La transmissió intergeneracional, un repte per a les empreses.

Actualment a Espanya, l'esperança de vida és de gairebé 83 anys, i per primera vegada des de 1941 hi ha més defuncions que naixements. En quatre generacions (entre1910 i 2009) l'augment, de l'esperança de vida s'ha duplicat, ara un bebè té més de 40 anys d'expectativa de la vida pel que fa al seu besavi. Aquest augment, es deu bàsicament, a les millores sanitàries i d'higiene, una millor alimentació, els avanços en la medicina, etc.

Això, juntament amb la incorporació més tardana dels joves al món laboral, la disminució a les taxes de fecunditat, entre d'altres, apunten al fet que a la Unió Europea la població activa al grup d'edat d'entre 55 a 64 anys augmenti un 16% fins al 2030.

Segons dades publicades per Eurostat en 2015, en la UE la mitjana de persones d'entre 55 i 64 anys que treballa, és del 53,3%. Suècia destaca per l'elevada taxa d'ocupació d'aquestes persones amb gairebé un 75%. A continuació Alemanya (66,2%), Dinamarca i Estònia, tots dos amb taxes superiors al 64%. El Regne Unit i els Països Baixos se situen entorn del 62%, a Espanya el 44,3%, i del 43,6% el 2014.

Pel que fa a Espanya, durant la crisi la destrucció d'ocupació va afectar molt a les persones més grans (les persones aturades de més de 45 anys, van passar de 413.100 al tercer trimestre del 2007, a més de 1.700.000 actualment), pel que fa a les de més de 55 anys se'ls va obligar a acollir-se a plans de prejubilació i jubilació anticipada. Això ha estat un autèntic desaprofitament de talent, en la majoria dels casos no es va preveure cap pla de successió, ni de gestió del coneixement que permetés recuperar i atresorar l'experiència d'aquestes persones.

L'experiència acumulada, l'estabilitat, el talent, el saber fer de les persones més grans, així com els seus coneixements, les seves habilitats, etc. són necessaris a la societat en general i a les empreses en particular, a Europa ho tenen clar.

L'Observatori Talent Sènior (OTS), recolza els projectes de "Seniority", en els quals participen persones joves i persones madures. En aquesta col·laboració uns aporten, talent, experiència, habilitats i coneixements, i els altres competències digitals, noves idees, frescor, curiositat, imaginació, una major agilitat, etc., la qual cosa dóna lloc a una interacció i un intercanvi entre generacions, amb resultats molt positius.

El psicòleg britànic Raymond Cattell (1905 – 1998) va establir una nova distinció entre dos tipus d'intel·ligències: intel·ligència fluida i cristal·litzada. La intel·ligència fluida es refereix a una habilitat heretada per pensar i raonar d'una manera abstracta, mentre que la intel·ligència cristal·litzada neix de l'experiència i encarna el nivell d'aculturació, educació i aprenentatge, coneixement, i les habilitats que s'adquireixen durant tota la vida, i no es poden deixar perdre.

Una societat diversa, que tendeix a l'envelliment, ha de tenir en compte que segons la demografia, la taxa d'ocupació de les persones de més de 45 anys al mercat laboral, ha de créixer, a més no es pot permetre, prescindir de l'experiència i el talent d'aquestes persones, que tant han aportat i han estat les més castigades de la crisi.

Fan falta polítiques perquè les empreses valorin l'experiència, així com mesurades per a la creació d'ocupació per a aquest col·lectiu.

Maria Hilda LOPEZ PEREZ
Junta Assat50

Lo primero que debería hacer el nuevo gobierno es poner medidas para crear empleo digno

Después de casi un año con un gobierno en funciones, parece que el nuevo gobierno no va a hacer mucho para crear empleo.

Las principales prioridades (6 medidas) que el portavoz del Gobierno, Íñigo Méndez de Vigo, ha destacado tras la primera reunión del Consejo de Ministros, (ninguna para crear empleo), son:

• Presupuestos y techo de gasto, en base a requerimientos europeos
• Pacto de Toledo y diálogo social.
• Financiación autonómica y conferencia de presidentes
• Retocar la Lomce y nuevo pacto
• Ratificar el acuerdo del cambio climático
• Nuevo fiscal general del Estado

Si bien la medida sobre el Pacto de Toledo y diálogo social, es necesaria para el futuro de las pensiones. El nuevo gobierno no le da ninguna prioridad a generar empleo, lo que no se entiende, cuando España es el segundo país con más paro de la Comunidad Europea, por detrás solo está Grecia.

La riquesa de l'edat als llocs de treball

Agència Europea per la Seguretat i Salut en el Treball. Campanya 2016-2017: «Treballs saludables per a cada edat»

Europa està preocupada per l'envelliment saludable a la feina, l'Agència Europea per a la Seguretat i Salut en elTreball (amb seu a Bilbao), aquest any ha posat en marxa  la Setmana Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, per l'Envelliment Saludable i el Treball Sostenible. L'esdeveniment té lloc dels pròxims 24 al 28 d'octubre, i es diu "Treballs saludables per a cada edat". Inclou nombrosos actes i activitats, a les que empreses i altres entitats relacionades amb la Seguretat i Salut en el Treball participen. 

