Philip Alston relator
de l'ONU expert independent, que no cobra un sou de l'organisme, ha recorregut
sis comunitats autònomes en 12 dies per a avaluar la desigualtat, que "va
explotar" després de la crisi econòmica, i conèixer de primera mà la
realitat dels més vulnerables. El passat 7 de febrer va fer una roda de premsa
a Madrid, on va criticar a la classe política, que en la seva opinió "ha
fallat" als qui més el necessitaven.
Les conclusions
que ha avançat el relator sobre Espanya suposen un dur cop per a les polítiques
implementades en l'última dècada pels Governs estatals i regionals. Però són
això: crítiques al passat. Philip Alston subratlla "l'oportunitat"
que brinda el futur i que ha d'aprofitar el Govern per a canviar aquesta
situació.
En tot cas Alston
veu de forma molt clara que Espanya ha de revisar i actuar, ha dit "Havia
estat de visita moltes vegades. He estat testimoni de la diversitat cultural,
de la riquesa. Aquesta vegada he vist un altre rostre", ha assegurat. Dues
Espanyes. Una pròspera. Una altra, amb la qual s'ha topat en les últimes dues
setmanes, és "la llar d'un percentatge alt de gent que viu a la vora de
les seves possibilitats".
El sistema de
protecció social d'Espanya "està trencat" va dir. Les conclusions
preliminars del relator de l'ONU sobre extrema pobresa i drets humans, Philip
Alston, reflecteixen un país en el qual els drets socials i econòmics es prenen
"rares vegades de debò". Aquest expert.
El 26,1% de la
població a Espanya, i el 29,5% dels nens, segons cita amb xifres de 2018
l'informe preliminar, es trobava en risc de pobresa o exclusió social, que no
és vinculant però enfronta a Espanya a una realitat en la qual resulta dur
mirar-se. Més de la meitat de la població va tenir dificultats per a arribar a
fi de mes i el 5,4% va experimentar privació material severa. Alston ha
insistit també en l'elevada taxa de desocupació (13,7%), més del doble de la
mitjana de la UE.
Alston ha
criticat durament que "successius Governs hagin decidit intencionadament
baixar les taxes impositives i ajudar a les companyies, no perseguir molt
l'evasió fiscal, que a Espanya és rampant, mentre han mantingut nivells de
protecció social molt baixos". La pobresa és una decisió política. Aquesta
és la seva tesi. Les polítiques per a sortir de la crisi han beneficiat a les
classes més altes.
En tot cas va
dir, "No tot és dolent. El sistema de salut és una joia, i el de pensions
salva a molts majors de l'exclusió. Però sí que crec que l'espanyola mitjana i,
sobretot els més vulnerables, l'estan passant molt mal i se'ls està prestant
poca atenció. Així ha estat en l'última dècada. Les seves condicions s'han
deteriorat", ha afirmat. Les seves conclusions finals veuran la llum a
mitjan enguany, quan també acaba el seu mandat com a relator, que va assumir en
2014. En aquest temps ha visitat i avaluat dos països a l'any. A l'agost va
tornar de Malàisia.
Alston ha descrit
un sistema educatiu "segregat, cada vegada més anacrònic", una
burocràcia per a sol·licitar ajudes més pròpia "del segle XIX que del
XXI" i ha instat a regular els preus dels lloguers en les grans ciutats.
En el seu informe sosté que la població s'enfronta a "preus de l'habitatge
que es disparen, a privatitzacions de blocs d'apartaments i a desnonaments
agressius". L'impacte de les transferències socials en la reducció de la
pobresa és el sisè més baix de la UE, Espanya va invertir
"significativament menys que altres països de la Unió" en
discapacitat, polítiques de família i habitatge. El percentatge d'adults en
llars sense ocupació i que reben prestacions socials estava entre els més
baixos dels Vint-i-vuit en 2016, més de 15 punts per sota de la mitjana
europea. La "burocratització del sistema de protecció social és una causa
important d'exclusió i els requisits excessius de documents són un obstacle per
al suport".
Si bé Alston ha
dit que ha escoltat les impressions d'autoritats autonòmiques i centrals, i ha
assegurat que coneixen gran part dels desafiaments, s'ha mostrat frustrat
perquè es passessin la pilota els uns als altres. Ha reclamat inversió. Perquè
els nens que neixin en pobresa no es vegin abocats a ella. Perquè el sistema
"deixi d'estar fracturat".
Les receptes per
a solucionar aquesta desigualtat i pobresa generalitzades passen per una
despesa més eficient, però també per una major despesa en algunes partides. Per
a això, Espanya "també necessita canviar la seva política fiscal".
L'australià apunta directament contra la política impositiva espanyola,
"un sistema fiscal que brinda molts més beneficis als rics que als
pobres", sense tot just capacitat redistributiva en comparació amb els
països de la UE.
FONT; El Pais i ElDiario.es
Per mer informació entrar als següent enllaços: ElPais ElDiario.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada