dilluns, 16 de març del 2020

EL Coronavirus perjudicis per l'economia, s'estima molt dolent per l'atur


Que el coronavirus causarà perjudicis a l'economia espanyola, ho tenen clar tots els analistes i economistes. Des dels diferents serveis d'estudis dels bancs, les persones expertes, les entitats d'inversió, etc., la conclusió és clara: la incertesa sobre l'evolució del virus ennuvola les estimacions, per la qual cosa tota previsió és "temptativa". El fet de no poder determinar la durada de la pandèmia dificulta precisar en quina mesura perjudicarà l'economia.

Bank of AmericaStandard & Poor's (S&P), Funcas i també el Fons Monetari Internacional han reduït les previsions de creixement per al PIB nacional. La rebaixa més gran ha estat la de S&P, que ha passat d'estimar un creixement de l'1,7% a l'1,3%. El Govern espanyol no ha mogut fitxa pel que fa a previsions, i situa el creixement esperat en l'1,6%


Sí que ho ha fet Brussel·les. La Comissió Europea ha advertit que l'economia comunitària "caurà o es tornarà negativa" de forma molt probable a causa del coronavirus. Aquest podria ser l'escenari més perjudicial, una nova recessió, que Esade calcula que es materialitzarà en el segon semestre de l'any.

Una situació que Espanya enfronta en unes condicions molt diferents de la crisi de 2008. Al tancament del 2008, el deute sobre el PIB va ser el 39,7%, mentre que el desembre de 2019 el deute va aconseguir el 97,8% del PIB. Aquesta xifra explica, en certa manera, les mesures que el Govern està prenent davant al coronavirus: mentre Alemanya pot injectar diners públics a les empreses, Espanya opta per l'ajornament de pagaments per a no endeutar-se encara més.

Els experts coincideixen que la incertesa fa impossible concretar l'impacte econòmic d'aquesta crisi. La taxa d'atur és la mateixa que en 2008. Mentre que al març d'aquest any la xifra era del 9,6%, va aconseguir el 13,79% a tancament de 2008, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'últim trimestre de 2019 va deixar una taxa d'atur de l'13,78%.

Des de Randstad apunten que "la situació encara és d'incertesa i és difícil realitzar prediccions sobre l'evolució de l'economia a curt termini". No obstant això, calculen que les mesures implementades pel Govern serviran per a evitar 14.398 persones acomiadades. 

Així, els ajornaments per a PIMES i AUTÒNOMS evitaran la destrucció d'ocupació, però no tindrà la mateixa sort la creació de llocs de treball que ja denota alentiment, segons alerten des de CaixaBank Research: al gener, el creixement interanual va ser de l'1,8% enfront del 2% al desembre i un 2,6% en la mitjana de 2019.

"En un escenari en el qual el PIB es reduís un 0,1% estaríem parlant que es deixarien de crear gairebé 30.000 ocupacions (29.994); en un escenari mitjà amb una reducció del PIB del 0,3%, estaríem en una creació neta d'ús de -70.000 ocupacions i, en l'escenari més negatiu, on el PIB creixés un 1% (és a dir, mig punt menys de l'estimat a causa del coronavirus) es deixarien de crear gairebé 130.000 ocupacions netes menys", assenyalen des de la consultora de Recursos Humans.

Enric Serradell, professor dels Estudis d'Economia i Empresa i director de MBA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), considera, no obstant això, que l'efecte sobre l'ocupació serà a curt termini. Serradell creu que aquesta crisi servirà per a accelerar l'automatització i avançar en la digitalització de les empreses.



Una crisi global. Serradell explica que a diferència d'unes altres, el coronavirus és "una crisi global". El fet que el focus principal estigui a "la Xina, el proveïdor principal de la resta del món" provoca que estiguem davant un escenari econòmic "molt greu". En aquest sentit, Espanya pot veure ressentida la seva balança comercial, per la dependència de les exportacions. Si el comerç exterior va créixer un 1,8% en 2019 enfront del 7,7% de 2017, segons dades de la Secretaria d'Estat de Comerç, les restriccions dels diferents països no ajuden al fet que en 2020 les xifres puguin millorar. Si bé és cert que el transport de mercaderies no està restringit, la cadena logística pot trencar-se si es limita l'activitat de magatzems o distribuïdors.