En els últims anys s'està produint un acusat canvi demogràfic, es viu més temps i en millors condicions de vida. Els avanços científics, l'alt nivell de la sanitat pública, el desenvolupament de les polítiques socials, la disminució en les taxes de fecunditat, entre d'altres, han provocat un envelliment de la població. En els últims 100 anys l'esperança de vida ha augmentat 30 anys.

Pel que fa a la població activa, es preveu que a Espanya el 2030, el 30% de la població activa tingui entre 55 i 64 anys, això principalment per l'augment de l'esperança de vida, les millores tecnològiques, la incorporació més tardana dels joves a la vida laboral, etc.

Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), del quart trimestre del 2015, l'atur es va reduir en 678.000 persones en els últims dotze mesos. El nombre d'aturats (4,8 milions) va caure a la seva xifra més baixa des del 2010, però una taxa d'atur del 20% segueixen sent una barbaritat. Pel que fa a l'atur de llarga durada, més de 2,8 milions d'aturats fa més d' un any que estan sense feina, d'aquestes persones uns dos milions fa més de 24 mesos que estan en aquesta situació. Són els oblidats del mercat laboral. Dins de l'atur de llarga durada estan les persones aturades de més de 45 anys, que segons les dades de l'EPA són 1,7 milions, d'aquestes uns 250.000 porten entre un i dos anys en atur i gairebé un milió fa més de dos anys que no treballen. Quines perspectives tenen?

És curiós que Europa es preocupi perquè els llocs de treball siguin saludables per les persones madures, i aquí més del 35% de l'atur és de persones de més 45 anys, amb no gaires perspectives de trobar feina.

Per un molt necessari intercanvi d’experiències, s’han de mantenir les relacions intergeneracionals a les empreses, com a altres situacions de la vida en general .La discriminació per motius d'edat, fa que les persones de més edat no puguin transmetre els seus valors, i la seva experiències a la resta de la societat.

França, els Països Baixos, Noruega i Suïssa, porten a terme polítiques d'ocupació cap a un envelliment inclusiu. Finlàndia s'ha centrat en el manteniment de les capacitats de treball de les persones madures. Consideren l'edat com un banc de coneixement, és a dir una oportunitat i no com un problema, ja que si bé amb el temps es tenen dificultats per realitzar cert tipus de tasques, l'experiència aporta molt valor afegit als llocs de treball.

Per què a Espanya no es tenen en compte les bones practiques dels països europeus?

La gestió del factor edat s'ha d'abordar amb un enfocament positiu i integral, les actuacions principals que han aplicat aquests països són, la millora de les condicions de treball i l'enriquiment de tasques per augmentar la probabilitat de mantenir les capacitats de treball, valorar l'experiència, formació professional al llarg de tota la vida, posta en valor que no competeixen amb les persones més joves, sinó que són complementaris.

És necessari un canvi cultural per la no discriminació per edat. També animar als agents socials que promoguin bones pràctiques al respecte, les actuacions discriminatòries per raó d'edat, estan prohibides, tant l'ordenament jurídic europeu i espanyol. Calen a més incentius financers a les empreses, per què les persones de més edat continuïn treballant.

L'atur quan s'enquista, i posa a les persones que ho pateixen en risc d'exclusió social, és una calamitat. A més quan afecta a població potencialment activa és un fracàs social, i sobretot del govern.

Maria Hilda LOPEZ

Presidenta Assat50

7 d'Octubre, Jornada Mundial pel Treball Decent

Des del 2008 cada 7 d'octubre se celebra la Jornada Mundial pel Treball Decent, aquesta va ser promoguda per la Confederació Sindical Internacional (CSI) com a dia de mobilització mundial, on els sindicats del món s'han de manifestar per exigir el treball decent.

El concepte de «treball decent» el va introduir Juan Somavía l'any 1999, al seu primer informe com a Director General de l'Organització Internacional del Treball (OIT).

El terme va ser com a resposta al deteriorament dels drets dels treballadors, que es van registrar mundialment a la dècada del 90, com a conseqüència del procés de globalització i la necessitat d'atendre la dimensió social de la globalització.

Les xarxes socials, una eina per la recerca de feina

Per l'antropòloga argentina Paula Sibília, "no van ser les tecnologies les que van canviar el món, sinó que la humanitat les va inventar i es va adaptar amb entusiasme a elles perquè alguna cosa ja havia canviat en la societat".

Primer van venir els mòbils, a l'abril de 1973 un directiu de Motorola va realitzar la primera trucada des d'un telèfon mòbil a un carrer de Nova York. A Espanya, la telefonia mòbil va arribar el 1976, amb la posada en servei del "Telèfon Automàtic en Vehicles" (TAV), sistema limitat a Madrid i Barcelona, només es portava als cotxes. El boom real va ser als anys 90, vint-i-sis anys més tard ens sembla impossible un món sense mòbils.

El trabajo es un derecho fundamental

El derecho al trabajo, se reconoce en las normas fundamentales de los derechos humanos como son la Declaración Universal de Derechos Humanos (1948), el Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales (1966 entrada en vigor en 1976),  así como en textos internacionales como la Carta social europea (1961), el Protocolo de San Salvador (1988), la Carta Africana de Derechos Humanos y de los Pueblos (1981), y en textos nacionales como son las Constituciones de numerosos países.

Apenas hace 400 años que el feudalismo y la servidumbre de la edad media, fue remplazado por el capitalismo y su sistema salarial, mucho antes con los egipcios, romanos y griegos estaba el sistema esclavista.