Si bé la millora
de l'ocupació sempre és una bona notícia, la contrapartida és la baixa
qualitat d'aquesta. Segons dades publicades pel Ministeri de Treball,
Migracions i Seguretat Social, l'any 2018 l'atur va baixar a Espanya per sisè
any consecutiu, el nombre de persones inscrites en els Serveis Públics
d'Ocupació (SEPE) va caure en els últims 12 mesos en 210.484 persones (-6,17%),
sent el total de persones en aquesta situació de 3.202.297, alhora segons les
mateixes dades la Seguretat Social va registrar la millor dada des de 2007.
L'ocupació que es
genera és precària, a la vegada Espanya continua liderant l'atur a Europa,
només darrere de Grècia, les persones aturades passa dels 3 milions dues-centes
mil, el percentatge d'atur és del 14,55%, lluny del 7,9% del segon trimestre
del 2007. La mitjana en la Unió Europea (UE) és del 6,9%. Així mateix el 2018
només el 10,25% dels contractes van ser indefinits (quasi el 27 de cada 100
persones assalariades tenen un contracte temporal (en el cas dels joves la relació
és del 73%)). L'ocupació a temps parcial està en màxims històrics, i les
empreses paguen les cotitzacions socials més altes de tota la UE. La patronal
es queixa que Espanya recapta més per aquest concepte, que per IRPF o IVA.
Totes aquestes
dades són una crida per a treballar de debò per a reduir l'atur, i millorar la
qualitat de l'ocupació.
Entre les causes
d'aquesta situació, està la poca efectivitat dels serveis públics d'ocupació,
la taxa de persones que troben feina per mediació dels Serveis d'Ocupació és
molt baixa. Altra qüestió és el desànim de moltes persones desocupades que no
aconsegueixen reincorporar-se a un mercat laboral, o bé o fan amb ocupacions
mal pagades o a temps parcial involuntari, de manera que treballar no evita
viure precàriament. La reforma laboral del PP del 2012, no ha servit per a
crear més ocupació, ni per a avançar a reduir l'atur estructural (greu problema
que té Espanya), han passat gairebé set anys i la precarietat laboral ha
augmentat.
Sobre els Serveis
públics d'ocupació, el premi Nobel d'Economia Christopher Pissarides, assenyala
que "hi ha mercats especials com el mercat laboral que necessita una feina
d'intermediació per a casar oferta i demanda. L'ocupació no és un bé homogeni i
intentar adequar el servei de qui l'ofereix amb l'interès de qui el demanda té
costos. Aquests costos (diners, temps) es redueixen amb la intermediació que
correspon als Serveis Públics d'Ocupació". A Espanya només el 3,7% de les
persones en atur troba feina per mediació dels Serveis d'Ocupació, falla el
sistema de recol•locació, a Regne Unit, o alguns estats dels EUA, els serveis
d’ocupació ofereixen a qui esta a l’atur, l’ajuda de persones expertes que els
orienta, i coneix les necessitats de les empreses locals, Alemanya té mecanismes
d'ajuda específics perquè les empreses mantinguin l'ocupació en moments de
crisi. Aquí les competències estan repartides entre el Servei Públic d'Ocupació
Estatal i les autonomies, el que impedeix un correcte funcionament. Aquests serveis
han d'estar constantment preparats per a adaptar-se a les transformacions cel
context laboral.
S’han de posar en
marxa de manera eficient canvis i reformes que afavoreixin la reactivació
econòmica i la competitivitat de les empreses, reducció de l'atur i la creació
d'ocupació de qualitat ha de ser un objectiu fonamental.
L'atur estructural és un greu problema, aquí la taxa és elevada el que
suposa la infrautilització de la capacitat productiva, ja que una part
del factor treball disponible en l'economia es manté ociosa, pesant
negativament sobre el creixement potencial. Com més gran és la taxa
d'atur estructural, menor és el creixement potencial i més vulnerable és
una economia a les espirals inflacionàries, segons detalla la fundació Funcas,
que afegeix que aquest a més, té un doble impacte negatiu sobre els
ingressos públics: no només minva la capacitat recaptatòria de
l'Administració Pública, sinó que incrementa la demanda de recursos
destinats al manteniment de rendes en forma de subsidi d'atur i altres
prestacions de caràcter social. Sense oblidar que suposa l'exclusió
laboral d'una part important de treballadors i treballadores,
principalment de les persones en atur llarga durada (més de 12 mesos
sense trobar feina).
És necessari
reforçar la despesa per a la millora dels Serveis d'Ocupació, i per posar en
marxa polítiques actives d’ocupació efectives, orientades cap a la millora de
les habilitats i coneixements de les persones sobre la base de les necessitats
del mercat laboral, cal a més impulsar l’auto ocupació. S’haurien d’aprofitar també les èpoques de bonança econòmica per a posar en marxa mesures capaces de frenar
la destrucció d'ocupació en temps de crisi. Altra acció podria ser compartir
Bones Pràctiques de millora de l'ocupació, per a crear ocupació de qualitat.
Maria Hilda Lopez Perez
Presidente Assat50
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada