Actualment a Espanya, l'esperança de vida és de gairebé 83 anys, i per
primera vegada des de 1941 hi ha més defuncions que naixements. En
quatre generacions (entre1910
i 2009) l'augment, de l'esperança de vida s'ha duplicat, ara un bebè té
més de 40 anys d'expectativa de la vida pel que fa al seu besavi.
Aquest augment, es deu bàsicament, a les millores sanitàries i
d'higiene, una millor alimentació, els avanços en la medicina, etc.
Això,
juntament amb la incorporació més tardana dels joves al món laboral, la
disminució a les taxes de fecunditat, entre d'altres, apunten al fet
que a la Unió Europea la població activa al grup d'edat d'entre 55 a 64
anys augmenti un 16% fins al 2030.
Segons dades publicades per
Eurostat en 2015, en la UE la mitjana de persones d'entre 55 i 64 anys
que treballa, és del 53,3%. Suècia destaca per l'elevada taxa d'ocupació
d'aquestes persones amb gairebé un 75%. A continuació Alemanya (66,2%),
Dinamarca i Estònia, tots dos amb taxes superiors al 64%. El Regne Unit
i els Països Baixos se situen entorn del 62%, a Espanya el 44,3%, i del
43,6% el 2014.
Pel que fa a Espanya, durant la crisi la
destrucció d'ocupació va afectar molt a les persones més grans (les persones aturades de més de 45 anys, van passar de
413.100 al tercer trimestre del 2007, a més
de 1.700.000 actualment), pel que fa a les de més de 55 anys se'ls va obligar a
acollir-se a plans de prejubilació i jubilació anticipada. Això ha
estat un autèntic desaprofitament de talent, en la majoria dels casos no
es va preveure cap pla de successió, ni de gestió del coneixement que
permetés recuperar i atresorar l'experiència d'aquestes persones.
L'experiència
acumulada, l'estabilitat, el talent, el saber fer de les persones més
grans, així com els seus coneixements, les seves habilitats, etc. són
necessaris a la societat en general i a les empreses en particular, a
Europa ho tenen clar.
L'Observatori Talent Sènior (OTS), recolza els projectes de "Seniority",
en els quals participen persones joves i persones madures. En aquesta
col·laboració uns aporten, talent, experiència, habilitats i
coneixements, i els altres competències
digitals, noves idees, frescor, curiositat, imaginació, una major
agilitat, etc., la qual cosa dóna lloc a una interacció i un intercanvi
entre generacions, amb resultats molt positius.
El psicòleg britànic Raymond Cattell
(1905 – 1998) va establir una nova distinció entre dos tipus
d'intel·ligències: intel·ligència fluida i cristal·litzada. La
intel·ligència fluida es refereix a una habilitat heretada per pensar i
raonar d'una manera abstracta, mentre que la intel·ligència
cristal·litzada neix de l'experiència i encarna el nivell d'aculturació,
educació i aprenentatge, coneixement, i les habilitats que
s'adquireixen durant tota la vida, i no es poden deixar perdre.
Una
societat diversa, que tendeix a l'envelliment, ha de tenir en compte
que segons la demografia, la taxa d'ocupació de les persones de més de
45 anys al mercat laboral, ha de créixer, a més no es pot permetre,
prescindir de l'experiència i el talent d'aquestes persones, que tant
han aportat i han estat les més castigades de la crisi.
Fan falta
polítiques perquè les empreses valorin l'experiència, així com
mesurades per a la creació d'ocupació per a aquest col·lectiu.