El fantasma de la crisi financera. El pitjor escenari per al sistema bancari seria, sens dubte, que es posés en risc l'estabilitat financera, la qual cosa portaria al fet que algunes entitats haguessin de tancar i es produís un corralito. No obstant això, els experts no creuen que es vagi a arribar a aquest extrem, sinó que el més probable és que les perspectives econòmiques dels bancs espanyols s'afebleixin i tant els domèstics (CaixaBank, Bankia, Sabadell, Bankinter i les antigues caixes) com els internacionalitzats (Santander i BBVA) pateixin un impacte en les seves carteres de crèdit, encara que de manera limitada, com subratllen des de Moody’s. Això sí, si la crisi s'allarga massa, tant la qualitat del crèdit com la rendibilitat, aquesta última danyada abans de la crisi pels tipus baixos, sofriran l'impacte “més sever”.

Els bancs patiran per l'empitjorament de l'economia i les mesures dels bancs centrals. L'empitjorament de les projeccions econòmiques, la deterioració de la qualitat del crèdit a empreses i les conseqüències de les mesures que estan prenent els bancs centrals portaran pel camí de l'amargor a la banca espanyola, segons l'agència de qualificació.

D'acord amb Goldman Sachs, les economies espanyola i francesa seran més “resilients”, atès que tenen una exposició al comerç mundial menor que la resta d'Europa i parteixen d'un “punt de partida més forta”, la qual cosa vindria bé al sector bancari espanyol, si bé tot dependrà de l'abast de la crisi sanitària en aquest país.

La bona notícia és que les entitats espanyoles arriben a aquesta crisi, en general, amb bones posicions de capital i, a més, el BCE ha decidit relaxar els requeriments per a donar-los un respir. La dolenta és que això no garanteix per si mateix l'estabilitat bancària, que no solament podria trontollar-se per falta de demanda de crèdit, sinó també per la relaxació dels criteris de concessió del mateix en la qual podrien caure les entitats a causa de la situació d'alarma i per a anar salvant els seus comptes al llarg de l'any, la qual cosa donaria lloc a un augment de la morositat. El fantasma de la crisi financera s'apareix aquests dies més que mai, per la qual cosa el BCE ha sortit al rescat amb un pla d'emergència… que no ha acontentat a tots.

Mentre als Estats Units, Regne Unit, el Canadà i Noruega, entre altres, han optat per rebaixar els tipus d'interès, a Europa la solució ha vingut per la via d'una barra lliure de liquiditat i una ampliació de les línies de finançament perquè els diners flueixin fins a l'economia real i els agents no s'aturin per manca de recursos.

Al marge de l'impacte a Espanya, els bancs més internacionalitzats, Santander i BBVA, a més, hauran de bregar amb el desenvolupament de la crisi en els seus principals mercats, situats al Brasil i Mèxic, respectivament. De moment, des de Singular Bank estimen que el creixement de les economies emergents es reduirà en 2020 fins a un 4,1% anual, enfront del 4,7% anual estimat previ a la crisi.

En el que coincideixen els experts és que aquesta crisi portarà a una onada de canvis de previsions de creixement en les empreses espanyoles així com un canvi de paradigma en les relacions comercials. Algunes ja estan anticipant les seves mesures, com Mapfre, que revisarà els seus objectius estratègics, o Seat i Ibèria, que han anunciat Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTE) a causa de la paralització de la seva activitat. El pitjor escenari per a Espanya s'acosta per moments.

Font: El independiente

Des d'Assat50, sol·licitem al govern que faciliti el manteniment de les empreses, de liquiditat, de contenció temporal de despeses, així com mesures d'índole laboral, com la simplificació i agilitació dels procediments en els expedients de regulació temporal d'ocupació, se suspengui l'obligació de pagament de les cotitzacions per part de l'empresa, i per als treballadors i treballadores es faciliti l'accés a la protecció per desocupació sense exigir període de carència i sense perjudici del reconeixement de futures prestacions per desocupació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada