden ser una solució a curt
termini per reduir la desocupació? No és millor treballar unes hores i repartir
l'ocupació, que tenir més de 6.200.000 aturats, entre els quals uns 577.000 són
més grans de 50 anys? També s'hauria de plantejar que la Llei de l'emprenedor
no fos solament per als joves sinó per a totes les persones que creïn un
negoci. S’han de posar en marxa mesures que generin confiança i ocupació.
Mª Hilda LOPEZ
Secretaria Assat50
Maig-2013
Maig-2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada